Com deia primer la iaia i després la mare, "l'home proposa i Déu disposa", així que els primers plans que eren investigar les cares nord franceses de la zona de Banyeres de Luchón el vam canviar per una escapada propera més curta a la zona de Vilafranca del Conflent, on hi ha moltes coses a fer, després de l'ensurt familiar del divendres. Veient que la cosa va millor, marxem diumenge tarda a fer una caminada de tardor per la zona sud-est del Madres. Fa temps que tenia ganes de veure aquests llacs d'aprop, però l'accés amb desnivells factibles per les nenes és complicat. L'accés per Èvol ja el vam descartar fa uns mesos quan vam veure que la pista que porta al Coll de Portús està prohibit l'accés excepte per pescadors. Vaig valorar treure'm la llicència de pesca de França perquè també m'agrada pescar, però no he tingut ni temps ni empenta per buscar com es fa. Així que em vaig mirar la pista que surt de Julols, que també porta al mateix Coll.
Tot travessant la Cerdanya francesa ens trobem un quants cèrvols al costat de la carretera, moltes femelles i algun mascle. És l'època d'aparellament i no és extrany veure'n algun o escoltar la brama, però veure'ls al costat de la carretera no ens havia passat mai! Parem a berenar i a fer un tomb per Montlluís, per seguir després ja des fosc cap a Jujols. No tinc gaires esperançes que la pista sigui oberta, però al geoportail no marca que estigui tancada. Després de 5 km de carretera estreta asfalada arribem al poble de Jujols i com no, a la pista, prohibit el pas...miau. Tocarà baixar a dormir al Castell de la Bastida i l'endemà probar-ho per Nohèdes, on Jesucrist va llençar l'espardenya (ho va fer des de Prades per no pujar la carretera de 14 km que porta al poble).
L'endemà al matí pugem fins a Nohèdes i seguim per la pista (tancada de 15 de juny a 15 de setembre per risc d'incendi) fins que ens topem amb altres senyals (1,5 T) que ens fan dubtar. Allà aparcat hi ha un solitari muntanyec català que també ha tingut la idea de venir en aquest racó de món. Nosaltres seguim per la pista, transitable, fins arribar a l'aparcament a 1239 metres, punt de sortida.
El camí de pujada segueix unes fagedes molt boniques. Fa una mica d'aire, no arriba a vent i el dia és assolellat al matí, però pinta que es torçarà. Anem caminant fins que el cap d'una estona ens atrapa el solitari muntanyenc i fem una bona xerrada tot caminant. Ell va al Madres, nosaltres fins l'Estany del Clot i si ho veiem bé seguirem fins el Gorg Estelat. Com que hem sortit tard i de molt avall, fer la circular per veure el tercer llarg afegeix uns gairebé 150 metres de desnivell més algun quilòmetre, que seria massa per les nenes i no portem dinar. Arribem al primer llac on hi ha un petit refugi tancat i on ens trobem una parella amb un nadó, que no sabem ben bé d'on han sortit, potser de la pista del Coll de Portús...val a dir que això és un racó de món amb personatges...
Com que és d'hora seguim caminant cap al Gorg Estelat, tot pujant per pista i després per sender, sorprenent algun isard pel camí. Arribem al llac i ja hem fet una bona caminada. Aquí l'aire ja és vent, així que mengem una mica, tirem fotos i avall. És un bon racó per fer-hi nit i l'endemà fer el Madres, m'ho apunto. De baixada ens passa ràpid i a dos de tres ja som al cotxe dinant. Quan marxem amb la furgo pista avall arriba el muntanyenc solitari, que ha trobat fort vent a la carena del Madres, no m'extranya per que al segon llac també bufava.
Tirem avall i anem cap a Vernet les bains a dormir, on farem una passejada pel poble ja fosc. Vespre mirant pel.lícula i a dormir que demà ja toca tornar.
Ens llevem la matí per anar a la cascada dels Anglesos, però resulta que el sender és tancat a partir del 1 d'octubre per mal temps (gelades, moll, etc...). Amb la calor que fa aquest any haurien hagut de canvier l'"arret municipale". Canvi de plans, pugem els +300 fins a Sant Martí del Canigó on fem la visita guiada, després de l'última visita deu fer més de 10 anys. Racó bonic amb molta història. Moltes coses a fer a la zona, ja hi tornarem. Parem a dinar als estanys del Pla de Sant Joan i d'aquí cap a casa falta gent.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada