PIC DE SERRA SECA (avantcim)

Parlo amb en Russi a mitja setmana, però a mesura que s'acosta el cap de setmana el temps cada cop pinta pitjor. Dissabte no val la pena sortir i diumenge és com tirar una moneda a l'aire. De totes maneres la Gemma també està animada i decidim anar a provar sort. Marxem dora direcció Andorra, amb el consol que si ens costa trobar bon temps o neu, sempre podem fer els Pics d'Ortafà i Maià des del Port d'Envalira.

Mentre la Cerdanya ja llueix el sol, darrera a pas de la casa boira pixanera de valent. Arribem el port d'envalira i no sortim del cotxe. Esperem que s'obri però sense sort. Fem un mos i esperem una mica més, tampoc. Agafem el cotxe i tirem avall direcció Canillo. Mirarem que tal si pugem pels Cortals d'Encamp. Allà llueix el sol de valent. Arribem fins el fons de la vall, però...no hi ha neu. O sigui o neu o sol, hem de triar. Girem i cap a Grau Roig. Allà hem vist neu tot i el dia. Sortim del pàrquing inferior amb esquís els peus i remuntem per l'esquerra direcció el pic de Serra Seca, sense saber massa quin és i amb un mapa Alpina que deu tenir 30 anys...

Superem unes rampes inclinades amb bona neu fins arribar a la petita coma suspesa, amb molta neu però molt humida. D'aquí ens enfilem a la carena fins assolir el cim. Parem, mirem les vistes i discutim ben bé on som. Brúixola en mà, en Russi intenta saber si som al Serra Seca, al Menera o sinó som enlloc. El mapa antic, poc precís fa que no ens quedi gens clar. Així que amb el dia que fa, desdim de fer qualsevol altre punta del nostre voltant.

Girem cua i avall, per una neu pesada, carregada d'aigua. Els trams més drets encara es manté millor i encara podem fer algun gir. Enllacem la part final amb les pistes, ja molt justes de neu però que ens permeten baixar fins pràcticament el cotxe. Gent, això s'acaba!

Quan arribem a casa m'adono que ens hem quedat a 50 metres del Pic de Serra Seca i que la cota 2738 no té nom. Hi tornarem un altre cop, però potser per la Vall de la llosa i amb les xiruques ja!!!

Russi, Gemma i Samuel

PUIGMAL DE LLÓ I PETIT PUIGMAL DEL SEGRE

Ahir dos companys es van posar les botes...cresta perdiguero pujant per Remuñé i baixant per Lliterola!!! Jo m'abstinc, doncs és Sant Jordi!!! Però ja vaig pensant en diumenge. L'Albert i l'Arnau també tenen ganes d'esquiar, així que pugem amb la Gemma i jo mateix direcció la collada de Toses.

Estic pensant que la vall que puja el Puigmal de Lló per l'oest pot quedar-hi força neu...així que enfilo el cotxe direcció a l'estació de Puigmal. Arribem una mica més avall d'Aiguaneix, deixem el cotxe, posem pells i amunt.

Pugem pel vessant dret del torrent que té neu, un flanqueig amb neu glaçada però sense cap perill, bé si, començar l'excursió amb una remullada!!! Anem remuntant el primer tram, després un pla i després el segon tram. La neu està de conya. Aquí ja fa estona que toca el sol i no està glaçada. Superem la petita cornisa i ens plantem al coll. Quin dia que fa! Comencen però a créixer nuvolades, es qüestió d'anar per feina perquè a la tarda s'espera aigua.

Ens arribem fins al Petit Puigmal del Segre, mirem la gent com puja el Puigmal des de Núria amb una prou bona innivació. Sense treure pells baixem de coll i ens dirigim al Puigmal de Lló. Quan arribem ja en baixen tres que fan circular. Un cop dalt, tot i que és la cota més alta, dubto de la veracitat del cim i sense treure pells em dirigeixo al següent bony, més baix. Aquest si que és el Puigmal de Lló!!!. Giro i em retrobo amb els companys. Traiem pells i avall. La neu està al punt.

Esquiem fins al coll una neu una mica pasta. Passem la cornisa i a partir d'aquí ens espera una baixada sensacional. Neu primavera dura. La Gemma disfruta com mai!!! Arribem al torrent, esquiem el flanqueig i saltem al torrent per arribar al cotxe tocant neu! Traiem esquís a 10 metres del cotxe. És la una. Total inclòs parades unes tres hores i mitja. Està bé. L'Albert i l'Arnau estan contents. La Gemma s'ho ha passat molt bé i no està cansada.

Dinem i tirem avall. Passant per Planoles comencen a caure les primeres gotes. Tarda de cine.

Albert, Arnau, Gemma i Samuel

PIC DE PEDRONS

Sortim una mica tard de la plana sense un pic clar per fer. La zona més o menys sí, cap Andorra! En Russi proposa el pic de Meià i Ortafà, que vé a ser resseguir la carena que surt del port d'envalira, ja que no ho ha fet mai i "quan n'estiguem fins els collons, girem". Quan passem per Porte-Puymorens ja veiem que hi ha força neu. Jo tinc ganes de veure la canal que baixa pel costat del pic de Fontnegre (pujant la canal el pic és a la dreta, no a l'esquerra) i perquè no fer aquest cim.

 

Som els últims d'aparcar a l'antiga aduana, que ja hi haguessin pogut fer un pàrquing. Comencem a foquejar des del cotxe pràcticament i després de mitja hora ja veiem que els "papis" van tous... Així doncs, canviem d'objectiu no sense recança, ja que veiem almenys 7 o 8 persones pujant ja la canal esquís als peus. Nosaltres decidim pujar el Pedrons, que potser encara arribarem a dalt. En Russi està com un toro i trec el fetge per seguir-lo. Arribem al cim per la "carena" i esperem un moment en Visca i en Maso que ja arriben. Ens tirem unes quantes fotos, envejem una mica la canal que no farem... i després d'un mos cap avall falta gent.

Neu primavera molt disfrutona tota la baixada (una mica més dolenta i fins i tot crosta a dalt).

Russi, Maso "papi", Visca "papi doble i mig" i Samuel