També va bé no haver-s'hi posat abans perquè aquesta cara sud i est per on comencem la volta en sentit antihorari està una mica dura-glaçada. No ens calen ganivetes però tampoc sobrarien. De seguida ens atrapa el sol que ja ens va bé i continuem pujant fins al coll. D'aquí anem directes cap al refugi en un flanqueig sube-baja que hi ha gent que directament ja baixa a baix i després puja cap al següent coll no passant pel refugi. A nosaltres ens ha anat millor fer el flanqueig que ha passat ràpid. Aprofito que vaig a davant per apretar una mica, ja que ahir l'Edu només em va deixar la canal nord de l'Espelunciecha, la resta vaig anar de segon. Poc abans d'arribar al coll sorprenem un isard, que deu tornar de festa de l'Après ski de Formigal. Traiem pells i primera baixada del dia, llarga baixada. El primer tram amb neu pols combinada amb algun crosta d'oest, fins que arribem sobre el balcó penjat amb el refugi a sota. Aquí hi ha traça per remuntar el coll de l'oest i també moltes traces que fan el flanqueig del bosc, tal com diuen els llibres d'esquí. Nosaltres no ens podem estar de baixar fins la cabanya mateixa aquestes pales de neu pols, per la neu i també per la imatge bucòlica del lloc, un pla amb rierol, bosc a l'esquerra, neu a dojo, quina estampa més bonica. Seguim un tros més avall i just abans que estanqui definitivament la vall posem pells i remuntem 50 metres fins a recuperar la traça que porta al coll de la clariana que dóna accés al tram final de la baixada fins al llac de Byous artigues.
Aquest tram de baixada del bosc me l'imaginava més esquiable, però el bosc és espès i permet sortir poc del camí-pista. És suficient per baixar i disfrutar, però no és un bosc per fer runs. De fet si algú fa la travessa en sentit horari ha de ser un calvari, perquè de tant baixar-hi la gent és impossible fer-hi traça de pujada. Un cop al llac, cota 1400, toca menjar una mica i començar a pensar amb la pujada, que són uns +800 positius. Jo anava fixat que el coll de Iou era 2106 però es veu que era 2196...
El primer tram del llac per la pista i els plans bucòlics de sobre els fem a ritme, amb l'Edu manxant de valent, fins que ens plantem a 1650 a la cabanya on la traça gira. Aquí poso el mode llimac. queden 450 metres segons els meus errònis càlculs, així que paciència. Bufo de valent, bé de fet ni bufo de tant a poc a poc com vaig. L'Edu a davant també té el seu moment globus, però ell aprofita per agafar-lo fort amb les mans i que el porti amunt, amunt ben ràpid. Quan el flamant suunto em marca 2106 i la pujada segueix el món se'm enfonsa sota els meus peus, no pot ser!!! Si aquest camí ens portarà dalt del cim del Peyreguet que també voliem fer en les nostres fantasies més extranyes! Toca canvi de xip, li dic a l'Edu si treu la corda per estivar-me però si m'ha contestat la poca brisa que fa s'he emportat les paraules. Mentre em debato internament però, segueix pujant, fins que arribem al coll, però resulta que té un ciment a la dreta i és on anem a caure morts, per menjar una mica. Ja divisem la baixada final i la carretera allà lluny. Assentats a terra sobre l'herba, perdo cinc minuts pescant els esquís amb els pals perquè aixecar-se és un esforç massa gran. Traiem pells i ens mirem la baixada. L'Edu diu que tocarà conservar, perquè també es notes les cames.
Pells fora, collem botes i de cop tornen les forces. Baixem flanquejant el primer tram i després per neu transformada però no pasta baixem a bon ritme i traçant, com a mi m'agrada, visualitzant els girs, absort en els meus pensaments i contemplant el paisatge, com el plaer de conduir per una carretera de revolts un dia de primavera amb un descapotable (que no he fet), però fer-ho a l'hivern amb l'aire a la cara.
Arribem a baix al pont, posem pells per no degastar-nos fent el patinador el tram final planer i la petita reumntada fins la carretera, on arribem al cotxe després de 6.15 minuts, gairebé 22 km i +1500 positius.
2 dies, 40 km, +3300, un quilo de macarrons, dos pots de bolonyesa 200 gr de formatge curat, més dues bosses de patates salades al Portalet que les he somiat tota la ruta i bona companyia. I diuen que la riquesa la mesuren amb diners...
Edu i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada