2022 - ANDALUSIA

Del 9 al 18 d'Abril de 2022

9 d'Abril - Casa - Bogarra

10 d'Abril - Bogarra - Loma de María (Cazorla)

11 d'Abril - Loma de María - Calahonda

12 d'Abril - Calahonda - Lecrín

13 d'Abril - Lecrín - Calahorra

14 d'Abril - Calahorra -  Güéjar Sierra

15 d'Abril - Güéjar Sierra - Lecrín

16 d'Abril - Lecrín - Playa Sombrecito

17 d'Abril - Playa Sombrecito - Rincón Bello

18 d'Abril - Rincón Bello - Casa

Esquí de Muntanya: Morrón Sanjuanero y Morrón Mediodía des del Puerto de la Ragua, i Veleta des de l'estació de Sierra Nevada.

9 d'Abril - Casa - Bogarra

A vegades les muntanyes comencen molt més aprop i molt més avall que no ens pensem. Però per arribar al cim cal posar-se a caminar amb determinació, només així serà possible travessar colls i baixar valls per seguir endavant. Aquesta setmana santa aprofitem doncs per carregar les piles perquè caldrà travessar motls colls i baixar moltes valls, val més fer-ho amb la motxilla plena. Sortim el dissabte a mig matí i fem una bona tirada de carretera, però parem a dinar d'hora poc després de Tarragona. A la tarda una altra tongada i parem a berenar a l'Albufera de Valencia, sense encantar-nos gaire, doncs volem dormir ja dins al Serra de Cazorla, per on volem entrar a Andalusia. Després de passar prop d'Albacete entrem en carreteres revirades fins que arribem a dormir en un racó de món, a Bogarra.

10 d'Abril - Bogarra - Loma de María (Cazorla)

Hem dormit sols, a un racó de pista, apunt per l'endemà fer un trio d'excursions ben boniques. Ens llevem al matí i anem a visitar els salts d'aigua que hi ha en aquest punt, fent una excursió que recórrer les aigues cristalines de tres salts d'aigüa ben curiosos, un d'ells ben amagat com si fos dins una cova. L'aigua es neta i cristal.lina. No fem la ruta de les escultures tot i que les que hem vist eren sugerents, segurament val molt la pena. Continuem el nostre camí i a mig matí ens parem a l'aparcament per anar a veure el naixement el Rio Mundo. Hi ha un aparcament no caminant només 800 metres ja pots veure les cascades, però nosaltres aparquem al coll i marxem flanquejant per un corriol fins enllaçar el camí que hi mena. L'excursió és d'uns 7 o 8 km anar i tornar, i a la part final et sorprèn la cascada que surt literalment d'una cova amb un bon cabal que és el naixement d'aquest rio. Hem fet gana i el tros final m'avanço per anar a preparar el dinar, doncs a la tarda ho volem rematar amb una caminada per les passeres fins a la Cerrada de Elías. Amb la panxa plena i les nenes fent la migdiada, travessem aquesta part de la serra de Cazorla que l'estic trobant especialment bonica. Quan arribem a l'aparcament són les cinc de la tarda passada, però és bona hora per caminar per evitar una solellada. Tornen a ser uns 8 km anar i tornar, així que avui haurem fet una bona pallissa per les nenes amb uns 20 km. Dormiran planes.

El camí és molt bo i raja aigua per tot arreu. Es nota que ha plogut dies enrera, perquè baixa neta però amb quantitat. Arribar fins a la Cerrada de Elías se'ns fa una mica llarg, més que res per tot el que porten fet les cames, però és un paratge molt bonic, amb una certa retirada a Carançà! La sort d'avui és que dormim al mateix aparcament, a la zona d'autocaravanes.

