Com sempre amb unes expectatives ben altes, fruit d'un optimisme de naixement, encara que la nevada al Pirineu Oriental ha estat més testimonial, espero trobar pales de 15 cm de neu pols sobre neu vella. Així també fugem de les zones amb més risc d'allaus, 4 per França i 3 per moltes zones de Cataluna. Amb en Guillem ja tenim emparaulada la sortida, aprofitant uns ticket's del bono vacances, així que mirem i el millor dia és clarament diumenge. Segur? A priori així semblava, tot i que dissabte hi havia un torb de mil dimonis, en algun racó, hi devia haver neu pols. Perquè diumenge, la neu estava més que treballada pel vent, compactada i fins i tot diria erosionada donades les formes capritxoses que ha agafat el mantell nival!
Però bé, amb la moral alta, sortim poc abans de les 9 de l'aparcament dels Alabaus, per fer una volta llarga a tota la zona del massís. La intenció inicial era fer el Tossal del Rus, però el vent s'ho ha emportat tot i ho ha deixat a la carretera del coll de la creueta, tancada aquesta hora del matí. Igualment però sortim direcció sud, vorejant i anant a buscar el torrent que puja al Puigllançada fent una bona volta solitària, que alhora gaudeix de bones vistes.
Quan falta poc per arribar a la carena del cim, reconec la figura d'en Dani, darrera seu en Russi, en Toni i en Met també pugen, així que dia especial per retrobar companys i el gran amic i mestre Russi. Esperem que poguem fer alguna bona sortida junts, que ho tinc pendent. Ells tornen a baixar i nosaltres seguim per la nord, per anar a buscar el coll de Pal. Però no trobem ni rastre de la neu pols habitual en aquests pales nord. Baixem fins a baix, posem pells i veient que el dia no serà de powder, marxem direcció al Roc dels Canells, un cim que no havia fet mai i que també em feia gràcia anar-hi. Mengem una mica, bones vistes del Moixeró i els colors ocres, traiem pells, curta baixada i altra cop pells fins dalt del Cap del Serrat Gran, pujant per la carena.
Aquí mirem per on tornarem, segurament no cal tornar a pujar el Puigllançada, així que baixem per les pales sud, aquí una mica més descents sense tirar coets, seguim per la pista del torrent i parem a posar pells al barranc que puja direcció al Puigllançada. No el pugem per les pales orientades a nord-est, sinó per les nor-oest que ja hi toca el sol, de més bon pujar i menys carregades de neu. Arribem fins dalt l'estació, traiem pells i avall. En Guillem ho esparreca ràpid, clavant cantos dels bons, jo més aviat sóc mister derrapades.
Bona jornada d'esquí, poc més de 20 km i +1500 positius, en gairebé 7 hores ben aprofitades. Esperem la pròxima que sigui amb més neu pols i més al nord, també amb menys risc d'allaus.
Guillem i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada