Deia la cançó "molt lluny d'aquí a l'altra banda del món, viuen contents els barrufets". A vegades no cal anar a l'altra banda del món, és suficient anar a l'altra banda de la coma d'en Garcia, per trobar-te unes carenes solitàries amb bones vistes. No havia pujat mai la Cresta dels Llosers, segons el mapa francès, tot i que hi havia passat moltes vegades per sota i pels dos costats. L'altre dia tot pensant, em va sortir una petita circular per trepitjar aquesta carena, doncs és més una carena que una cresta. No he trobat cap nom al mapa, més enllà dels mapes francesos de l'Estat major de 1820-1866, que anomenen aquesta carena "crete de Rossau", com avui es diu la vall de sota "Rossó". Així que més enllà de les bromes que feiem tot caminant (Pica de Sira 2655, Cim dels Papes 2568 i Pica de la Nora 2618), segurament Pics de Rossó seria millor nom.
Com que diumenge pinta mal temps i dissabte era molt complicat caminar de matí, fem aquesta volta d'uns 7 km i +700 de desnivell a la tarda, aprofitant que el dia encara que ja s'ha escurçat força, permet fer sortides com aquesta. Aparquem ben amunt i començem a caminar gairbé a les quatre de la tarda. Anem pujant xino-xano, no és el mateix caminar al matí o la tarda amb la panxa plena. Arribem al coll, fa un bon sol i un bon dia. Veiem la gentada que hi ha al Pic de Coma d'Or, en comptem una vintena. Nosaltres girem al sud-est i anem a veure l'estany de Coma d'Or, que encara aquest hivern vam travessar amb esquís. D'aquí ens enfilem cap a la carena, per tal d'arribar al primer cim, la cota 2655, pel vessant sud, doncs el nord no és de bon accedir. La idea és seguir carenjant fins que ja davallem cap al Coll de Pimorent, si és que abans no veiem una baixada directe cap a la furgo. Baixem d'aquest primer cim, passem per un cim secundari i baixem al coll. Des d'aquí es veu una bona baixada sud-est fins als plans de baix. Seguim punjant mentre veiem isards a la llunyania fins arribar al cim principal, cota 2618. Aquí sobta veure tanta pissarra escampada...fins i tot petits murs o construccions que ens van pensar que aquesta zona la devien dinamitar durant la segona guerra mundial o abans. Hi ha forces forats circulars on aflora molta pissarra esbarriada. No n'he sabut trobar informació, però alguna cosa hi devien fer. Seguim un tros més de carena i veient l'hora que és, ens sembla que se'ns hi farà fosc baixar per l'oest, així que mirem al nord i ens sembla que amb paciència, baixarem directes a la furgo.
L'endemà tal com les previsions deien, dia tapat al matí, que aprofitem per pujar fins a llac de Fontfreda, on algun dia anirem a pescar truites, 20 € per 8 captures (si les agafes clar!).
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada