divendres, 27 d’agost de 2021

2021 - GALICIA

GALICIA 2021

12 d'Agost - Casa - Pesquera de Duero
13 d'Agost - Pesquera de Duero - Santa Croya de Tera
14 d'Agost - Santa Croya de Tera - Vilariño de Conso
15 d'Agost - Vilariño de Conso - Os Baños
16 d'Agost - Os Baños - Ourense
17 d'Agost - Ourense - Castro de Santa Trega
18 d'Agost - Castro de Santa Trega - Playa Samil
19 d'Agost - Playa Samil - Sanxenxo
20 d'Agost - Sanxenxo - Illa Arousa
21 d'Agost - Illa Arousa - Praia Boca do Rio
22 d'Agost - Praia Boca do Rio - Praia das Catedrais
23 d'Agost - Praia das Catedrais - Ortigueira, Praia Morouzos
24 d'Agost - Praia Morouzos - Portal Fraguas do Eume
25 d'Agost - Portal Fraguas do Eume - Praia de Seiruga
26 d'Agost - Praia de Seiruga - Lago Carucedo
27 d'Agost - Lago Carucedo - Casa

12 d'Agost - Casa - Pesquera de Duero

Aquest any que tot són onades de calor i rècords de temperatura al món, al final ens toca a casa nostra i abans no arribin eles 42 graus toquem el dos cap al nord, a Galicia, a buscar calma i fresca. Sortim un parell de dies més tard del previst, doncs la Sira s'ha trobat malament i ja ens veiem a venir que després vindrà la Nora. Sembla però que dijous totes estan bé, així que amb la furgo carregada fins dalt marxem amb la intenció de travessar les espanyes com mé ràpid millor, no ens volem fregir pel camí. Parem a Saragossa a dinar, 38 graus per dinar sota el pont i al costat de l'Ebre ja no conviden gaire. En bé dinat fem una bona tirada i només parem a Arnada del Duero a veure una mica el casc antic i l'ambient. Conduïm una estona més i finalment parem a dormir a una ermita als afores de Pesquera de Duero, just al costat de Peñafiel que té un castell i un casc antic bonic. A la nit però sorpresa doble, per un costat "botellón" dels marrecs del poble i per l'altre vomitada de la Nora, que sí, finalment també es va encomanar del virus estomacal de la Sira. Keep calm i neteja. Ja veiem que també lleparem la Gemma i jo...tot i això entre que són nenes soferets i que el veí de l'autocaravana ha estirat les orelles als ganàpies, dormim una estona més.


13 d'Agost - Pesquera de Duero - Santa Croya de Tera

Ens llevem al matí i fem una visita fins dalt al castell, però no entrem ja que la Nora no està per batudes. Baixem al poble a veure la plaça del coço de Peñafiel, que ve a ser com una petita plaça de toros, doncs tanquen els accesos i la fan servir per això. A mi però el que m'agrada és les façanes interiors, totes de fusta, totes diferents però alhora amb harmonia. Segur que quan les van construir s'ajustaven al POUM municipal...ai mare de Déu, quins desastres fa la nostra generació amb l'arquitectura...tantes lleis haurien impossibilitat en el passat construïr l'harmonia dels casc antics que avui tant admirem... Seguim la ruta i fem una parada ràpida a Valladolid, doncs volem sortir de la calor i deixar que les nenes descansin. Arribem a Santa Croya de Tera, on dormim a l'Àrea de caravanes a costat del riu, on s'està de conya. Les nenes estan molt millor i encara ens banyem tots plegats! Al vespre caminada al voltant del riu i nit tranquil.la i fresca. La calor ja és prova superada, així com el virus estomacal (fem prova de COVID a la Nora per descartar, ja que ens hem emportat dos tests per si de cas).


14 d'Agost - Santa Croya de Tera - Vilariño de Conso

Fa dos dies que hem sortit de casa i encara no hem entrat a Galicia, ja va essent hora, almenys avui per dormir. Al matí però ens llevem i ens anem cap el llac de Sanabria, que té tota una zona muntanyosa que ja la tenia ullada. El cim principal és de fet el cim més alt de Galícia, el Peña Trevinca, però no el farem pas. Nosaltres pugem amb cotxe fins a l'aparcament de la laguna de los peces i d'allà sortim caminat cap a la laguna las Yeguas. Ambdós llacs són poc profunds però grans, molt bonics i molt frescos. De tornada ens quedem a dinar a l'aparcament.

Mentre les nenes fan la migdiada baixem a Ribadelago, on ja havia llegit la història del trencament de la presa que va deixar un bon desastre. El llac en sí de Sanabria és preciós, és un llac glaciar i s'aprecia clarament al mapa com al mateix terreny. Té una zona plana a l'inici on empenyia la morrena frontal i el glaciar, que a la seva retirada va deixar aquest grany llac. A la tarda aprofitem per banyar-nos a una de les seves "playas" que talment la fan servir així, la Playa de Viquiera. L'aigua no és pas freda i plantem el parasol-tenda com si fossim a la platja però amb aigua dolça. Amb el que m'agrada a mi l'aigua ja veig que tot i ser al nord ens banyarem força. Al vespre agafem la furgo i finalment entrem a Galícia, per anar a dormir a Vilariño de Conso, on hi ha una petita àrea de picnic amb piscina fluvial però que està bastant perdut per carreteres secundàries!!!


15 d'Agost - Vilariño de Conso - Os Baños

Aquesta nit ha esta tranquil.la més enllà de la música de fons del xiringuito alhora de sopar, i al matí ens llevem pensant si ens banyem a la piscina fluvial. El temps però ha canviat, mentre a casa es torren amb l'onada de calor aquí al matí fa una fresca de mil dimonis, així que posposem el bany i agafem el cotxe direcció a Os Baños de Bande, per anar als banys romans d'aigua calenta que hi ha al costat del pantà. A mig camí però em sorpren la presa d'un embassament i ens hi acostem, és As Portas, que té una paret de doble curvatura a l'estil de la presa de Susqueda. A cop d'ull em dóna la sensació que aquesta és més alta i sant wikipedia també ho diu encara per poc, 141 m vs 135, però segurament el fet de cricular amb cotxe per sota la presa la fa més imponent quan mires amunt. Aquestes closques em facinen, bones obres d'enginyeria. Fa una mica de vent, així que visita ràpida i seguir el camí cap a les termes. Hi arribem a mig matí i no dubtem a ficar-nos dins, tot i que la zona es nota que és pantanosa. El fang de les pujades i baixades del pantà es present arreu i una munió de cranc americà no és la perspectiva idílica d'uns banys d'aigua calent, no som al Pirineu. Tot i això de totes les piscines n'hi ha una, la més alta que és força neta i brolla una aigua ben calenta, així que de pet a dintre! Tot i això fem la passada per la resta, però no em desperten un especial interès. Ens movem una mica per dinar, per fer després gelat en mà una visita a la fortificació romana militar de Aquis Querquennis. No crec que a l'època dels romans hi hagués els mateixos roures que hem vist avui, perquè són escanyolits, però de roures i d'aigua allà sempre n'hi deu haver hagut.

A la tarda continuem seguin el riu Caldo i anem fins a Os Baños, on hi ha el rio Caldo que també té aigues termals. A la tarda però no volem anar al riu del poble que està a tope de gent, sinó que deixem el cotxe i marxem caminant amb banyadors i tovalloles a l'esquena per anar a Corga de Frecha, on hi ha unes cascades i pous d'aigua cristal.lins per banyar-nos. També hi ha gent però trobem racons més tranquils on fem una bona refrescada després de la caminada que fa pujada. Avui dormirem al mateix poble on hem aparcat, i al vespre aprofitem perquè les nenes es puguin banyar al poble mateix, al riu on surt l'aigua calenta. Aquí la Sira ja no té fred i amb la Nora s'estan una bona estona abans de sopar jugant al riu. 


