Aquest any ja hem anat unes quantes vegades a la zona de FontRomeu, tot fent esquí de pista i alguna sortida d'esquí de muntanya. Fa dies que tenia ganes de pujar el Tossal Colomer amb esquís, del qual en tinc un bon record quan el vam pujar fa anys amb la família i especialment amb el meu pare caminant, amb la seva particular visió dels camins a muntanya "atacarem per aquí", sense mirar-se cap mapa, com es feia abans d'abans. La zona ha tingut bones nevades aquest any, el que no pensava és que també havia tingut una bona última ventada final.
Sortim d'hora i al les 8 del matí ja tenim els esquís calçats amb en Dani, que si bé ja va fer aquesta ruta per anar al Carlit no li fa res repetir-la per anar al Tossal Colomer. Primera pujada xino-xano fins dalt el Roc de la Calma, pells fora i baixada per bona neu de pistes. Davant nostre ha sortit un grup nombrós, que de moment no veiem per enlloc. Calcem altre cop pells i anem a buscar la primera esclarissada del bosc per pujar a l'altiplà. D'aquí toca foquejar planerament i de valent per anar fent plans, remuntades i lliscades fins arribar a sota la coma d'entrada. Poc abans de l'últim llac atrapem al grup nombrós que sembla que aniràn al Carlit. Aquí es gira un vent de mil dimonis, que ens fa abrigar de valent per aconseguir remuntar fins el coll que separa aquest cim del Carlit.
El vent ha deixat els últims 100 metres de desnivell sense neu, que els fem amb esquís a l'esquena per si canviem d'idea i baixem per la normal del Carlit. A dalt bones vistes de la Cerdanya i dels llacs. A l'estiu aquesta vista per mi és encara més esplèndida, perquè el blau contrasta més amb el verd. Ens resguardem del vent i mengem una mica. Portem tres hores i poc, aniria bé ser al cotxe al voltant de les dues del migdia, doncs la tarda vull veure les nenes com participen al teatre d'el "Petit Príncep". Traiem pells i baixem més ràpid del que ens pensem i entrem a la zona del bosc, on encara llisquem prou bé. Quan es fa pla toca posar pells i seguir manxant de valent. Anem una mica més al nord i trobem una altra esclarissada d'arbres que curiosament conserva la millor neu pols del dia. Sembla mentida que "la baixada" la fem de 2200 a 1900...
Arribem fins sobre la base del telecadira, posem pells i ara toca suar de valent els últims 200 i pico metres. En Dani pateix de valent amb els pans de neu que se li han fet, però arriba dalt sense ni immutar-se. Traiem pells i bona baixada per pistes, per una ruta llarga i planera, amb 21 km i uns +1400 de desnivell. No és ruta per fer després de nevades importants si és que no es va amb un bon exèrcit, doncs amb neu fonda ha de ser molt dur obrir tanta traça planera. Avui que ja estava més consolidada i a zones endurida ens ha permès fer-la en menys de 6 hores, temps suficient per arribar a casa, dutxa, berenar i cap a teatre!.
Dani i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada