dimecres, 23 de març del 2022

PUIGMAL


Aquest març va camí de ser pitjor que un desembre si parlem d'hores de llum a la nostra zona. Pràcticament tots els dies han set grisos i poc o molt ha anat plovent cada dia. Encara avui el meu pare em deia que els camps de blat i ordi es maluraran tots, perquè els hi falta sol i ja els sobra aigua. La tija quedarà petita i d'aquí un mes ja espiguen. A la muntanya però les conseqüències no són les mateixes. Poc a poc, nevada a nevada, el pirineu oriental fa goig com els novembres i desembres afortunats. Avui amb finestra de sol aprofitem per fer el que no fem mai, una escapada ràpida a Núria, amb el cremallera de les 9:25 per tornar amb el de les 15:20. Pugem gairebé sols i el paisatge és de postal. Tot està blanc i carregat i el sol ja traspúa per tot arreu.
Arribem a Núria a quarts d'onze, calcem esquís i marxem direcció al Puigmal, amb la companyia d'un noi de Manresa i un de la Bisbal. Pugem pel bosc i després per la pala que dóna sobre l'embut, que sempre és més agraït. De baixada ja canviarem de banda. Nosaltres anem més xino xano, la Gemma porta uns anys fent sortides amb esquís més petites i amb menys desnivell, però també arribarem dalt. Seguim traça feta del torn de les 7:30, de fet quan som als replans de dalt ja baixa un esquiador solitari que ens avança que està espectacular. Més amunt hi ha deixat un grup de 8 que fa pinta que ho petaran tot. Nosaltres anem guanyant metres, contemplant les vistes i veient aquest dia radiant, encara que a la plana hi tornen a haver núvols alts i boires per variar.

Fem cim poc després que el de Manresa i la Bisbal ja comencen a baixar, però al cap de poc arriben un parell del Vallès, que fan la pinta de pare i filla, vés a saber el que un dia potser faré jo amb les meves. Ens tirem fotos i ens desitgem bona baixada, ells han pujat per França. Hi vaig donar voltes i no és fins a mitja pala que recordo haver-me creuat amb el pare caminant no fa gaire, amb la Gemma i les nenes diria, o potser no, però l'he vist abans. Si me'n hagués recordat a dalt li hagués dit, però igualment encara ara no aconsegueixo saber quan ni on...el que sí sé és que no fa gaire temps.

Baixem nord seguint el tub i després ja directes per les pales est, amb bona neu pols, qualitat i quantitat. D'aquí directes cap als plans de 2400 on s'esquia a plaer. De fet aquest llargs plans són unes de les zones que m'agrada més esquiar, perquè es pot traçar a gust, a tot l'ample, amb una sensació de llibertat i àmplis espais com pocs llocs aquí propers, amb bona quantitat de neu. Enfilem finalment per sobre l'embut i baixem directa al torrent entre els pins petits, per passar a l'altra vessant i d'allà a les pistes.

Al final han estat 3 hores i 40 minuts amb +1000 de gaudir suant amunt i -1000 de gaudir xalant avall!
Gemma i Samuel