16 d'Agost - Os Baños - Ourense

Avui ens llevem amb una bona fresca i després del ritual d'esmorzar marxem direcció Ourense, doncs volem anar a Montforte de Lesmos a la zona de Ribera Sacra, el Cañon del Sil, els miradors per finalment quedar-nos a dormir a Ourense mateix. Hi tenim una tirada però cal remarcar que a Galicia hi ha bones carreteres, majoritàriament de doble carril que enllacen tot el territori. Després per fer l'"última milla" tens carreteres estretes i revirades que et poden portar a qualsevol racó, però la xarxa principal és excelent, vaja com Catalunya quan vols anar a Puigcerdà per la collada de Toses, seguir cap a la Seu d'Urgell i baixar pel Coll de Nargó, que és tot doble carril i autovia a 120...Quan viatjo m'agrada veure que fan diferent a les altres zones, com viuen, com construeixen, que fan...aquí Galicia em sorprenen els eucaliputs (4% del PIB) que segons llegeixo rendeixen 1500 €/hectària i any, que han modificat la pràctica totalitat dels boscos, em sorpenen les cases de blocs de granit gegants, les autovies i les ciutats en contraposició als pobles que hi arribes per carreteres de 3 metres després d'haver "bescanviat la pesseta" unes quantes vegades, les piscines fluvials, els pous d'aigua cristal.lina, les platges paradísiques des de la finestra del cotxe, perquè quan poses el peu de l'aigua el treus tan ràpid com li has posat i el vent que fa al nord, bastant pitjor que la tramuntana de l'Empordà, però també la tranquil.litat de la seva gent, no semblen massa estressats...

Reflexió a banda Montforte de Lesmos té una torre del castell i un parador dalt d'un turó amb bones vistes de la ciutat i alguna cosa més de patrimoni que pots descobrir tot caminant. Quan el sol ja escalfa més marxem direcció al Cañon del Sil per dinar al mirador del Duque i en ve dinat fem la ruta per dos miradors més del Cañon, que envoltat de vinyes entre pendents pronunciades que deixa un paisatge fascinador. Travessem el riu i anem a Castro Caldelas on visitem el castell i el cas antic mentre anem fent el gelat. Avui, com cada dia serà un dia intens. Encara al vespre en ve sopat, un cop instal.lats a Ourense a prop del riu fem el passeig de les termas (tancades la majoria pel virus aquest any) i acabem pujant al pont del mileni per cert bastant espectacular especialment il.luminat de nit.


17 d'Agost - Ourense - Castro de Santa Trega

Seguim la nosra ruta per Galicia, ara marxant cap a l'est, per començar la costa, visitant Rivadavia i el seu cas antic, parada prèvia abans d'anar a las Pozas del Melón, zona de bany increïble. Aparquem a baix però no ens quedem al tram inferior del riu sinó que fem una bona caminada resseguint totes les cascades fins les de la part superior, més solitàries i d'aigues turqueses i verdes. Són uns 5 km anar i tornar seguint un camí marcat. Ens banyem sota el pont primer, i després anem al gorg de més difícil accés però amb unes aigues i llum de somni...et vindria de gust quedar-t'hi hores i hores...jo m'hi tiro de totes maneres i no la trobo pas freda l'aigua. Avui dinem de picnic aquí mateix, doncs queda caminada de baixada fins al cotxe, on arribem a l'hora de berenar.

A latarda seguim cap al sud-est, visitem la Catedral de Tui i marxem a dormir a dalt del Castro de Santa Trega, sobre O Guarda, a la frontera amb Portugal, on guadim de grans vistes i posta de sol sobre el mat (cosa que a Catalunya no tenim, tenim sortides de sol al mar).


18 d'Agost - Castro de Santa Trega - Playa Samil

Al matí fa una mica de fresca però fem una bona visita a les restes del Castro de Santa Trega, aquests poblats del nord de fa 2000 anys, que construïen uns habitatges circulars, tots junts amb carrers estrets, cobertes de palla i que feien jerogífics a la pedra que em recorden Savassona, 1000 km més a l'est!!! 

Baixem a veure A Guarda i acabem a una platja que hi ha al nord, on des de la furgo ens hauríem banyat tots però un cop a la sorra amb l'aigua gèlida, una persona calorosa com jo em costa ficar-m'hi...així que marxem direcció las Pozas de Loureza que segur que l'aigua de riu està millor. Fem una petita caminada i arribem altra cop a una zona d'aigues cristal.lines que conviden al bany. No és la fredor de la platja, tot i que està fresca, però vé de gust la banyada després de caminar. Després seguim al nord i encara parem a dinar a unes altres pozas, les de Mougàs, però aquestes són més ombrívoles i ens fem una refrescada ràpida després de dinar.

Seguim cap a la costa i anem a Baiona, on pugem a la Virxe da Rocha, inclòs la pujada per dins la Verge per l'escala de cargol, que et deixa en un mirador minúscul penjat amb bones vistes. Després de veure Baiona des d'aqui dalt baixem i fem la volta a la ciutadella tot caminant i acabem in extremis visitant la rèplica de "la pinta" un dels tres vaixells que va anar amb Colón a Amèrica i que tornant va arribar en aquest port.

Tan banyar-nos i amb les nenes que tenen més aviat fresca amb aquestes aigues del nord, decidim anar al comprar un neoprè al decartrón de Vigo, per acabar sopant i dormint a la Praia de Samil tot veient una altra bona posta de sol, que s'amaga darrera un "horreo" (construcció per guardar el gra), en un dia d'aquests interminables, sort que el sol aquí es pon tard...


19 d'Agost - Playa Samil - Sanxenxo

Ens llevem al matí i després de travessar Vigo ens dirigim al Faro Cabo Home, on ens banyem en una platja solitària, praia de Milde, d'aigues cristal.lines, aquest cop però ja amb el neoprè de les nenes. Les fotos enganyen, això seria el Carib sinó fos per la temperatura de l'aigua...Després de la platja passem també per Praia Ancoradoiro però no ens hi banyem, ja estem frescos per avui. Continuem cap a Pontevedra, on fem la volta pel casc antic i els ponts medievals per finalment visitar Combarro, amb els seus carrers peatonals plens de vida, els "horreos" i com que és marea baixa aprofitem per collir petxines, avui tindré feina a fer el sopar.

Ens arribem fins a Sanxenxo on sopem i ens quedem a dormir. Fa dies a les pozas del Melón vam conèixer una professora gallega del nord que ens va dir que no hi anéssim, "colas para entrar, colas para salir, horroroso". Nosaltres ens va venir de pas i com que era el vespre ens vam salvar de les cues, però tenia raó, per mi és una versió desmillorada de Lloret, que ja és dir i pel que veig alguns gallecs del nord, acostumats a zones tranquiles també pensen el mateix. No és que sigui lleig, de fet Lloret també té unes platjes espectaculars, però ambdós casos diria que la mà humana els ha convertit en llocs edificats i massificats, amb molta gent, no sempre persones. Per cert les petxines molt bones han quedat!



20 d'Agost - Sanxenxo - Illa Arousa

Avui és el meu sant, a veure que fem d'especial! Al matí visitem O'Grove i la Isla de la Toja. Fem una passejada per l'illa visitant l'esglesia recoberta de petxines, bé closques de vieiras i ja que hi som, visitem el bosc dels Grobits, una zona d'esbarjo per la canalla. Aquí tenim la coincidència del viatge, ens trobem la mestra de la Sira! A 1000 km i passejant pel mateix bosc, quina casualitat!

Després d'aquesta visita matinal anem cap a Cambados, bonica població on visitem l'esglesia en ruines i el mirador que hi ha a la part superior. Dinem en aquest bonic poble i avui que encara fa sol i és el meu sant, marxem cap a l'Illa d'Arousa per si podem agafar kayak i anar a la de Guidoiro Areoso. No vam anar a les Cíes perquè s'ha de demanar permís amb molta antel.lació i com a illa no em va semblar molt espectacular, com tampoc les de Ons, en canvi quan la Tina li va dir a la Gemma aquesta em van venir ganes d'anar-hi. És un petit illot de sorra i restes de petxines on no hi ha res construït i s'hi accedeix remant. Estem de sort i trobem kayak's disponibles per avui mateix. Demà fa pinta que el temps canviarà així que és ara el moment. No tenen kayak's de 4 però diuen que si amb el de 3 ho veiem clar endavant. Nosaltres no hi veiem problema i sortim tots quatre remant amb el vent en contra. Potser mitja hora estem remant fins que arribem en aquest tros de sorra paradísiac. Altre cop les imatges no copsen la fredor de l'aigua, però igualment em faig una bona banyada. La Gemma també. Les nenes disfruten buscant petxines per bé que ja els hem dit que d'aquí no ens en podem emportar cap, només jugar! Fem també caminant la volta a l'illa i toca tornar, ara amb el vent a favor. 

