PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT-tour

Al Pirineu Oriental la història sempre es repeteix, nevada, ventada posterior, nevada ventada posterior. Aquest any ja en portem unes quantes de bones nevades que sinó fos pel vent ens haurien deixat el pati amb un bon gruix de pols blanca...aquest cop però hem estat de sort que la neu era bastant molla, pesava i el vent no ho ha pogut desgraciar del tot. La contrapartida és que de neu pols seca-seca, poca. Ara neu, molta.

Rumio alguna sortida que sigui prop de casa i que passi per racons no esquiats...la zona del Noucreus ens queda una volta maca per fer, que si és pogués arrodonir amb el cim del Racó Gros seria genial...Quedem amb en Xevi que aquest any és qui marca el ritme i a les 7.25 ja som dins el cremallera de Núria. Quan passem per Queralbs veig en Miquel que espera per pujar, li passo missatge per si volen fer volta junts. Un cop a Núria veiem que també hi ha en Pep, tenien la idea de fer una matinal, nosaltres també, així que intentem portar-los a l'hort...sense gaires dubtes accepten...no saben que anem a l'hort a fangar de valent!!!

Sortim seguint el torrent de Noucreus, a la part baixa no sobre la neu però es passa de sobres tan cara amunt com cara avall. Són quarts de nou i fa fred, també una mica de vent, però és aquell vent de quan s'aixeca el dia, no sembla que hagi d'anar a més. Arribem sota el coll de noucreus i ens trobem les pales molt carregades...el pal s'enfonsa un mentre i no toques ni terra ni neu endurida...així que amb compte pugem fent una bona colla de zeta's arrambats a la roca. En Xevi obre tota aquesta traça redreçada que avui molts d'altres aprofitaran. Un parell d'hores i ja som dalt al coll, nombrat alguns mapes com a Pic de la Fossa del Gegant i a d'altres el posen més al nord-oest...en tot cas la fossa està clar que és el sot que hi ha davant i la cota més alta que tanca la fossa o petit circ és aquesta que passem per damunt de 2811 m. Mirem la cara nord, la intenció es carenajar una mica més al nord per després baixar una bona pala que ens deixara a un altre petit sot, d'on s'han de remuntar 25 metres per sortir i enllaçar ja amb la baixada a l'estany Blau. Bona neu en aquest primer tram, després per dins el torrent ventada i compactada fins flanqueig del llac. Sortint tornem a flanquejar direcció oest i enganxem la pala que surt de la canal amb neu pols fonda!!! uff!!! D'aquí més suau anem baixant fins més o menys 2340 on hi ha el pla sobre l'estany de Carançà. Quina sol.litud i quanta neu!!! El Pic del Racó Gros es veu imponent des d'aquí, amb una aresta nevada molt estètica pròpia d'altres latituds. Avui però ja anem veient que no el farem, doncs ara entrem a l'hort a fangar...

Ens toca remuntar una bona pala carregada com mai de neu, obrint traça fonda de mig metre per no dir més...sort que som quatre perquè d'aquí avui amb dos no sortim!!! Ens rellevem, tres llaçades per barba, la primera optimista, la segona de resistència i la tercera de resignació...més amunt hem de reduir a dues llaçades per barba, ja que obrir traça és feixuc per la pendent i la quantitat de neu. El que va primer sembla talment una arada fangant l'hort...remena i remena la neu.

Finalment arribem sota el pas del porc, ens mirem el cim...tornarem. No en circular...aquest cim es mereix una sortida directe, o almenys fer-lo primer i en sentit invers...però és un senyor cim! Seguim pujant fins arribar a la fossa...no cal ser gaire astut per veure d'on vé el nom...torna ser un sot d'on cal sortir, perquè està 25 metres per sota el collet que li dóna sortida. És curiós que no s'hi formi un llac aqui...

Són dos quarts d'una...el cremallera que volíem agafar marxa a les 13:20...ens queden 200 metres llargs de pujada i tota la baixada...comença el compte enrera de veritat. Fins ara anàvem parlant que difícilment agafaríem aquest cremallera, perquè el dia se'ns havia anat tirant a sobre. Ara els comptes ja surten molt justos, però diuen que els justos van al cel. Es posa en Xevi a davant i ens arrossega a tots tres cap amunt, per arribar al coll just a la una...pells fora i tenim 15 minuts per baixar 6 km i 900 de desnivell, amb els quadríceps com unes pedres. Gas avall! Bona neu i baixada trepidant, amb les mini-parades obligades per agafar aire, que donen per arribar a les 13:20 puntuals davant el cremallera!!! En Pep i en Miquel agafan el que para a Queralbs, en Xevi i jo el que para a Ribes.

Bona matinal, +1400, 14 km i una bona fangada.

Objectiu pendent: Pic del Racó Gros, 2785 m:

Pep, Miquel, Xevi i Samuel

PIC NEGRE

Última esquiada de l'any, buscant de nou zones que no haguem trepitjat mai. Ho lliguem tot a última hora i quedem a Berga amb en Xevi que puja de Bcn, el cim també ha estat d'última hora. Mirant mapes em sembla que pot ser força esquiable la vall que baixa del Pic Negre direcció sud-est. La orientació també serà bona, perquè aquests dies les crostes abunden per tot arreu, no cal que sigui Pirineu oriental, a la vall d'Aran també la trenquen de tan en tan. Les cares però asolellades s'estovaran, així que pot ser una baixada plàcida.

El punt de sortida ja no està tan clar...hem d'anar a Bescaran, a tocar de la Seu d'Urgell, però tenim la incògnita de la pista com estarà. Fa un parell de llaçades a cara sud, però després transita per vessant nord-oest i aquí sí que hi haurà neu segurament. És un d'aquells dies en que pots fer una bona esquiada solitària o bé una bona enfangada amb companyia. Els companys no els tinc prou escarmantats, així que no hi veuen problema. S'ha d'estar gairebé en estat "nirvana" per apuntar-te a una possible enfangada quan el més segur és que després tothom "piuli" que el Pic de la Mina i el Pedrons tenien una neu pols seca seca... Però nosaltres a la nostra...

Arribem al poble on ens rep un excèrcit de caçadors, els quals diuen que pujar pujarem...perquè ells després de la nevada ja van puja a caçar per la pista nevada...això sí diuen que hi ha molt glaç. Anem tirant amunt amb reserves, especialment jo que porto el cotxe i ja tinc la cartilla de punts plena d'enfangades...al final però arribem aparquem a 1750, després d'uns tres o quatre quilòmetres per pista ben nevada, un pament força pols. Esquís fora, pells i amunt. Encara ens queden més de dos quilòmetres per girar i entrar a la vall. Els fem en poc més de 20 minuts, doncs anem per traça oberta, no precisament d'esquiadors que per aquí pocs...potser traça de quatre 285/90 r16...

Un cop a l'entrada de la vall encopeguem amb 5 senglars, la mare i quatre garrins, que s'escapen per la neu. Pobrets, segurament tota la setmana que porten escapant dels caçadors i avui potser en caurà algun d'aquests...almenys a la baixada els rastres de sang ens ho fan pensar. Nosaltres a la nostra anem pujant amunt per bona neu, bona vall i bon temps. De sobte surt un esquiador solitari, segurament andorrà, que ja baixa...deu venir de fer el primer viatge de transports internacionals. Seguim pujant i quan ja som sota al cim coincidem amb un parell que han pujat per la Rabassa i les carenes, que ben bé es poden fer amb xiruques com l'home que també trobem dalt. 

La nostra idea era també anar al Monturull, però les xiruques les hem deixat al cotxe (aquí han passat l'escombra). Ens mirem les cares nord i est que donen a Andorra i fan goig, potser massa goig. El vent les ha carregat. No es plan baixa avui per aquí, mitja volta i bona baixada pel mateix lloc que hem pujat, amb neu prou bona, algun salt i algun petit tauró que estrenen els esquís. En total poc més de +1000 de desnivell, 14 km i 4 hores d'activitat. Ara ja podem anar a omplir la panxa de torrons!

Bon any 2018!

Xevi, Joel i Samuel

TOSA D'ALP X 2

Em passa whatsapp temptador en Xevi, diumenge provem esquís? No m'hi puc resistir, tinc els cantos, les soles i tot l'esquí per llençar, així que toca canviar i ja fa dies que els tinc mirats, entre uns dynafit broadpeak o uns skitrab sintesi. Truco en Marc el dissabte a la tarda per si puc passar a recollir diumenge els dos per provar-los abans de comprar-ne un...una mica just de temps però diumenge a les 8 del matí ja els tenim carregats al cotxe, per anar a fer un parell de pujades a la Tossa d'Alp i així acabar-me de decidir.

