La neu pols somiada, a vegades, es queda en un somni, però si vosl aclarir si estàs somiant o no, el millor és anar-hi i comprovar-ho. Bones nevades aquest març, com serà que darrera el Puigmal no i hi hagi bona neu, per una baixada ben plàcida. Moltes vegades li he trobat, res feia pensar que aquest cop no estaria tant bé. Agafem el cremallera de les 8:35, previ atracament (33 euros) i comprat amb màquina expenedora (diga'm que hi fan els 3 que hi ha darrera la finestra). Arribem a dalt amb un bon dia, cel blau però fred, sense vent. Hi ha algunes boires i nuvolades, però res preocupant.
Com sempre i sembla que no n'aprengui, arrencada de cavall, parada de burro, o en aquest cas alguna aterrissada de burro. Pugem per la pala per saltar l'embut, molt carregada de neu, i arribem als plans on els rètols tenen ben bé metre i mig de neu. Seguim pujant sense traça, obrint com m'agrada. De totes maneres comptàvem que ja n'hi hauria de feta, però no ha estat el cas. Anem a bon ritme dins les possibilitats i amb poc més de dues hores som a dalt. Aquí fa fred i les boires van i venen. Arriben un parell de francesos pel nord i tres catalans que venen del collet de Barraques. Mengem una mica i a la primera aclaraida anem a buscar el preuat tresor. Miau, neu compactada, sense ser crosta infumable, però que trenca aquí i allà, quan menys t'ho esperes. Baixem per les pales força carregades i de seguida agafem els plans, on de fet esquiem millor, ja que la neu és més humida i amb el pes enrera encara podem baixar fins a baix al torrent. Primera baixada i parem que hem agafat gana i set.
Omplim el sarró i fem la segona pujada del dia. De fet quan hem fet la primera ja hem anat marxant direcció el coll de l'embut, pensant en no haver d'obrir traça un segon cop. Arribem fins el cim de l'Ortigar, bon mirador i provem de repetir una part de l'itinerari que vaig fer l'any passat, baixant per la coma de Gombrèn. Com que és dret i carregada de neu, baixem per la carena on trobem la millor neu del dia, ja que el sol l'ha transformat. Tornem a decantar cap al nord amb neu variable i alguna tosterrada, fins dins la vall.
Llàstima que no la trobem amb neu pols, perquè aquesta coma és maquíssima! Sense ser bona, es deixa baixar, tot i que de tan en tant t'emportes una marxada. De fet en una d'aquestes faig la segona revolcada del dia i la gopro (que mai porto) fa una excursió per la neu. Traiem pales i a buscar. Sort que no passen ni cinc minuts i ja l'hem trobat. Tornem a calçar esquís i baixem més, de fet massa, ja que ens passem per 20 metres el camí de Núria. Esquís a l'esquena i remuntem fins al camí, on podem tornar a calçar esquís perquè està tot colgat de neu.
Amb lleugera baixada arribem fins al llac del Santuari i sense posar pells i amb la talonera lliure ens plantem davant l'edifici, 15 minuts abans no marxi el cremallera. Bona jornada d'esquí, molt treballada, amb baixades on s'ha suat tant com a les pujades. En total poc més de 15 km, gairebé 6 hores i pràcticament +1500, per una volta agraïda que espero repetir algun dia amb neu pols, especialment la coma de Gombrèn!
Xevi i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada