PUIG D'OMBRIAGA

Avui tot i que la meteo no és la millor ens acostem a Ulldeter a veure la neu que hi ha deixat l'última nevada. Som finals d'Abril, però quan arribem l'ambient és de novembre fred i ventós, el típic dia d'aquesta zona que t'has de motivar per sortir del cotxe. Un cop equipats s'està bé, així que sortim direcció el refugi de Marmotes, que el dia està molt tapat i no sembla que es pugui fer gaire cosa.

Hem sortit d'hora, amb en Dani davant seguint traça i amb poca estona ens plantem dalt de Marmotes. El dia continua igual o pitjor, però fins al coll de la Geganta a veure si bufa o no bufa s'hi pot anar. Em poso davant a obrir traça, centrada sota la línia de pedres perquè la pala està carregada. Es deixa pujar bé i quan arribem dalt algú s'ha deixat la porta oberta. Venta i poca visibilitat, així que en comptes de seguir cap al Bastiments optem per tirar enmig de la boira cap al Puig d'Ombriaga, un cim modest però que m'agrada perquè està a recer del vent i té una pala maca de baixar. 

Tot i la boira i arribem sense problemes, i mengem dalt mentre ja es comença a obrir, entre ventada i ventada. Segurament anem massa d'hora, fa pinta que s'obrirà del tot, però al final sortim igualment. Per mala pata em salta l'esquí i marxa decidit pendent avall...adéu!!! Miau. Em toca baixar a peu tota la pala, ni rastre de l'esquí que he vist que travessava el collet i es precipitava avall al costat del pi jove que hi ha a l'inici de la canal. 

Baixo a peu fins a pistes després de fer el gos perdiguer uns quants cops però no he trobat l'esquí. Un cop a pistes en Xevi em deixa els seus, poso pells i em decideixo a no tirar la tovallola a la primera de canvi, "the last standing man" farà de les seves. Amb els esquís als peus és factible tornar a pujar fins dalt, a peu era poc realista. Pujo i baixo dues vegades resseguint les quatre canals, de pujada amb pells de baixada a peu. Al final gràcies als tres esquiadors que pujaven, que tot i seguir les meves traces caòtiques m'han donat un cop de mà, apareix a l'última canal a la part superior, amb la fixació trencada, però almenys puc baixar fins al cotxe. Després de tantes reparacions aquests esquís comencen a demanar la jubilació...

Dani, Xevi, Joel i Samuel