PIC DE CERTASCAN, CAP DE CANALETS, FLAMISELLA I LLEIA

Aquest any podríem canviar la frase "no friends on powder days" per "friends, but no powder days"... A mesura que avança la setmana anem parlant de canviar la Vall d'Aran per alguna altra zona, fet i fet la neu pols ni en somnis...i quan veig una piulada a twitter del cim del Flamisella i Certascan m'animo especialment, doncs al propi llac de Certascan hi vaig pujar amb el meu pare quan era petit i encara tinc el record present i ben guardat de mirar-lo des de la riba esquerra, dalt d'una zona rocosa, amb un color blau fosc molt profund...d'això deu fer gairebé 30 anys. El record de veure el llac però també el record de pujar-hi caminant, seguint com podia el meu pare, que era més aviat de fer camí i no mirar enrera, i amb una bona manxa que no se li acabava mai la corda.

Després de posar la mel als llavis, una conjuntivits doble de la Sira i la Nora em deixa en standby fins a última hora, així que en Dani, en Jow i l'Albert que poden marxar divendres preparen el terreny, i en Xevi i jo acabem marxant dissabte matí a dos de sis. Amb tres hores ja aparquem el cotxe. Els companys fa menys de mitja hora que han sortit, doncs han dormit a Tavascan. Ens preparem i sortim disparats amb el sentit més metafòric, no pas literal, de la paraula, amb els esquís a l'esquena. Ens havien dit que ens calçaríem a Quanca...devien voler dir a "cuenca"...una hora amb els esquís a l'esquena just quan atrapem a la tropa, que ja porta esquís. A partir d'aquí seguim tots junts fins a la pleta. Alla mengem una mica i d'aquí per la vall canals seguim amunt amb bon dia però amb neu prou regelada encara. Avui entre el ventet que fa i els núvols que s'acosten, no sembla que hagi de transformar massa la neu.

Arribem al coll de Guerossos i ens fa una mica mandra fer el Piquet mai millor dit que hi ha a l'oest, són 5 minuts a peu però no li acabem de veure el què. Sense treure pells, flanquegem pel nord amb neu una mica dura i pols a sobre i anem cap al coll de Certascan. Aquí el dia ja ha tombat, no "miau" del tot, però ja ho tombat. Esquís als peus i seguim remuntant les pales sud i sud-est del pic de Certascan, fins que arribem pràcticament a la carena, on pels rocs i amb esquís a l'esquena ens plantem al cim, després d'uns quants esbufecs.

Abrigada a dalt i ens posem a menjar una mica, contemplar les bones vistes i fer temps per veure si s'estova la pala...però per l'oest van venint "vaixells de boira" i la cosa no acaba d'escampar. Aquest "sol" mai havia fet tanta justícia al seu nom...està ben "sol" intentant escalfar la pala i ja se sap, que "sol" poques coses es fan. Passa el rato i ja apareixen cinc feres pel coll entre els dos pics de Certascan. Nosaltres continuem fent temps doncs per arribar al refugi tampoc ens queda tant i tampoc cal dedicar tantes hores al parxís. Arriben els cinc feres, de Vic també, xerrem una mica i anem esperant que el sol faci la seva feina.

Vist les poques ganes que hi posa i veient que van pujant boires, pells fora i avall. Neu no tant dura com semblava però res de "moqueta". Baixem sud total fins marxar est per un pas. Allà el tros de millor neu, baixem fins el coll de Certascan i aquí sí que encara enganxem una mini-pala amb neu bona, estovada del sol. Un cop a baix en Jow diu d'anar a fer el pic de Canalets. El dia ja és rúfol, però tampoc cal ensumar tots els racons del refugi. Pells altra cop i ens plantem dalt del cim amb un dia ben tapat i rúfol. Hem pujat amb els esquís fins dalt per si sonava la flauta i per la cara est podiem baixar bé el refugi. Ens ho mirem per aquí i per allà i al final em sembla que per la dreta baixarem. Ho salvem força i ens plantem dins del tub que porta pràcticament fins al refugi. Ho salvem força bé i sense posar pells arribem a la porta del refugi. Al final avui han estat una mica més de +1800...tot i que encara ens queda tarda per jugar a cartes mentre esperem el sopar.

Amb la panxa plena del sopar, bon menú, anem a dormir. Alguns es lleven amb els braços ben cansats de tanta llenya que han serrat...tota la nit "ris-ras"...bon esmorzar i bon dia, cel serè. Anem a buscar aigua al rierol i marxem per sobre el llac direcció altre cop al coll de Certascan. Avui la jornada és curta, i com el relat, en passem via. Pujada constant fins aquí, pells fora, baixada fins al llac. Tornem a posar pells, voregem el llac, mengem una mica i ens dirigim cap al coll entre el Pic de Flamisella i el Pic de Lleia. Ahir es veia molt dret. Aquesta nit es veu que s'ha ajagut una mica, o bé quan hi passem encara no s'ha llevat. Tot i això aquesta nit es veu que no s'ha abrigat i ha patit fred...resultat la neu una mica dura. El tram final calcem grampons i pugem ràpid fins al coll.

Grans vistes de l'altre costat. Deixem els esquís i per la carena a peu anem fins al Pic de Flamisella. Altre cop bones vistes i ara si el dia està ben serè i assolellat. Tornem al coll, carreguem altre cop esquís i enfilem les quatre passes que queden fins el Pic de Lleia. D'allà baixem el coll i tornem a parar a menjar.

Aquests dies ens ho hem anat agafant en calma. Finalment, pells fora i baixada ràpida per bones pales est. Som uns quants ja que pràcticament ens hem ajuntat 4 grups en aquesta baixada final i això sembla una bacanal de l'esquí. Els cinc feres de Vic ho esparrequen tot, has de vigilar que de tan plegar no ho deixin sense neu. Nosaltres anem baixant xino xano, però ja diuen que si "s'ajunta amb un coix al cap de l'any són dos" i ens anem accelerant (diuen que jo), i en un obrir i tancar d'ulls ja som al cotxe. Diuen que anava foll, pas veritat. Sí que és cert que normalment sóc de passar-ne via a les baixades, però que coi, som a Certascan!!! Haguéssiu vingut fa 30 anys sabríeu que era passar-ne via...pobre de mi que era un marrec i no podia pas seguir el meu pare!!!

I aquella època els pares no es passaven pas el dia pentinant els fills com si fossin gatets...hàbits molt estesos avui en dia.

Bon cap de setmana i ben aprofitat.
2-3 de Març de 2019

Albert, Xevi, Dani, Joel i Samuel

PIC DEL CAP DEL PORT

Amb les vistes preses des del Fonfreda la setmana passada, cal aprofitar les sud de la zona del Roc Melé, doncs el sol hi pica fort i no sempre estant tan blanques. La idea és recórrer la vall del riu Sant Josep, que marxa tot oest, planera i llarga, fins gairebé al fons on anirem a fer el pic que queda més al nord-oest, el Cap del Port, de 2749. Té bones pales sud, un petit llac i curiosament és un racó que cap dels tres ha visitat mai amb esquís, que ja costa quan comencem a tirar les cartes per la pròxima sortida.

Avui anem tres, però del cotxe vé n'haurien pogut sotir dos. Jo m'he deixat la jaqueta, en Russi s'ha deixat les ulleres...i en Jow s'ha deixat els mitjons de recanvi... En fi sort que entre tots tenim recanvis, així que avui aniré amb el plumes d'en Jow i en Russi amb les meves ulleres!!!

Tot i que pica el sol, avui no fa tanta calor com sembla. Sortim xino xano i pugem pel costat dret del riu, mentre veiem tres francesos que van per l'esquerra. Com que hi ha neu no passa res per anar per la solana, però amb falta de neu hauríem d'anar per l'altre costat. Sense creuar el riu anem enfilant aquesta llarga vall plana, molt xino xano. 

Ens plantem sota el refugi al cap d'un parell d'hores. De lluny fa bona pinta i està ben situat. Ens quedarà pendent fer la baixada sud del Cabaneta anant a parar el refugi. Llàstima de les traces de motos de neu...sembla un circuit de cross tota aquesta zona. No tarden a aparèixer els andorrans amb les seves motos. Sembla mentida que amb la regulació d'esquí de muntanya que va apareixent a Andorra de les motos no se'n parli. Vall d'Incles que rerpesenta que està protegit, resulta que està trillat de motos de neu, sobretot davant el refugi de Siscaró...i la Zona del Vall del Madriu, una altra "joia" segons els andorrans, petada de motos de neu...en fi.

Mengem una mica i enfilem tot sud les pales redreçades que porten al llac. A partir d'aquí el pendent es suavitza i pels lloms arribem amb esquís fins dalt del cim, tot contemplant la bona pala que tenim fins al llac i del llac fins al fons de la vall. Voldríem anar carenjant i fer el Cabaneta, però les sud-sud tenen menys neu i potser la guardarem per més endavant. Les bones són les sud-est!!! Grans vistes des de dalt, pells fora i bona baixada per neu primavera (no cremeta perque li falten cicles de regel) però si de bon esquiar, gràcies al fred que encara fa en altura. Avui tot i el sol, dia radiant i una brisa fina, calor calor, no n'ha pas fet!!!

Amb mitja hora ens ventilem la baixada, tot i que per tornar fins al cotxe ho fem per la banda obaga, no sense abans gravar el video APM del dia... En Jow provant de travessar el riu per un pont de neu clarament inestable que es trencarà. Video en mà, remullada doble al canto. Sort que ja érem a 10 minuts del cotxe, perquè només així es podia temptar la sort.

14 km i +1050, en 5 horetes calmades però ben aprofitades.

Russi, Joel i Samuel

PIC DE FONTFREDA

Aquest any sembla que m'hagi deixat l'aixeta oberta...però amb un degoteig molt fi d'aigua, perquè les sortides d'esquí de muntanya van caient, sí, però a compte gotes. Mal va quan des de casa mires el Pirineu i no veus neu, perquè treus conclusions equivocades. Només falta agafar el cotxe i passar de Puigcerdà direcció Andorra o l'Ariège per veure la realitat, que any bo o dolent el que és esquiar molt o poc és un estat mental...

Així doncs aquest cap de setmana sortim prou motivats i quedem amb en Guillem i en Xevi que pugen per Barcelona, i passem tots quatre pel túnel a provar si la pala sud-oest del Coma Estremera, al costat del Pic de Setut té neu o no. Només sortir del robo-túnel del Cadí comencen els primers "miaus" dins el cotxe. A collir bolets no hi anirem pas...cop de volant i sort d'en Dani que està especialment fi, proposa providencialment la pala sud del Pic de Fonfreda, que uns companys seus han baixat el dia abans (merci companys). Normalment som d'obrir traça literal i metafòrica, però avui quan en Dani diu Fontfreda de seguida hi estem d'acord. Especialment jo, que el tenia entre cella i cella fa molts anys. Se'm va escapar quan havia de néixer la Sira i en Jow i els seus germans van patejar el bosc per fer aquest cim, gran mirador del nostre pirineu... i des de llavors no s'havia donat l'ocasió de provar-ho.

 

Avui estem de sort i la neu comença al cotxe mateix, al nivell del poble de Porta. Hem aparcat a l'altre costat del riu i sortim amb esquís als peus tot buscant la manera de no complicar-nos massa la vida al bosc. Seguint indicacions d'en Dani trobem marques vermelles i després verdes. Malgrat la pendent dels primers 300 metres dins el bosc, els podem fer bé amb els esquís als peus. Jo, que últimament quan surto semblo un gos tofonaire que no treuen de casa, començo una mica fort...i com diu el gran mestre Russi, arrencada de cavall parada de burro, ja me la veig a venir. Fins al replà més o menys ho trempegem, però a partir d'aquí no podem pas fermar els autèntics cavalls de la sortida, en Guillem i en Xevi, que es posen a davant i enfilen un traça ràpida per tot el tub fins sota la pala cimera. Hem guanyat molt desnivell i molt ràpid, certificat per en Dani i jo que arribem més xino xano. Mengem una mica i mal fixats, prenem l'última pala com si fos "coser y cantar" i resulta que és més llarga que no sembla.

Molt bones vistes des de dalt el cim, molt pla, i amb molta neu cap a la zona d'Andorra. Totes les pales sud de la zona de Coma del Forn estan ben nevades fins a baix la carretera. Ja aniria bé una altra nevada perquè aquí tenen una bona base!!! Traiem pells i comencem una baixada ràpida (en Guillem ultraràpida) que ens porta altre cop fins el replà a 1900, on acabem de menjar una mica.

Començo a notar el cansament, afegit també per la soleiada que ens ha caigut a sobre. Tota la ruta és sud i quan pujàvem sentia pudor de socarrim... deuen ser aquestes fibres sintètiques de les bruses tèrmiques. He temut subliminar-me!!!

Amb la panxa plena comencem la baixada del bosc, que és una mica "busca't la vida". Totes maneres aquestes baixades no em desagraden si el bosc no és "rambo total", mentre no hagi de treure el matxet, si es pot anar baixant se'n fa via. Aquest cop arribem amb esquís als peus fins al cotxe. Bona sortida d'uns +1.300 positius (res a veure amb els +24.000 que el "Sensei" s'acaba de marcar a Noruega) i uns gairebé 10 km.

Dani, Guillem, Xevi i Samuel