Havíem començat la setmana forts, escalfats per les nevades de Mallorca i hem estat apunt d'anar-hi, però el mateix divendres matí ho descartem per masses carreteres tallades i avisos de protecció civil. Així doncs fem bondat però ens guardem en ment la serra de tramuntana nevada, que bé mereix una escapada. Canvi de plans i marxem a la zona de Formigal dissabte al matí, amb la baixa d'en Joel d'última hora per raons familiars. Amb l'Edu fa temps que no fem cap sortida d'esquí i ja tocava! Quedem a les 6:30 a Tàrrega sabent que és difícil que ens calcem esquís abans de les 10 del matí. Quan falta poc per Formigal comencem a mirar rutes perquè de neu aquí no en falta. Ens decidim per tota la zona de l'Anayet, que no hi he ni caminat ni esquiat mai.
Esmorzem una mica i preparem trastos per sortir poc abans de les 11 del matí. La idea és començar pel cim d'Espelunciecha i d'allà anar seguint fins que les forces s'esbaeixin o el sol vagi a dormir, el que abans passi. Pugem per pistes a bon ritme, es nota que l'Edu està fort, no com jo que arrossego el cos i l'ànima. El primer tram és per pistes però ja de seguida ens fiquem darrera el cim per pujar per la canal nord. El primer tram el fem amb esquís als peus i encara aconseguim fer unes quantes zetes més fins gairebé a dalt, on està carregat de neu i fa una mica de panxa. Allà coincidim amb una colla de catalans que porten les noves generacions muntanya amunt. Traiem esquís i acabem de fer els últims 10 metres clavant bota. D'aquí cap al cim amb bones vistes de tot l'altiplà superior, amb l'Anayet davant nostre. Traiem pells i primera baixada cap al llac de sota amb neu compactada que no arriba a dura. Tornem a calçar pells i anem directes cal al Vertice d'Anayet, que ja té bona traça. L'Anayet també es veu factible, ja hi ha gent fent el flanqueig, però ha de ser distret i no és un cim per començar tant tard. L'Edu encén calderes i amb quatre diagonals ja som al coll. Apurem una mica més amb esquís als peus i fem els últims 50 metres a peu. Foto de cim i vistes molt àmplies, amb Candanchú al fons i algun telecadira d'Astún que treu el nas.
Es veu factible baixada pel sud i després per una pala nord, així que pells fora i avall. Primer tram amb neu dura però que mossega i a partir d'aquí bona baixada amb bona neu fins altra cop als plans de baix. El següent objectiu és el cim d'Arroyetas, que es veia amb una baixada interessant des del Espelunciecha. En canvi des del Vértice ens ha quedat el dubte si la pala final sud-oest des del coll és esquiable. No tardem gaire arribar al coll, on trobem a un parell de Girona i el País Basc amb qui ja hem coincidit al primer cim. Seguim amb esquís als peus fins dalt on també ens segueix un altre de Girona. Arribem fins dalt amb els esquís als peus i recorrem un tram d'aresta amb ells. Ens mirem per baixar una canal nord que hi ha, però no la tenim prou estudiada i potser ens emboliquem.
Girem, pells fora i bona baixada per neu crema de la pala sud-oest per després enllaçar amb una bona baixada amb neu pols cap al nord, agafant després el barranc i anant ja directe a les pistes de la part de baix de l'estació, sense fer el flanqueig alt. Quan som sota el cim de Culivillas ens trobem una parella de catalans que han anat a fer gel a la cara nord del Culivillas i ens confirmen que tota la pala està amb bona neu pols. Ja portem +1300 i són les quatre de la tarda, però la baixada és llaminera. Així que tornem a posar pells i xino xano remuntem fins a dalt al coll, a 2370, on s'acaben les traçes, ja que segons ens han informat per aquest costat no ha acabat pujant ningú, ni els 6 que feien glaç per falta de glaç ni els que han arribat al coll. Nosaltres mirem l'hora, mirem les forces i veiem que tot s'està acabant. Els dies que no s'acaben mai arriben a la seva fi, com les nostres cames. Traiem pells i bona baixada amb neu pols, cara nord fins al torrent altre cop, per després arribar a les pistes per flanquejos sobre el torrent sense calçar pells.
Bona jornada amb tres cims, +1800, +18 km, com m'agrada el dia 18 i l'any 81!
Baixem a dormir a la furgo a Formigal, on estirem les cames en ve sopat, després de mig quilo de macarrons, 250 gr de tomàquet-bolonyesa i 200 gr de formatge. Ens acostem fins la disco-après ski que hi tenen muntat a l'aire lliure, on em costa posar a la balança l'impacte ambiental de la música a tot drap, els làsers, castells de focs, neons...tenint en compte que a l'altre costat de la frontera és parc natural. Eivissa també va començar així.
Edu i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada