Aquest any que podem rescatar quatre dies de festa per cap d'any els hem d'aprofitar. No sembla que sigui el millor any de neu als alps, per això entre una cosa i l'altra busquem un lloc que sigui proper amb el cotxe, ja que tampoc volem fer les campanades a la carretera... Al final però, una gran pertorbació deixa paralitzada tot França per la neu i cau un bon paquet als alps...bé però no a totes les zones. Al Mercantour el "paquet" es redueix a 5 cm a la vall de Vesubie i 10-15 cm a la vall de Tineé...per això la frase "no friends on powder days" finalment la canviarem per "no friends on macarrons days" (especialment si entre els membres de grup hi ha llimes tan afilades...)
El dia 1 de Gener (primer dia) ens dediquem a investigar la zona. Certifiquem que a la vall de Vesubie hi podem anar a collir bolets...però esquiar no. La neu està a "can collons de la roca" i això suposa marxar amb els esquís a l'esquena a donar el vol per fer dos giros a 2500 metres...No passa res, anirem a la Vall de Tineé que de fet era la nostra primera opció pel que fa a l'allotjament. A poc més de 15 minuts de Venanson (on dormim) tenim l'estació d'esquí de la Colmiane...que tot i que la poca cota i neu que té, ja sabem que ens servirà per la nostra darrera esquiada, coincidint amb la quilometrada de tornada. Finalment al migdia ens calcem esquís a l'estació d'esqui d'Isola. Anem pujant pel lateral de les pistes fins que podem entrar al bosc i tot girant a nord ens anem direcció el tour dels llacs de terre rouge. Bones vistes de la zona i bon dia per fer els primers metres. Aquí segurament hi tornarem...el Tete de Mercière és un bona opció per fer tranquil.lament.
El dia 2 toca tornar a investigar. La carretera que puja al coll de la Bonette està tancada massa avall per intentar cims en aquesta zona, així que anem fins a Sant Dalmas le Selvage i anem direcció al coll de l'anyella per després anar direcció el cim de l'Alpet. Hem sortit d'avall però amb neu des del cotxe i anem remuntant per una pista fins passat el coll. Un cop allà prenem una altra pista fins que ens creuem amb uns esquiadors de muntanya locals que venen del Tete Marselleise. Ells han pujat en cotxe fins aquí, per la pista nevada amb 4x4. Quan nosaltres arribem, ells ja marxen...això és arribar a misses dites. Seguim les traces i ens fiquem a la vall en comptes de la carena. Segurament per fer cim l'hauríem encertat més per la carena, però a la vall és tan bonica i té tanta neu que els ulls hi han anat sols. Un cop a sota al cim, provem primer d'enfilar-nos per la vessant nord, però la quantitat de neu i la pendent ens fan desistir, doncs tot el vessant està ple de corredors d'allaus (tot i que el risc d'allaus el marcava 1). Canviem i ens fixem amb el pic de la Roche, amb una roca molt grossa i característica. Remuntem la vall fins a uns 2350, fins que la neu s'encrosta fort i decidim treure pells i baixar. La ruta ha estat llarga i volem baixar junts al cotxe. Bona baixada a la part central amb neu pols, després a la pista més escassa...sort que no hi ha el granit dels Pirineus perquè sinó hauríem arribat al cotxe sense esquís!!!.
Dia 3. Seguint la filosofia de veure valls, avui provem la zona d'Auron. El cim du Chavalet sembla una bona opció, amb bones vistes i fàcil, per les pistes d'esquí. Xino xano anem pujant i sense més dificultat que +900 ens plantem al cim. La neu fora de les pistes aquí està dura i treballada pel vent...sobretot les cares nord que no transformen i que han estat dies a mercè del vent...desprotegides d'arbres. Demà hauríem de buscar una cara sud. Bona baixada i bones vistes.
Dia 4. Avui tornem a Isola. La nostra intenció és fer el Tète de la Mercière i les pales sud que baixen sobre el poble de Molières, que es troba molt pròxim a la vall de Vesubie. De fet si aquesta última vall tingués suficient neu, des de Boréon es podria haver pujat en aquesta direcció. Bon dia, bona temperatura i bones vistes, Cim fàcil i bonic, amb una pala que el tros final tenia més pendent que no semblava. Fem fotos, mengem de cara al sol, traiem pells i avall direcció sud, per una neu cremeta de la que es deixa conduir amb velocitat. Ens anem animant i anem baixant, bé no passa res ja tornarem a posar pells. Quan ja tenim el bosc ben pròxim, parem de baixar i girem cua. Pells i altra cop al coll.
Avui arribem al cotxe molt satisfets, cim i bones vistes amb bona companyia.
Dia 5. Avui toca marxar. Cada dia hem passat per l'estació d'esquí de la Colmiane i malgrat que la cota baixa és 1400 i poc, vam dir que fariem el Pic ce la Colmiane de 1800 metres el dia de marxar. La primera intenció era veure sortir el sol des del cim...però després del plat de macarrons d'ahir, d'abans d'ahir, etc... no hi ha qui es llevi tan d'hora. No sembla lluny i tenim temps de netejar l'apartament i tornar, així que en comptes de veure sortir el sol al cim, el veiem sortir des del cotxe tot pujant direcció a l'estació. Un cop allà pells i amunt. Som sols a l'estació, no crec que ningú hi vingui a esquiar avui...sembla molt familiar i ni els dies més assenyalats hi hem vist massa gent. Arribem al cim, quatre fotos i ens despedim d'aquesta zona. Pells fora i avall!!!!
Han estat només 5 dies però hem rigut molt... walkie-talkie, macarrons, mètodes per baixar el consum dels cotxes, intercanvi de claus per l'apartament a Antibes, powder, menjar poc-menjar molt... són conceptes i paraules que després d'aquesta sortida han adquirit un altre significat... "nunca esquiaràs sin saber una cosa más"
Bon any i fins la pròxima,
Albert, Xevi, Núria, Edu, Gemma i Samuel