11 d'Abril - Loma de María - Calahonda

Ens llevem havent descansat molt bé i abans de sortir de Cazorla ens acostem al naixement del rio Guadalquivir. S'hi arriba per una pista i es camina poc, però l'engorjat on es considera el naixement és un lloc tranquil i muntanyós, preciós per passar al matí. De fet aprofitem que hem fet pista per sortir d'aquesta zona travessant també el massís per pista, que ens obra la porta a la província de Jaén, un desert d'oliveres impressionant. D'aquí han de sortir olives i oli per mig país!!! La terra és seca i pedregosa, però té el seu encant, sobretot si pensem que aquests arbres son centenaris i milenaris. Aprofitem per travessar també el Parc Natural de Sierra Mágina, on parem a dinar en un parc amb fonts. Cal dir que per aquests carreters i aquests poblets el món es va parar fa molts i molts anys. Regna la tranquil.litat i la poca urbanització...els carrers són estrets i compte a seguir el GPS, ja que no es passa per tot arreu! Amb la panxa plena baixem ja cap a la província de Granada i aprofitem que tenim en Jow i família aquí al sud per dormir jutns a Calahonda i l'endemà fer turisme de costa.

12 d'Abril - Calahonda - Lecrín

La platja de Calahonda és bon lloc per dormir a l'Abril, una altra cosa deu ser al Juliol o l'Agost. Al matí fem caminada per la costa, visitem Castell de Ferro i després anem a banyar-nos a la platja de la Joya, on tot i que l'aigua es freda acabem dins! Dinem a l'aparcament i la fem petar. A la tarda visitem Nerja, una població turística de costa que té una cala preciosa. Quan veig aigua d'aquests colors ja m'hi veig dins, pràcticament no em puc controlar, bé sort de la sorra, que quan la veig canvio d'opinió, jo sóc de rocs, de còdols, que no s'enganxi a l'esquena i es fiqui als dits dels peus! En aquesta població, amb carrers turístics i de  botigues, també trobem la Barca de Xanquete, l'original, quins records!!! Per dormir al final tirem cap a l'interior, a la presa de Béznar, doncs en Jow continuaran ruta per la costa direcció Màlaga i en canvi nosaltres no ens mourem gaire de la zona de Granada, fent una volta turística al massís, amb alguna escapada a les seves muntanyes.

13 d'Abril - Lecrín - Calahorra

La pluja de la nit no impedeix que s'aixequi un dia radiant, perfecte per visitar els pobles de l'Alpujarra, tot un seguit de llogarrets de muntanya amb vistes al mar llunyà, molt autèntics. Comencem per Lanjarón, molt popular per la seva aigua, però potser el menys entranyable per nosaltres. Seguim cap a Orgiva, semblant a Lanjarón, i no és fins que arribem a Soportújar, poble de les bruixes, que ens comencem a impreganr d'aquests carrers estrets, façanes blanques, escales i porxades, túnels i en general un urbanisme caòtic que ja em recorda els pobles de l'Atlas, amb cobertes planes de sorra...

Seguim cap a Pampaneira i aquí sí que ja m'hi quedaria uns dies, descobrint tots els seus racons. Dinem i continuem cap a Bubión, una altra joia abans de fer parada a Capileira, on també em quedaria donant voltes pels seus carrers a totes les hores del dia per veure com canvia el color de les seves parets i carrerons segons la llum que reben. Les vistes d'aquests pobles aterrassats són impregnants, i veure'ls quan arribes sembla que les cases s'hagin posat a caminar i s'hagin arraulit juntes al vessant de la muntanya per protegir-se de les inclemències del temps, fred a l'hivern i calor a l'estiu, com ho faria un ramat de xais...blancs com elles.

Seguim passant per pobles i també parem a Trévelez, famós pels seus pernils, tot i que no veiem porcs per enlloc. Ara ja només queda carretera i pujar el Port de la Ragua, on aquest temps ens sorprèn amb una nevada, doncs està a 2000 metres. Ja el tenia mirat per una matinal d'esquí....potser serà demà! 

Vespre de dutxar a les nenes a la furgo amb els invents del papa...uf quina por!