Tornem al kayak, per cert gent molt trempada (Aereoso Beach Club) que ens deixen dutxar i tot i agafem la furgo per recórrer la part nord de l'illa. Anem al Faro punta Cabalo i a dormir ens movem més a l'est, a la Punta de Barbafeita, on gaudim de bona posta de sol, música de xiringuito i bon lloc per dormir.


21 d'Agost - Illa Arousa - Praia Boca do Rio

Avui el dia s'ha llevat gris, després de tots els dies de sol. Fa xirimir, però sortim caminant fins al mirador de l'illa, però se'ns posa a ploure quan baixem. Tornem a la furgo i marxem direcció les dunes de Corrubedo, que visitem paraigües en mà.

Continuem i fem parada al Castro de Baroña, on ja no plou. És bonic però no tant espectacular com el el Castro de Santa Trega...potser és el dia, potse la ubicació. Tot i que està arran de mar, lloc molt bonic també, no està enlairat com l'altre. Li comento a la Gemma que veient on van situar la muralla d'accés dóna la sensació que el poblat es sentia més còmode arran de mar, però mirant amb por els boscos de terra ferma, com si tinguéssin por dels habitants de poguessin arribar de l'interior boscós...vés a saber.

Seguim i parem a Noia amb passejada pel casc antic que deu ser festa major, Muros, també amb bon port i casc antic per finalment parar també a Carnota per veure un dels dos "horreos" més llargs de Galícia i acabem dormint a la Praia de Boca de Rio. Fa un parell de dies que el paisatge va canviant i cada cop entre pobles és més feréstec i els pobles també són més petits, anem cap a la Cota do Morte.


22 d'Agost - Praia Boca do Rio - Praia das Catedrais

Avui tocarà quilometrada, perquè tenim entrada reservada l'endemà a la Praia as Catedrais que està força lluny d'aquí. En teoria l'havia reservat per final de vacances, però com que la Sira es va trobar malament vam marxar dos dies més tard i ara ens cau massa d'hora. Però cap problema, farem tota la costa que poguem i després de As Catedrais tornarem al revés.

Comencem el matí amb la cascada de Ézaro, bonica perquè cau al mar i com que la visitem al matí està poc concorreguda. També m'agrada la passera d'accés volada. Seguim per la costa fins a Fisterra, molt concorregut. Cap de Creus que és l'extrem oposat m'agrada més. De fet tinc dubtes que Fisterra sigui el punt més a l'oest, de fet no ho és, és Faro Touriñan que hi anirem més tard, però abans pararem a banyar-nos que fa dies que no ho fem a Caldeiras do Castro. Bé, dutxar-nos ens dutxem, abans de marxar vaig fer un invent a la furgo, amb un tub de 22 litres d'aigua exterior i una calentador d'aigua i ja l'hem provat amb bon resultat!!! Ens podem dutxar tots 4 dins la furgo, cosa que s'agraeix.

