diumenge, 19 de setembre de 2021

PIC DE SALÒRIA


Os de Civís, un poble curiós, que pertany a Catalunya però que el millor accés és per Andorra. De fet és l'únic accés asfaltat que hi ha, doncs si véns per Civís toca fer pista de terra que puja fins a més de 2000 metres travessant colls, boscos i prats alpins solitàris. Recordo a Àustria frontera amb Alemanya o frontera amb Itàlia, bé de fet així no recordo tant, que també passava una cosa així amb una vall molt maca, que tenia l'accés lògic i normal per l'altre país. Tot i que a Os de Civís ja hi havia estat, no puc dir el mateix de Civís, i tampoc la travessa. Així que mirant el mapa bona excusa per fer una volta per aquestes valls i per exemple pujar el Pic de Salòria!!!

Dissabte marxem al matí cap a Puigcerdà i parem a Guils a caminar una estona. M'agrada aquest poble, enfilat i amb vistes privilegiades. Dinem a la zona d'skate de Saneja mentre el dia es va tapant. Quan ja tenim la panxa plena, obre l'aixeta i es posa a ploure i llampegar. Marxem direcció la Seu d'Urgell i seguim fins just abans d'entrar Andorrra on trenquem cap a Civís. Va plovent amb ganes, però quan arribem a Civís entre tamborinada i tamborinada fem un tomb pel poble. Molt poca gent i molt solitari, molt més que Os de Civís. De fet abans d'arribar-hi també hem passat per un parell de poblets que estaven ben solitaris. Esperem que la tempesta amaini i sortim per pista direcció Os de Civís. No he llegit gaire si està o no en bon estat, però tot i la pluja que va caient ens sorprèn que es puja bé.


Anem travessant prats preciosos amb moltes bordes de pastors, totes amb les teulades ben arreglades. Sembla mentida, a vegades als pobles trobes que moltes cases cauen a trossos i aquí tota la gent té les bordes impecables, almenys de parets i coberta. De finestres i portes endins ja deu ser una altra cosa. Arribem al primer coll i quan comencem la baixada podem triar anar pel coll d'Aquell o directe avall seguint bordes. Li deixem triar a la Sira, que veient el camí que puja al coll diu directe avall, doncs li agrada que hi hagi bon camí. Com que alterna pluja i ullades de sol, es deixen veure un parell d'esquirols, un parell de guineus i un cabirol!. També entre pluja i sol l'arc iris treu el cap! Quina pau i quina tranquil.litat, de moment només hem trobat dues motos.

Arribem a les Bordes de Conflent on es quedarem a dormir. Hi ha una bona agrupació de cases i una petita església, però no hi ha ningú. D'ànimes potser sí que n'hi han, però no les veiem. Aquí, sense cobertura, enmig de prats i bordes buides sembla que s'hagi parat el temps. Abans de sopar camino una mica amunt per veure si hi ha millors llocs per dormir, però al final ens quedem aquí, no gaire plans per cert. La nit fa alguna ploguda, que ja m'agrada sentir ploure sobre la xapa del sostre, sempre hi quan no hi hagi castell de focs ni traca final.

L'endemà la matí ens desperta un Pinzgauer que aparca al costat nostre, això sí que és un 4x4!! Nosaltres acabem d'arribar fins al coll, on deixem la furgo i ens posem a caminar cap al Pic de Salòria. Fa un dia esplèndid, però fred, 5,5ºC al coll. El primer tram de pujada que va a buscar la carena puja fort, però les nenes tot parlant van pujant, tot i que fa fresca. La carena, que hom en diria cresta, es fa bé, però per les nenes s'ha de vigilar, perquè hi ha força pedra i millor no entrebancar-se, així que els donem la mà. Ens atrapà un Andorrà d'arrels Barcelonines, amb qui xerrem una mica. Des d'aquí es veu el poble de Os de Civís, d'on ha sortit ell. Nosaltres amb +600 m de desnivell ja en tenim prou. Finalment arribem al cim molt contents, 2789, de moment el cim més alt que han fet les nenes. Bon mirador de tot l'Alt Urgell, veiem des de Portainé fins a la Pica d'Estats, també molts cims andorrans. Em vé a la memòria el Pic dels Llacs que vam fer amb esquís ja fa una colla d'anys, com també quan vam passar pel port de Cabús amb el Lada Niva quan era molt petit. Ja tenia el cebellot al cap dels mapes, perquè vaig enredar el pare que havia trobat un camí de carro per sortir d'Andorra! Amb el Lada vam passar bé, tot i que aquella època hi havia molt mal camí, devia ser l'any 91. L'any següent el meu tiet, que en pau descansi, va voler fer la mateixa pista que havíem fet, però amb un Renault 21 Nevada!!! Recordo quan el meu cosí explicava que assentats dincs el cotxe els hi pujaven els peus cada cop que es doblava la planxa de sota passant pels xargalls... Només qui hi ha passat i especialment fa anys pot valorar travessar d'Andorra a Llavorsí pel port de Cabús amb un Nevada...


Esmorzem i abans no agafem fred tirem avall, que també tenim feina. Ens creuem amb un grup nombrós que també ha pujat d'Os de Civís, que queden gratament parats de veure unes nenes tan caminadores. Seguim avall vigilant i arribem al cotxe per dinar, bé encara l'hem de fer.

Amb la panxa plena, pista avall amb la furgo les nenes s'adormen, però ens arribem fins Andorra la Vella a baixar pels tubogans del parc una estona que s'ho han ben guanyat.

Sira, Nora, Gemma i Samuel