diumenge, 12 de desembre de 2021

PUIG DE LES AGUDES

Nevades generoses al Pirineu aquesta setmana, però a l'oriental amanides amb una bona ventada, com sovint ens passa a les nostres estimades contrades. Som tant ordenats que quan acaba de nevar ens llevem tots a passar l'escombra i deixar-ho tot net, no només traiem la neu dels portals, pugem fins dalt dels cims per deixar-ho tot altre cop verd.

Diumenge amb previsió de fer una matinal ens passa pel cap fer el Puig de les Agudes, que fa anys que no esquio. Hi havia una primera idea que era pujar des des de Llanars per la sud, baixar la nord fent una mini-travessa. Però quan el matí arribem al poble veiem complicat arribar a la neu per aquesta cara i tirem directe cap a Setcases. En Joan, en Miquel i en Pep ja hi han anat directes, seguint la proposta que els feia ahir. Sortim junts el primer tram, però aquest jovent no té "perdó de Déu", i a la primera parada per treure els pans de neu de les pells deixen enrera la segona generació. Els 40 contra els 60. Demà nosaltres serem vosaltres. Vosaltres ahir éreu nosaltres. 


A bon ritme anem guanyant metres, salvant les clapes amb herba i contemplant el paisatge. Ahir també devia ventar, perquè es veuen traces en zones de poca neu. Arribem a dalt amb bones vistes del mar, la brisa és alguna cosa més que això, decidim doncs treure pells i fer una baixada per la sud. Ens anem animant i ens fiquem al torrent, per seguir baixant fins a trobar una pista, allà a 1600 i poc. Aquí s'està bé, mengem i recuperem forces per tornar-nos a posar mans a l'obra. A mi que m'agrada obrir traça, ja em deixen pista lliure, llaçada a llaçada anem guanyant el torrent amb neu fonda. Aquest esforç recompensat m'agrada, pacient i pausat que et fa guanyar metres. Quan la cosa s'arregla canvi de relleu a la locomotora per acabar d'arribar al cim. 

La baixada de la cara nord no serà pas tant bona com la sud, sent la sud no tant bona com la de dimecres, però que hi farem. Sinó hi a neu, no hi aneu, però si no hi aneu no ho sabreu. Al mal temps bona cara, esquiem algun tram de neu pols en perill d'extinció, algunes clapes dures que ja transformen o que algmenys deixen mossegar els esquís i també trams amb herba. Només falta la pista final on tenim el gust d'esquiar els rocs, sort que no és granit. A dalt també hem esquiat merda de vaca, que almenys no fa malbé les soles. 

Feia més de 10 anys que no el pujava amb esquís...si n'espero 10 més no sé si obriré traça com avui. Per molts anys poguem seguir esquiant sobre aquesta estrella encrostada que és la Terra. Quin contrast, fred i neu, i foc a sota els peus... Diuen que les estrelles com el Sol consumeixen combustible fins que l'esgoten, i o bé es fan nanes blanques o estrelles gegants que exploten segons la seva massa. Doncs jo penso que també n'hi ha que es refreden i s'encrosten a la superfície, creant l'escorça terrestre, marciana o lunar, deixant un nucli calent que es fa refredant amb el pas del temps. De tant que es va refredant l'escorça, al final hi neva, i vet aquí que llavors poso les pells sobre els esquís i començo a foquejar tot disfrutant d'aquest mantell. També la neu pols s'encrosta com l'escorça terrestre. Parlant de crosta, la neu no és gaire del gremi dels forners...malament quan es fan "pans" de neu a les pells i malament quan la neu es torna "crosta". 

Bon vespre.


Joan, Miquel, Pep, Jordi, Joel, Xevi i Samuel