A Caldeiras do Castro fem un bany altre cop amb aigues cristal.lines per agafar gana per dinar i pel tute de la tarda. Vistarem Faro Cabo Touriñan, la Punta de Múxia amb l'església i el mirador superior, ens emmerdarem fins a Faro Cabo Vilán fins que després tocarà tirada de bus fins a l'aparcament de la Pria as Catedrais...sort que a darrera miren pelis perquè fem una bona tirada i arribem tard per sopar. Avui però tenia promès fer creps, així que fem un bon sopar, amb crep dolç de xocolata i crep's de pernil dolç, formatge i pernil salat. Cada any vaig innovant cuinant a la furgo. És la meva cuina i la Gemma no se'n ha de preocupar per res. M'agrada fer tot el que puc de diferent, doncs amb 15 dies no es plan d'anar repetint, però per ser una furgoneta fem un bon llistat de plats:

- puré de patates amb caldo de pollastre en comptes d'aigua.
- peixets arrebossats.
- ous ferrats amb pernil o beicon.
- pasta amb sofregit (ceba inclosa algun dia) i salsa tomàquet i formatge
- fideus amb formatge.
- creps de xocolata, cresp dolços i salats.
- bolets bullits i passats per la paella quan en trobem.
- petxines i musclos quan en trobem.
- crema de verdures.
- arròs amb salsa tomàquet.
- llenties passades per la paella.

Això sí, esmorzar de pa amb tomàquet, pernil dolç, salat, formatge i suc de taronja cada dia!


23 d'Agost - Praia das Catedrais - Ortigueira, Praia Morouzos

Avui al matí a l'aparcament d'autocaravanes ha passat com algun altre dia el senyor del pa i li hem comprat croissants i pa per esmorzar. Volem visitar la platja de les Catedrals i ho hem de fer amb la panxa plena. Anem d'hora així que no hi ha gent, ensenyem el codi QR per entrar i visitem amb marea baixa aquesta joia de la natura que no és pas única, a Nova Zelanda ja en vam veure una amb el mateix nom. La zona té molts racons, però arribat un moment s'omple massa de gent i nosaltres ja comencem a desfilar doncs perd l'encant, semblem ramats de xais...

Com que som aprop anem a Ribadeo i a l'illa de Pancha, molt petitoneta, però un cop feta aquesta zona seguim cap a l'oest per acabar la part de costa que vam deixar pendent. De camí al mirador del Faro d'Estaca de Bares parem a la Poza da Ferida, una cascada d'aigua ben maca, després de caminar poca estona en una zona perduda de la Galicia profunda! Ens hi quedem a dinar i a la tarda arribem al Far. Després anem al mirador on hi ha el banc de "los acantilados de Loiba" ja al capvespre, per acabar dormint al costat de la platja en una zona ben maca.


24 d'Agost - Praia Morouzos - Portal Fraguas do Eume

Som al nord i fa un vent de mil dimonis. Fem la ruta que segueix fars i miradors i en alguns d'ells agafa't per no sortir volant. Al Faro Cabo Ortegal encara és suportable, però al mirador de la Garita de Herbeira només baixo jo. Arribo al mirador i agafa't bé, sort que sóc baix, perquè em sembla que sinó surto volant. Ja tota la pujada del coll amb la furgo deu ni do com es movia, però caminant costa arribar al mirador i quan torno al cotxe el vent m'ha robat tota l'escalfor, entro glaçat!!!

A San André de Teixido ja no fa tan vent i és un bonic poblet de costa més arrecerat. Aquí fem la passejada tots. Anem a fer una banyada i a dinar a la Praia de Pantin on ja comencem a veure molta gent fent surf. Aquí altre cop aigua gelada, sort que les nenes amb la sorra, les pastetes i les petxines en tenen prou.

A la Praya Valdoviño, la pequeña estem de sort i està molt arrecerada del vent i com que és poc fonda l'aigua està més bé. Ens fem una bona banyada de tarda, parant para-sol i tots els estris de platja. Encara ens quedarà temps però per visitar abans de sopar el Faro de Punta Frouxeira, la Praia de Doniños que es nota que és aprop de Ferrol, doncs hi ha força gent i ja cap al tarda anem a dormir cap al a zona de Fragas do Eume, fora del parc.


25 d'Agost - Portal Fraguas do Eume - Praia de Seiruga

Ahir em vaig estar mirant com visitar San Xoan de Caaveiro, però per l'accés principal del sud-est s'ha d'agafar bus i després es camina poc per arribar al Santuari. En canvi per la riba nord hi ha el camí vell que tot i que fas uns 300 m de desnivell per arribar-hi sembla més bonic i poc concorregut. Això fa que al matí siguem els primers visitants del santuari, que per cert després d'un mileni no puc dir que el trobi igual de bonic, perquè fa mil anys no hi era, però sembla que el temps s'hagi aturat. La restauració és simple i austera, però li deixa a tot el conjunt l'aire espiritual dels que el van construir. A la tornada la pujada fa suar, però ja va bé caminar una mica!