Aparquem al cotxe a la carretera de coll de pal, just on s'acaba l'asfalt. És una bona opció per sortir del bullici dels aparcaments principals destinats a les pistes i un bon punt d'inici per la tranquil.litat que hi ha. Calço primer els trab, més pesats i amb fixacions menys lleugeres, perquè no hi hagi tanta diferència subjectiva, ja que a la segona pujada estaré "fos" i per equilibrar sensacions, almenys que siguin els dynafit més lleugers. Primera pujada a bon ritme, una hora i vint minuts per +820 m de pujada. Mengem una mica dalt, quatre fotos i avall, que ens queda feina si volem dinar a casa. A la baixada van prou bé, des de la meva ignorància trobo un esquí dòcil, que encadena girs naturals, no és un esquí brusc. Els noto també una mica curts cara avall (164 cm per 172 d'altura). Pujant en canvi al ser més curts maniobren millor les voltes maria, però amb neu dura diria que les cotes no l'afavoreixen. Crec que és un bon esquí per ànimes tranquil.les i gent pausada.

Arribem al cotxe, canvio esquís i ara pugem tots dos amb els mateixos, dynafit broad peak 2.0. D'entrada la lleugeresa queda una mica amagada pel cansament, però ja va bé perquè no hi ha tanta diferència real de pes. Si primer hagués pujat amb els broad peak, ara els sintesi em semblarien lloses de pedra per culpa del cansament. Tot i això només sortir i encarar la primera pujada dreta ja em començen a agradar força. Són durs i mosseguen bé, s'assemblen més als nanga parbat que vull jubilar. Pugem també a bon ritme, ara sort d'en Xevi que m'estira, perquè aquesta segona pujada tardem 1 hora i 30 minuts, pel mateix desnivell de +820 m de pujada. Aquest cop una mica just de líquid parem al refugi a veure un refresc, que falta que fa. Molta gent per tot arreu. Pells fora i nova baixada. Tot i estar més cansat ja d'entrada veig que no tenen res a veure amb els d'abans. El broadpeak és agressiu, pots canviar més sobtadament el pes i encadenar girs ràpids. Que sigui de 167 cm també ajuda, però és un esquí per llençar-se, doncs agafa velocitat ràpid, però quan vols clavar canto mossega tot el llarg, sota la bota especialment, cosa que el sintesi no feina tant. Em dóna la sensació que és un esquí per gent nerviosa, que canvia d'opinió cada minut, ara vaig per aquí, ara vaig per allà, ara traço, ara clavo i miro per on vaig. Potser és més l'essència de l'esquí de muntanya, on a moltes rutes toca buscar-se la vida baixant pel millor lloc, a vegades reculant, girant, flanquejant. Ja he fet la tria. Els sintesi no m'han desagradat, al contrari, però m'ha semblat un esquí pels qui s'agraden a si mateixos baixant, perfeccionant cada gir, pausadament. De fet potser em tocaria comprar-me aquests, segurament n'apendria més d'esquiar, com en Russi, que després de no sé quantes dècades esquiant el veus baixar i et dones compte que segueix perfeccionant la tècnica i el traç. Però jo que sóc una mica més esverat i que m'agrada treure'm poc els esquís cara avall, em sembla que el broadpeak és millor. Diria que per cada esperit i temperament hi ha un esquí amb qui pots fer bona parella. 

Vaig començar amb uns Hagan tour expert txt de 170 cm, durs, rectes i estrets, en pujada mai vaig haver de fer servir ganvietes, quan els que tenien els dynastar altitrail feia hores que les portaven, però en baixada era un esquí difícil, potser no apte per gent amb poc nivell d'esquí com jo tenia. Després vaig passar a uns Hagan carbon aircube de 164, més tous, ja carving, amb els quals es baixava molt bé (pols dels alps), però amb pujada i neus dures (pirineu oriental) patinaves per tot arreu. Les ganivetes que no duia mai, ja no sortien de la motxilla i la canal del Canigó la vaig baixar piolet en mà. Decebut, vaig tornar els orígens, Dynafit nanga parbat de 167 cm, durs a la flexió i a la torsió però amb un carving lleuger. Ha estat un molt bon esquí durant 6 temporades. He continuat portant les ganivetes a la motxilla però pujant sempre s'han portat força bé. Baixant no era un esquí fàcil però com que han passat els anys i poc o molt hem millorat, m'ha fet disfrutar de molt bones baixades i on d'altres es descalçaven per passar jo em sentia mès còmode i segur calçat que amb botes i grampons. Ara tocava canviar i pel que veig, tenia dues opcions, o tornar a l'estil dels Hagan carbon aircube, o mantenir-me amb el que sempre m'he sentit còmode, esquís durs, agressius i de gent poc refinada.

Si algú li serveix per triar esquís ja haurà valgut la pena.

Xevi i Samuel