14 d'Abril - Calahorra -  Morrón Sanjuanero, Morrón del Miediodía- Güéjar Sierra

Avui hem dormit al costat del cementiri, que sempre són més de fiar els morts que els vius. Al matí anem a fer neteja d'aigues grises i negres i ens enfilem cap al port de la Ragua, on faré una escapada ràpida fins l'hora de dinar. Quan arribem al pàrquing una parella de locals, en Javi i la Patricia estan posan ja pells. Jo m'informo i m'afanyo, potser el segueixo. Cal portar els esquís a l'esquena 10 minuts, doncs ja es veu la neu propera. El dia està tapadot, però des de baixa a Calahorra es veia sol als cims, cosa que m'anima. Surto al meu ritme i ja veig que els locals van per baix el torrent. Jo ja poso esquís i marxo per neu nova per agafar ràpid les pales i sortir del mullader. El dia està tapat, així que em toca pujar amb boira fins al cim, però no té massa pèrdua perquè és seguir carena i després direcció oest. Quan gairebé arribo dalt s'obre el dia i dalt meu tinc un cel blau dels que m'agraden. Darrera meu veig que van pujant la parella que he conegut a l'aparcament. Un cop dalt del Morrón Sanjuanero veig que el Morrón del Mediodía no està gaire lluny, té una bona pala i el dia es assolellat. Així que manxa i amunt vaig enfilant. Quan estic a pocs metres del cims torna a engolirme la boira, fins al punt que em toca tirar d'intuïció per arribar al cim. Ja no estorna a obrir, catxim, la baixada serà a les palpentes. Amb les ulleres de ventisca veig la meva traça i em dedico a crucificar-la a dreta i esquerra aprofitant que és setmana santa. Com que la neu és molla el vent i la neu no l'esborra i sense massa contratemps arribo al cim anterior on han arribat la parella. Xerrem un moment i els sembla de baixar junts per la boira. Tampoc m'amoïna massa, però accedeixo a baixar junts. Repeteixo el mateix d'abans, anar martiritzant la traça de pujada, fins que la boira baixa de densitat i puc baixar bones pendents a plaer. A la part de baix l'amable parella baixen cap al riu d'on han vingut, jo continuo flanquejant per fer via, doncs la Gemma i les nenes són a la furgo i és hora de dinar.

A la tarda baixem cap a Guadix a veure les cases coves, entrem amb una, comprem mel, gelats i didals. Aquesta zona és ben curiosa, segurament la temperatura és estable dins les coves, però la ventil.lació i la salubritat és més escassa penso. En tot cas és curiós, una evolució entre les coves i les cases. Continuem el nostre camí passant pel mirador del fin del mundo, un zona força àrida. D'aquí anem cap camping, a Güéjar Sierra que avui toca dutxa!

15 d'Abril - Güéjar Sierra - Lecrín

Ens llevem després d'una bona dormida com cada dia, ja que abans de les 8 ningú acaba la son. Esmorzem i marxem cap a l'estació d'esquí de Sierra Nevada, on les meves estimades nenes em deixen fer la segona matinal de 3 hores. Com que no hem anat gaire d'hora no deixen pujar fins els aparcaments de Los Alergues, així que toca deixar la furgo a 2300. Veig un senyor que posa pells i ja em tens a fer-la petar...resulta que té poc de local...és de Bilbao! També té intenció de fer el Veleta però des d'aquí ja no ho veu tant bé...tenim poc menys de 2km de carretera asfaltada amb esquís a l'esquena. Però al mal tiempo buena cara, poso pells, carrego esquís i gas amunt. Al final calço abans no em penso, però veig que hi tindré feina, de moment no pujo pas pel Valle de San Juan, que no hi passa ningú. Vaig fent per on tothom va, costat de pistes i amunt. Hi ha molta neu i permet pujar per la carena fins dalt, on arribo ben suat. Resulta que em tiren la foto pare i fill d'Igualada, que es veu que també s'han perdut. Bones vistes del Mulhacén, que té la pala ben carregada. Trec pells i avall que fa baixada, amb la intenció de baixar el Valle de San Juan, ja que pujant hi he vist bones traces. Em fico dins buscant la part més est i d'allà bona baixada amb neu crema de les que fan xalar. Atrapo un parell de nois amb qui faig petar la xerrada abans de posar pells per retornar al coll. El primer bon dia és "que te has perdido?" i jo com ho han endevinat? Deu ser el meu castellà accent de la plana? Marxem junts cap al coll, resulta que un és l'Héctor de Segovia i l'altra Borja de Granada. Fem una bona xerrada i si no fos perque se m'han acabat els "vals" demà encara aniríem al Cerro Caballo, que fa dies que l'he anat mirant i estava bastant carregat de neu. La part de pistes la baixem junts així em porten fins l'aparcament on tenen al cotxe, des d'on només em queda caminar una mica més d'un quilòmetre. En total 3 hores i 54 min, 14 km i uns 1200, encara que l'aplicació diu 1400 que no ho compto. Avui he arribat d'hora a la furgo, així que puc fer el dinar jo com de costum, ja que la cuina de la furgo és la meva cuina!

A la tarda visita a Granada, tot passejant pels carrers. Aparquem a l'Alhambra i baixem fent una circular cap a baix al riu, el passeig, pujada als miradors i tornada per l'altre costat, perdent-nos per aquests carrers estrets que tan m'agraden. Granada és realment bonic. Nit a la presa altre cop, que ens va agradar.

16 d'Abril - Lecrín - Playa Sombrecito

Les vacances es van acabant, avui ja anem cap a Cabo de Gata, però primer toca parar al desierto de las Tabernas, on en entrem a l'Oasys Mini Hollywood, una mena de parc de l'oest americà on s'havien  gravat películes western + parc d'animals. Al matí hem buidat aigues grises i negres i carregat de gasolina a la zona del mar de plàstics de El Elejido, a la gasolinera d'en Pepe, un paio trempat com pocs, que els regala a les nenes un parell de xupa-xups. En haver dinat entrem al parc de l'oest i dels animals i la veritat és que ens ha agradat molt, tant el xou Western com els animals, que n'hi ha més que no ens pensàvem.! Ben bé 3 hores de visita per anar veient-ho tot! Quan sortim encara fem un passeig circular per les passeres del calvario sota el riu, per tornar a l'aparcament i ja marxar a dormir a la Playa Sombrecito, a Cabo de Gata.

17 d'Abril - Playa Sombrecito - Rincón Bello

Avui hem dormit en aquest racó salvatge, que sembla impossible que encara en quedin i que encara ens hi deixin dormir. Em llevo i el primer que faig abans d'esmorzar és anar-me a fer una banyada com la meva mare em va portar al món. Quina delicia i que bé que s'hi està. Amb la panxa plena baixem tots quatre a banyar-nos d'igual forma, s'hi està molt bé i fins i tot la Sira que sol tenir fred es fa una bona banyada. Avui anirà de platges.

Després d'aquesta seguim cap amb el cotxe cap al sud. Parem i baixem a la Playa de los muertos, una altra joia amb majúscules. No ens hi banyem pas, perquè volem seguir més al sud. Visitem el poble de la Isleta, molt xulo i ens qui quedem a dinar. A la tarda encara allarguem el dia visitant la playa del Mónsul amb la duna "rampante" i fem un intent a la playa de los Genoveses, que es veia molt xula des de l'aparcament però no aconseguim arribar-hi, doncs un excèrcit de mosquits ens barra al pas. De fet tots els que venen de la platja ho fan corrent i atabalats pels mosquits, que semblen piranyes. Canvi de plans, cap dins la furgo i bon vent i barca nova! Avui toca a més conduir un bon tros, tres horets per escurçar la tornada de demà

18 d'Abril - Rincón Bello - Casa

Ahir vam arribar a Rincón Bello sense saber com era, doncs ja eren dos d'onze de la nit. La veritat és una bona àrea d'acampada, punt base d'excursions per aquesta zona muntanyosa. No ens hi podem distreure  gaire doncs volem dinar a casa. Toca tirada de carretera evitant embusos per l'interior de Catalunya, per la C37 cap Igualada! Hem fet una bona tirada de corbes, però almenys no hem tingut cua. Bona anada, bona estada, bona tornada, no es pot demanar més.

Fugir del destí requereix esforç, no malgastis energia.

Sira, Nora, Gemma i Samuel