Un cop a la furgo seguim cap a la Corunya però abans parem a la Fervenza de Belelle a dinar, una cascada cinc estrelles i ja en van unes quantes. Galicia té aigua de sobres i es nota! A la Corunya visitem poc, la torre d'Hercules que és un far romà que porta 2000 anys en funcionament és el més destacat...sembla mentida el que feien els romans o més ben dit feien fer, i lluny de Roma. Al final del viatge a les Mèdulas encara m'emocionaré més!

A la tarda anem a Razo Beach, on veiem com fan surf o ho intenten, i abans d'anar dormir ens arribem a Faro de Punta Nariga, per acabar dormint just al costat, a la Playa de Seiruga.


26 d'Agost - Praia de Seiruga - Lago Carucedo

S'acosta el final de les vacances i encara no hem anat a Santiago de Compostela, toca avui, tot de tornada. No sé perquè m'imaginava que era més gran sent la capital, però no arriba a 100.000 habitants. Tot i això també es nota que n'hi ha 100.000 més de turistes. No entrem a la catedral doncs aquest any que és Xacobeo només obren les portes del darrera i entre això i el virus les cues són quilomètriques. Prefereixo San Xoan de Caaveiro que la Catedral de Santiago, dec ser més franciscà.

Sortim de Santiago i parem a dinar a la Fervenza do Toxa, la cascada més alta de Galicia, força turística. Fem una bona caminada des de l'aparcament superior, baixant amb la Nora inclús al pont de baix al riu, després però toca la pujada. S'acaben les vacances i hem fet una mica de tot...caminar entre llacs glaciars, banyar-nos en gorgs d'aigues cristal.lines, platges paradísiques, pobles medievals i ciutats més turístiques, poca cosa podem demanar més. Avui fem una tirada i volem dormir ja a fora Galícia, a la frontera amb Lleó, prop de las Mèdulas per escurçar el viatge de tornada a casa i de passada dormir i visitar un lloc emblemàtic. Passem per Lugo i sort que hi acabem parant, doncs la muralla és molt bonica. Caminar al capvespre per dalt és un agradable.

A última hora ens queda la conducció fins el Lago Caruceda on arribem passades les 9 del vespre. Les joranades són sempre maratonianes, sempre acabem fent més coses del que ens pensem...sóc curiós, em pararia a tot arreu, pujaria caminant a tots els llocs, em banyaria a tots els racons...


27 d'Agost - Lago Carucedo - Casa

Avui després d'esmorzar pugem al mirador d'Orellan, des d'on es pot entendre millor que van fer els romans en aquesta zona, anomenada avui las Méduals. Era un jaciment d'or, on l'explotació a gran escala per l'època es feia amb l'ajuda de l'aigua i l'enginy humà. Resumint el que feien era cavar pous i galeries minant així la muntanya, sobretot en profunditat. Després mitjançant un complex sistema de recs i canals de fins a 600 km portàven l'aigua en aquests pous cavats i li feien entrar, de tal manera que la pressió de la columna d'aigua amb l'altura dels pous excavats de 50 o 100 metres feia rebentar la muntanya com si fos una explosió, i l'aigua arrossegava avall sediments que contenien or, que després buscaven. El resultat és un seguit de restes de les parts no rebentades de les muntanyes, que donen idea de la magnitud enginyeril de l'època...sovint desitjaria viatjar al passat per veure en directe situacions que ens imaginem, però que serien brutals amb els nostres ulls. Suposo que els nostres avantpassats siguin on siguin també trobarien brutal el nostre dia a dia...

No sé si passats uns anys a mi em semblaria millor continuar vivient el nostre present i ells al revés, tornar al passat. Difícilment llavors hauria pogut fer 4100 km.


Sira, Nora, Gemma i Samuel