diumenge, 12 de setembre de 2021

PIC DEL COSTABONA


Temps de bolets i de muntanyes. El bosc encara està sec, malgrat les últimes pluges, perquè a la primera ventada queda tot eixut. Dissabte anem fins al refugi Montserrat i fins darrera el Puigestela a veure si tot caminant pel bosc trobem res. A la font però hem parlat amb el pastor de les vaques de la banda d'Ogassa i el seu fill ens diu que fa un parell de dies hi va treure el cap i re de re...així que sense masses espectatives anem a caminar. Les nenes ja es distreuen però mirant un xai acabat de néixer i més endavant a la vessant de Pardines amb un vedell que també ha nascut però el pobre no aixeca ni el cap...sinó s'espavila a mamar no se'n sortirà. Encara li pengen les restes ensangrantades, i té el pèl moll i enganxós i la mare no és veu enlloc, ha quedat tot sol en un prat obert, les altres vaques les té lluny a l'altra banda del torrent. La mare potser s'ha pensat que era mort. 

Les vaques que baixen de la muntanya no li han fet ni cas passant aprop. Quan veiem que es queda sol el faig aixecar perquè les segueixi. Està estirat i no té masses ganes d'aixecar-se, trampoleja una mica, deu estar ben dèbil, només queden dues vaques al torrent i cap de les dues sembla la mare perquè foten una panxa com un bou, deuen estar prenyades més aviat, no han pas parit avui. 

Me'n recordo de la meva iaia les feinades que tenia a vegades amb alguns vedells quan naixien...alguns naixien dèbils o mandrosos, la mare els feia poc cas i tenien els dies comptats. La iaia agafava una galleda amb llet acabada de munyir i li ficava el dit a la boca al vedell tot acostant-li la galleda, a veure si l'enredava perquè li despertés la gana. Aquí no tinc pas galleda ni llet, ni tampoc son meves les vaques, però em sap greu que es quedi aquí sol, lluny del ramat que no li ha fotut ni cas. Evidentment les vaques no estan humanitzades ni per lo bo ni per lo dolent. No tenen instint de fer el mal, però tampoc els demanis que se'ls desperti l'instint "mare teresa de calcuta" que dic jo. Simplement han marxat a pasturar perquè no han reconegut el vedell o s'han pensat que era mort. Jo no hi veig pas gaire a fer i torno amb les nenes per anar muntanya amunt.

Però amb tot això ara ja tinc les nenes preocupades...que li passarà al vedell? on és la seva mare? Catxim...Torno cap al vedell que fa entre poc i res per tirar endavant i l'empenyo cap a l'última vaca que queda, que tampoc hi posa gaire interès, també fot una panxa com un bou. Li ensuma la sang que li penja al vedell... i tampoc sembla mostrar interés i se'n separa. L'empenyo per últim cop fent soroll amb la boca de mamar a veure si el vedell s'hi fa una mica coi...i al final tot trampolejant el vedell s'acosta a la vaca, li busca les mames i es posa a mamar, sense que a l'altra li molesti! Bé, ara ja podem marxar tranquils. Des de lluny ens girem alguns cops i veiem que continua mamant i remena la cua. A veure si menja fort i agafa forces. Les nenes ara ja no estan preocupades...la Nora diu que en realitat aquella vaca era la germana gran i ara ja cuidarà el vedell...jo li dic que poder era la tieta i tema vedell tancat...bé tancat no, caminem mitja hora més parlant del vedell, però almenys ara el problema ja no és si es quedarà sol a la nit o es morirà, ara és dubtar si era la germana o la tieta del vedellet.

Un cop al cotxe dinem i passem la tarda per Camprodon menjant coca amb xocolata, per després pujar a dormir al coll del Costabona. Pujant al revolt del pont nou de la pista trobem un land cruiser potes enlaire a baix al torrent, que encara li va el gps i la radio, bon senyal que ja no hi ha ningú dins...doncs veient la matrícula hem saltat a mirar-ho per si acabava de passar. Poc després arriba la grua i ens diu que ha passat a la tarda, sort no s'han fet res tot i el "susto". Ens n'alegrem i ja tenim un altre tema per parlar tot pujant el Costabona demà. Arribem però primer al coll per dormir, on al costat tenim una altra furgo amb qui xerrem al vespre. Tenen un nen de 9 anys i un gos, que ens fa un bon servei. La Sira que té molta por als gossos s'hi fa amic i veu que aquest border collie es porta molt bé, li tira la pilota i hi juga, carai matarem dos "pájaros d'un tiro" avui. Sopem i a dormir, nit plujosa però de les que m'agraden sota l'aixopluc de la furgo.

L'endemà al matí ben d'hora ja arriba la patrulla dels bolets, a les 6 del matí que encara deuen anar amb frontals. Nosaltres ense llevem més tard, esmorzem i marxem direcció al Costabona. Quatre voltors, gent d'Olot i sense adonar-nos-en arribem dalt del cim en hora i mitja. El dia s'ha anat tapant, sobretot de boires i núvols alts, però fem un segon esmorzar dalt. Baixant ja pensem en collir algun bolet per dinar. Malgrat que han passat l'aspiradora, justa al costat del cotxe encara fem un cul de cistell de rovellons, mares rovelloneres i fredolics.

Bon cap de setmana!

 

Sira, Nora, Gemma i Samuel