Després de dies amb poca activitat, tenia ganes d'estirar les cames abans de l'enèsim dinar d'aquestes festes de Nadal. Així que al matí, després d'obrir els regals dels Reis, i amb la panxa plena de tortell d'esmorzar, agafo els trapaus i marxo cap a Ribes, que amb 40 minuts hi sóc. La idea és pujar el Taga, que fa anys que no el faig amb esquís. Ja m'imagino que la neu estarà una mica amunt, però no em desagrada la idea. Es podria pujar amb 4x4 unes quantres corbes amunt per la pista, però té la seva gràcia sortir del poble, amb els esquís a l'esquena i anar-te guanyant la neu, passant pels camins i boscos de les muntanyes baixes sense neu i finalment acabar als prats nevats.
Com que haig de ser a dinar a casa surto amb les calderes enceses i tota la casa a l'esquena. Anant sol em sembla que bufo molt i que no vaig massa ràpid...potser si hi hagués en Dani o en Xevi davant, aniríem més ràpid i ja no dic en Joel, que sortia com un cavall desbocat. Vaig enllaçant paelles i no és fins a la cota 1420 que em calço esquís. Sobre aquests prats d'herba i pilots de terra dels talps, es pot esquiar amb només 5 cm de neu. Vaig pujant al meu ritme, tot pensant les baixades que faré per aquí, per allà i per més enllà, sense fer cabal de les meves forces reals. Sort que més enllà de les trinxeres dels que hi pugen caminant hi ha uns bons plans nevats, ben llisos, especialment pels 5 cm de neu nova que van caure ahir, perquè a sota està força compactat.
Arribo finalment a la carena poc abans d'atrapar una parella i la recorro fins la creu, 2040, amb unes vistes immillorables, fred viu però sense vent, amb la plana encara tapada per núvols alts que s'escampen pel Bages i l'Anoia. Faig petar la xerrada amb una altra parella de Montagut i Oix, mentre vaig rumiant per on baixaré. Finalment decideixo recordar vells temps, com quan amb en Marc vam baixar la cara nord del Taga per entre els pins carregats de neu pols. Avui només hi ha 5 cm de neu pols, però els arbres estan literalment colgats de neu. Aquí els animals viuen ben bé en l'estrat sub-nival. De fet pujant he trobat un llamp de forat, de 1 metre de fondària, que semblava d'una marmota que havia volgut sortir del cau.
Bona baixada gràcies als 5-10 cm de neu pols, que millora als trams soleis, vaig baixant fins a 1700 fins que quedo embarrancat. Hora de posar pells i remuntar fins a la carena a 1800 i poc, per treure pells i enllaçar una altra bona baixada per prats assolellats, ben llisos de neu. A partir d'aquí em fico per on puc i com puc i acabo baixant, descalçant només 2 minuts per travessar un tram de boixos i rocs, fins altre cop la cota 1420.
Trastos a l'esquena i avall que falta gent, que m'esperen per dinar. Al final ha sortit un bona jornada, de 14 km, +1200 m i 3 hores i 41 minuts ben aprofitats. Fa anys quan vaig fer la cursa del Taga amb en Gordillo, que tenia més de 20 km i uns +2200 m positius també vaig fer 3 hores i 41 minuts.
Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada