dissabte, 17 d’abril del 2010

PIC DE PEDRONS


Sortim una mica tard de la plana sense un pic clar per fer. La zona més o menys sí, cap Andorra! En Russi proposa el pic de Meià i Ortafà, que vé a ser resseguir la carena que surt del port d'envalira, ja que no ho ha fet mai i "quan n'estiguem fins els collons, girem". Quan passem per Porte-Puymorens ja veiem que hi ha força neu. Jo tinc ganes de veure la canal que baixa pel costat del pic de Fontnegre (pujant la canal el pic és a la dreta, no a l'esquerra) i perquè no fer aquest cim.


 
Som els últims d'aparcar a l'antiga aduana, que ja hi haguessin pogut fer un pàrquing. Comencem a foquejar des del cotxe pràcticament i després de mitja hora ja veiem que els "papis" van tous... Així doncs, canviem d'objectiu no sense recança, ja que veiem almenys 7 o 8 persones pujant ja la canal esquís als peus. Nosaltres decidim pujar el Pedrons, que potser encara arribarem a dalt. En Russi està com un toro i trec el fetge per seguir-lo. Arribem al cim per la "carena" i esperem un moment en Visca i en Maso que ja arriben. Ens tirem unes quantes fotos, envejem una mica la canal que no farem... i després d'un mos cap avall falta gent.


Neu primavera molt disfrutona tota la baixada (una mica més dolenta i fins i tot crosta a dalt).

Russi, Maso "papi", Visca "papi doble i mig" i Samuel