dissabte, 4 de febrer del 2012

MATAGALLS PER BODRIOL


Aquesta setmana ha nevat una mica a la plana, però després d'un mes de Gener molt sec, la terra s'ha cruspit la neu molt ràpid, com un terròs de sucre xucla la llet... El resultat, nefast. Divendres, per feina, passo per coll de Revell i ja veig que per fer el Matagalls amb esquís ens hi haurem d'esforçar de valent, més que tot hi haurem de posar ganes, moltes ganes. Amb el fred d'aquests últims dies, ara si que tenim la terra ben glaçada i és ara quan ens faltarien 40 cm més al Montseny per disfrutar-hi. Tot i això, nosaltres hi anem a disfrutar dissabte. Quedem amb en Jow que vé de Girona a Coll de Revell i un cop allà anem fins al pàrquing de Bodriol. Deixiem el cotxe, calcem esquís i pugem per la pista direcció coma pregona. Pujar, el que es pujar es puja bé amb esquís. A mi em serveix per provar com tinc els dits del peu. Les ungles no m'han caigut encara, a veure si les podré conservar...Sortim com "folls" pista amunt a veure qui pot més. Més carbó a la caldera ja no li puc tirar per més que en Jow ho demani. En Xevi de tan en tant deixa anar "a mi quan vé la Gemma ja m'està bé...". Sense faltar-li al respecte s'interpreta que quan ve la Gemma anem a un ritme més suau, sense el cuet al cul...

Quan gairebé tenim el desnivell fet fins a coma pregona, cedeixo el lloc a en Jow, doncs jo malgrat el fred i el vent, se'm escalfa el radiador. Hi ha poca gent, de fet pujant encara no hem trobat ningú...El vent fa grinyolar els arbres, secs i freds de l'hivern. Comencem a rumiar que potser el casc ens pot protegir no de les pedres sinó dels arbres. Sentim com pateixen, sembla que facin un esforç per mantenir-se drets mentre passem, ben arrecerats del vent.

Arribem dalt amb els esquís als peus, només haven descalçat 5 mintus a la carena final. A mesura que hem guanyat alçada s'ha anat fent evident que la baixada no serà factible. Jo que he agafat els esquís vells no tinc cap dubte que ho provaré, almenys el tram boscós per damunt i per sota de coma pregona. Al final, malgrat la falta de base, disfruto esquivant els arbres, enmig d'una barreja de sorolls, la traducció dels quals seria "pedra-arrel-pedra-soca-soca-pedra-pedra-pedra-arrel-soca" i de tan en tant "fulles-fulles-fulles" aquest segon cas el més desitjat...

Decantem pel torrent dels mosquits, doncs hi ha més pendent. Tot i això arriba un punt que m'haig de treure els esquís. En Xevi i en Jow han baixat amb els esquís a l'esquena tot el camí. Jo d'ells hauria fet el mateix, són nous!!! Un cop arribem a la pista inferior, torno a calçar esquís i ara toca esquí de fons, pas de patinador, pas del galapat, pas "estireu-me si us plau" i finalment baixada sobre neu dura trepitjada fins al cotxe. Glòria al cel i neu a la terra, però sense també ens l'estimem!!!

Xevi, Joel i Samuel

p.d. Diumenge, estirar les cames, 8 km Sant Julià-Puig l'agulla-Sant Julià, pel GR-2 corrent, tram recomanable amb aquest paisatge hivernal, ull desviar-se seguint els rètols de les obres de l'eix transversal!!!