UNA MICA DE GLAÇ, EN FAMÍLIA

Aquestes setmanes de fred continuat deixen arreu aquestes postals...amb més o menys mesura segons el torrent. Aquest (endevineu-los és molt fàcil!!!) és dels més visitats, amb formacions prou destacades, fins i tot s'hi han atrevit amb grampons i piolet, si bé algunes columnes són buides de dins i no és pot fer tant com sembla...

Gemma i Samuel

PIC D'ÉTANG RÉBENTY

La nostra primera intenció, vist el panorama era anar al Puig de Pam, però quan arribem dalt de la collada, comencem a mirar direcció Porta i anem canviant d'opinió. Retorn als orígens, als d'en Russi: ens n'anem a Ax les thermes!!! Amb cert risc d'allaus per les nevades recents i amb un fred de mil dimonis, també amb l'amenaça del vent, fer el pic d´Étang Rébenty, dalt de l'estació d'esquí d'Ax no sembla una mala idea. La Gemma i jo no hi hem estat mai a l'estació, per tant encara més raó per anar-hi.

Després del túnel de Porta, la neu ja fa acte de presència. A peu de carretera n'hi ha ben bé 40-50 cm. Arribem a Ax i tres quarts del mateix. Dia radiant, fred això sí, amb temperatures a 720 m, Ax les Thermes, al voltant de -12ºC. Pugem fins a pla de Bonsacre a 1400 i allà ens calcem esquís. Travessem l'estació i anem a buscar una pista verda força planera que ens portarà fins a la vall que dóna accés directe al pic. Sembla que tampoc trobarem tanta gent si anem per aquí. No ens hem mirat massa els desnivells, ens ha semblat d'entrada una cosa curta...Però la pista verda se'ns fa llarga, molt llarga...Potser no era tant curta. Llàstima que no sigui una vall verge, la que dóna accés al pic, ja que s'hi han atrevit amb una pista negra just al coll, tallant la cornisa i deixant l'accés al pic en una curta travessia en carena, això si, ventada i vidriada. Però per arribar fins aquí hem de suar fort. La pendent és forta i la neu una mica dura. Els últims metres els fem amb escaleta clavant les dents. Arribo dalt i observo la Gemma i en Russi que s'ha parat a menjar una mica. Un cop tots dalt, marxem per la carena, la Gemma i jo amb grampons i en Russi amb els esquís i ganivetes. Cara amunt va progressant, avall potser serà una altra cosa. Un cop al cim, quatre fotos i marxar corrents. El vent ens escombra i literalment amb dues ventades ens "roba" tota l'escalfor, fins el punt, que per primera vegada experimento que és glaçar-se en pocs segons. El buff, mig humit mig glaçat, se'm enganxa a la cara i se'm glaça a l'instant, com si es petrifiqués. El més curiós és que escolto el soroll que fa al congelar-se i percebo, en un interval de temps molt petit, com queda petrificat. En Russi i la Gemma també tenen molt fred. M'espanto una mica quan veig la punta del nas de la Gemma blanc, no de neu sinó congelat! Avall i a tapar-se fort!!! (l'endemà en Joel i en Dani també s'hi troben amb aquest aire que s'emporta l'escalfor sense demanar permís i el seu dit congelat especialment...que es recuperi!!!)

En Russi treu esquís i posa grampons, per aquí no hi ha altra forma de baixar. Un cop al coll la Gemma ja s'ha recuperat del fred al nas, continuem amb pells fins el punt alt de l'estació i d'allà fem la tornada per pistes, esperant el dinar calent que tenim al cotxe!

Ens haugés agradat treure el mapa i la brúixola dalt del cim, repassar el que ens queda per visitar i parlar del que ja coneixem, però avui la muntanya d'Ax les thermes no ens volia asseguts damunt seu, potser ens ha demanat, bé especialment a en Russi, que la torni a visitar abans no passin 28 anys més...nostàlgia de qui va veure els seus primers girs, de la mà de l'R5 d'en Sanglas.

Russi, Gemma i Samuel

MATAGALLS PER BODRIOL

Aquesta setmana ha nevat una mica a la plana, però després d'un mes de Gener molt sec, la terra s'ha cruspit la neu molt ràpid, com un terròs de sucre xucla la llet... El resultat, nefast. Divendres, per feina, passo per coll de Revell i ja veig que per fer el Matagalls amb esquís ens hi haurem d'esforçar de valent, més que tot hi haurem de posar ganes, moltes ganes. Amb el fred d'aquests últims dies, ara si que tenim la terra ben glaçada i és ara quan ens faltarien 40 cm més al Montseny per disfrutar-hi. Tot i això, nosaltres hi anem a disfrutar dissabte. Quedem amb en Jow que vé de Girona a Coll de Revell i un cop allà anem fins al pàrquing de Bodriol. Deixiem el cotxe, calcem esquís i pugem per la pista direcció coma pregona. Pujar, el que es pujar es puja bé amb esquís. A mi em serveix per provar com tinc els dits del peu. Les ungles no m'han caigut encara, a veure si les podré conservar...Sortim com "folls" pista amunt a veure qui pot més. Més carbó a la caldera ja no li puc tirar per més que en Jow ho demani. En Xevi de tan en tant deixa anar "a mi quan vé la Gemma ja m'està bé...". Sense faltar-li al respecte s'interpreta que quan ve la Gemma anem a un ritme més suau, sense el cuet al cul...

Quan gairebé tenim el desnivell fet fins a coma pregona, cedeixo el lloc a en Jow, doncs jo malgrat el fred i el vent, se'm escalfa el radiador. Hi ha poca gent, de fet pujant encara no hem trobat ningú...El vent fa grinyolar els arbres, secs i freds de l'hivern. Comencem a rumiar que potser el casc ens pot protegir no de les pedres sinó dels arbres. Sentim com pateixen, sembla que facin un esforç per mantenir-se drets mentre passem, ben arrecerats del vent.

Arribem dalt amb els esquís als peus, només haven descalçat 5 mintus a la carena final. A mesura que hem guanyat alçada s'ha anat fent evident que la baixada no serà factible. Jo que he agafat els esquís vells no tinc cap dubte que ho provaré, almenys el tram boscós per damunt i per sota de coma pregona. Al final, malgrat la falta de base, disfruto esquivant els arbres, enmig d'una barreja de sorolls, la traducció dels quals seria "pedra-arrel-pedra-soca-soca-pedra-pedra-pedra-arrel-soca" i de tan en tant "fulles-fulles-fulles" aquest segon cas el més desitjat...

Decantem pel torrent dels mosquits, doncs hi ha més pendent. Tot i això arriba un punt que m'haig de treure els esquís. En Xevi i en Jow han baixat amb els esquís a l'esquena tot el camí. Jo d'ells hauria fet el mateix, són nous!!! Un cop arribem a la pista inferior, torno a calçar esquís i ara toca esquí de fons, pas de patinador, pas del galapat, pas "estireu-me si us plau" i finalment baixada sobre neu dura trepitjada fins al cotxe. Glòria al cel i neu a la terra, però sense també ens l'estimem!!!

Xevi, Joel i Samuel

p.d. Diumenge, estirar les cames, 8 km Sant Julià-Puig l'agulla-Sant Julià, pel GR-2 corrent, tram recomanable amb aquest paisatge hivernal, ull desviar-se seguint els rètols de les obres de l'eix transversal!!!