MADRES, ROC NEGRE I BERNAD SAUVAGE

11 i 12 de Juliol de 2009

Aquest estiu tinc pensades algunes caminades d'exploració. M'agrada molt caminar i descobrir valls del pirineu. Alhora m'agrada també conèixer-les sense neu, perquè així quan hi vagi a l'hivern ja tinc una lleugera idea del que m'hi trobaré. Així doncs pensant que el pròxim hivern vull anar amb esquís al Roc de Madres, ha sortit la idea de marxar dissabte, caminar de tarda i dormir dalt el cim on figura un petit refugi-cabana al mapa.

Aprofitem doncs les llums de la tarda i anem guanyant alçada havent sortit de la pista que surt del Poble d'Odeillo, prop de Réal. El primer tram transcorre per dins el bosc així guanyes alçada amb un ambient força fresc. Al cap d'una estona arribem al refugi de pastors, des d'on tenim una vista privilegiada sobre l'embassament de Matamala. Seguim pujant per la carena i just quan som pràcticament dalt parem a sopar. Ens encantem una mica i se'ns hi fa fosc. Posem frontals i seguim amunt. Arribem al cim sense masses problemes, però una cosa és arribar al cim i l'altre trobar el refugi-cabana que marca el mapa. Estem ben bé mitja hora abans no localitzem una cabana de pastors de pedra: era ben bé just al cim!!! L'entrada és pel nord. Hi cabem els quatre amb els sacs no massa amples però diuen que els justos van al cel. Hem enganxat una nit de lluna gairebé plena i veure la llum traspassar la volta de pedra i iluminar-me el front ha estat una de les sensacions més maques d'aquests últims temps. Sembla talment com si la teulada flotés damunt els nostres sacs i les pedres fossin tan lleugeres com les plomes.

L'endemà al matí ens llevem, esmorzem una mica i ens disposem anar fins al Roc Negre, cim sud i el Bernad Sauvage, cim nord (o potser eren al revés?) Per enllaçar el cim sud toca passar una carena-aresta, que sense ser complicada distreu força. Intento imaginar-me tots aquests paratges amb neu...Això a l'hivern serà la bomba!!!. Després tornem cap al cim i anem al cim nord. Allà trobem restes de neu i un ramat de cavalls que pasturen. Fa molt bon dia, però tampoc ens hi podem quedar, així que prenem la tornada pel mateix camí.

Roger, Jèssica, Gemma i Samuel

PIC D'AURIOL

27 i 28 DE JUNY DE 2009

Finalment faré el Pic de l'Auriol. Però sense esquís. En Russi l'ha acabat fent aquest hivern. Era el quart cop que ho provava. Jo que vaig pel tercer intent hivernal, penso que pot ser bo provar-lo a l'estiu i conèixer un pèl més la zona.

Aprofitem que som colla i deixem un cotxe a Merens les Vals i un altre més amunt de l'Hospitalet, així podrem entrar per la vall de Besinés i sortir per la Vall de Merens. Per acabar-ho d'arrodonir, recordo que el segon dia encara ens banyarem amb aigua calenta!!!

Sortim una mica carregats, direcció a l'estany / llac de Besinés. Hi arribem per un camí que passa prop d'unes mines que serviren segurament per fer la presa. Un cop allà mirem si al refugi no guardat / cabanya que hi ha prop dels aiguamolls està lliure i... bingo! 5 còmodes places, que de fet som 5. Sopem a "la luz de la luna" o no hi havia lluna?¿

L'endemà ens llevem i en enfilem direcció al pic de l'Auriol. Passem per una cabanya de pastors i anem a buscar un marcat coll força empinat que en permet passar al vessant sud-oest, famós vessant sud-oest que es veu des d'Andorra, molt característic perquè sempre està nevat. Un cop allà la pendent es redreça per un moment per tot seguit agafar embranzida i enfilar-se de cop fins al cim. Aquesta pala verdaderament és molt dret. A l'hivern es pot esquiar, això és evident però el fet que hi hagi herba a sota i pocs anclatges, juntament amb la pendent que té, no és que faci d'aquest lloc una zona agradable a l'hivern. En Russi té nassos haver-lo fet sol al final...

Arribem al cim ens tirem 4 fotos i baixem direcció nord-est, per anar a buscar el coll que ens permetrà saltar de vall. Veiem quatre isards, disfrutem d'unes flors maquíssimes i ja comencem a tenir gana.

Jo amb la promesa que pararem per dinar al costat d'una bassa d'aigua calenta per banyar-nos els faig baixar més estona del compte, fins que es planten. Dinem i tot seguit reprenem la marxa. Els banys eren a 5 minuts d'on hem parat... però ja hem fet bé. Ens banyem al mig dels "tabacs" que em piquen a mi com sempre. Patejada final fins al poble, recollim trastos i anem a buscar cotxes.

Albert, Tina, Arnau, Gemma i Samuel

DÒRRIA, TOSSAL PAS DELS LLADRES I PUIGMAL

Avui farem una circular prou interessant. Sortir del coll de les Barraques des de la carretera de Planoles, pujar el Puig Dòrria, Tossal del pas dels Lladres, després cap al Puigmal i baixada directe de retorn. És un camí ben diferent per arribar al cim del Puigmal i ens guarda alguna sorpresa...Sortim amb en Gordillo que fa temps que no li veia el pèl!!! Pugem a bon ritme, ells fa dies que surten junts i porten tots molt bon ritme. Sense una calor exagerada, arribem dalt el primer cim. Quatre fotos i seguir cap al següent. Aquí ens parem a menjar una mica, per després agafar embranzida. Sembla que anem apagar foc!!! En Xevi, en Gordillo i jo mateix ens hem anat animant força i arribem esbufegant dalt del cim del Puigmal!!!

Ja de baixada ens trobem un ramat d'isards, però quin remat!!! En comptem més de 120 exemplars, amb abundants cries. No marxen perquè no ens han sentit. Hem arribat a contravent i el so de les nostres petjades no els ha arribat. Ens amaguem darrera un penyal i ens estem una bona estona contemplant-los. Finalment un exemplar que estava més aprop s'adona de la nostra presència i s'aixeca sorprès. Això alerta la resta del ramat. Comencen a córrer. Això sembla l'Àfrica!!! Arrenquen tots a córrer a la vegada, mare de déu quin espectacle!!! Seguim la nostra baixada fins el fons del torrent que mena a la font de l'home mort. Allà travessem de vessant, ens distreiem una estona amb una llengua de neu que penja damunt la riera, passem per costat de la cabanya i enfilem tot flanquejant camí del coll de les Barraques. Abans d'arribar al cotxe encara tenim temps per veure un altre ramat d'isards, aquest menys nombrós.

Cesc, Jordi, Xevi, Roger i Samuel