Avui hem fet realitat un d'aquells projectes que guardes al baül, pel dia que es pugui fer realitat, amb paciència, però amb perseverància. Fa més de 15 anys enrera, la primera vegada que vaig baixar la canal de les Agudes caminant després de pujar pels castellets, que em vaig imaginar baixant per allà esquiant. Tot ple de neu, llis, amb neu pols...allò però era del tot irrealitzable, però em tenia captivat acostumat a veure videos de riders baixant pales de neu pols, passades les dues de la nit al bar de les pockets bikes de Vic, amb música dance de fons...crec que mentre la gent ballava i lligava, jo practicava el moviment de genolls per baixar la canal esquiant que prou dissimulat quedava al mig d'aquella jungla!!!
Fa uns 10 anys ja hi va haver molt bones condicions per fer la travessa, però no sempre els dies lliures i la meterologia et deixen. Quedava doncs encara pendent. Aquest divendres, cosa rara, m'agafo festa i amb en Xevi decidim fer Turó de l'Home i Agudes, baixant la canal. La integral en parlem, però els dos volem ser a dinar d'hora a casa per treballar el migdia i la tarda. De totes maneres la veiem possible i com que és a costat de casa agafem dos cotxes. Hi ha moltes maneres de fer la integral al Montseny, però en general diria que o bé la fas tot pel vessant oest, sortint del poble de Montseny i acabat a Collformic, o la fas tot per l'est sortint de Santa Fe i acabant a Bodriol (amb totes les variants d'allargar-la i escurçar-la segons neu i forces). El tema dels vessants és pels cotxes, si la fas tota per l'est és fàcil d'organitzar, i tota per l'oest també.
Sortim doncs a dos de vuit de la font de passavets, amb moltes ganes i veient com surt el sol entremig dels faig...quin fotògraf en Xevi!!! Anem pujant per quantitats de neu descomunals per la zona ... algun grup de whatsapp ho té clar...Rocky Mountains. Els avets d'aquesta zona estan carregadíssims, i per postres entre ahir i abans d'ahir van caure 20 cm més...o sigui que neu pols. Ens plantem poc abans de tres de nou dalt del cim del Turó de l'Home, fotos, i bona neu pols fins el collet. Després flanqueig sobre neu pols i dura sota per arribar a les Agudes, on tens la sensació de ser a l'Ariege, que salvatge es veu tot i quanta neu! Un cop a les Agudes, grans vistes de tot el Pirineu però també del mar i Barcelona, bebem aigua i ens mirem la canal de baixada. L'agafem ja des de dalt de tot, llençant-nos per pendents que no hauríem pensat, però amb neu pols fins els genolls això és el paradís!!! Baixem tota la canal, però un cop a baix en comptes d'agafar la pista ens decantem cap a l'est pensant que flanquejant pel bosc anirem més ràpid, en canvi acabem perdent 20 minuts encigalats fins que anem a parar a la pista, on lliscant arribem fins sota Sant Marçal amb un somrirue d'orella a orella.
Aquí pells altre cop i enfilem cap al Matagalls, jo ja just de forces. En Xevi pletòric es posa a davant i marca ritme, aquell ritme que permet als més febles ser arrossegats fins que un cop a Coll Pregon demano el temps mort i em menjo l'entrepà. Són gairebé les 12. Amb la panxa plena tot es veu millor i encarem les últimes pendents fins dalt el Matagalls, on altre cop grans vistes i molta neu. Ja tenim la travessa coll avall...ara només falta una bona baixada pel torrent dels Mosquits i cap a Bodriol.
Xalada en diuen oi? Altre cop neu pols a dojo, fins que ens fiquem al camí horitzontal per no perdre massa cota, aquí la neu també s'enduria. Flanqueig i enllacem fins a la pista, on arribem al cotxes amb uns "petríceps" ben formats, doncs tot i que hi ha molta neu a la pista ha passat l'excèrcit de terra amb botes militars i ho ha deixat tot com un patatar...
Gairebé 20 km i +1400, són gairebé dos quarts de dues. Sort d'en Xevi, 5 horetes ben aprofitades, també les que hem estat parats per menjar!
Xevi i Samuel
