Blau = Pistes dissabte matí -4400 m.Vermell = Ruta dissabte tarda esquí de muntanya Tossa Pelada x3 + Pedró dels Quatre Batlles, 12 km +1100 m.
Vermell discontinu = Ruta diumenge matí esquí de muntanya Tossa Pelada x3 circular, 17 km +1200 m.
Ens acostem a la primavera i com és habitual arriben les pluges i també les nevades. Curiós que en tot l'hivern poc que hem vist el Puigmal blanc i ara veiem el Montseny, Cabrera, Bellmunt i el Puigsacalm blancs dia si dia també. Amb la previsió del cap de setmana però queda clar que aquest paradís no s'eternitzarà i s'han d'aprofitar dos dies de fred i neu pols. Sortim divendres vespre, amb una pluja persistent que poc més amunt de Solsona ja és neu. La intenció és fer pistes el dissabate a Port del Comte que sembla que està com les Rocky Mountains! L'endemà ens llevem amb la furgo més blanca de quan la vam comprar, fins i tot les plaques solars han quedat ben tapades. Fa sol i tenim ganes de neu, així que ens espavilem i ales 9 menys 10 ja estem fent cua perquè obrin el telecadira.
Feia molts i molts anys, potser 15, que no havíem esquiat en aquesta estació, així que em feia també il.lusió. Les nenes van aprenent i avui tot serà molt fàcil. Neu a dojo, moltes baixades i amb molt bona neu. Fem un bon repertori de pistes i quan la Sira sap que hi ha un bosquet esquiable no para fins que hi anem, tres bones baixades per entre arbres amb neu pols a dojo. La resta ho fem per pistes, de punta a punta de l'estació, fins l'hora de dinar que toca descansar després de gairebé 5 hores i 4500 m de desnivell positiu, bona jornada de pistes que ens deixen les cames servides. Les nenes i la Gemma estan igual de servides, això que la Nora m'ha seguit una vermella quan baixava a gas...quin nervi. Ara toca dinar perquè en Xevi arriba a dos de tres per fer una apretada amb les pells i haig de carregar dipòsit.
Em passa a recollir a l'aparcament principal i pugem fins el d'Estivella, d'on sortim a les 3 tocades, a bon ritme. En Xevi bé fresc com una rosa, jo ja porto tralla avui, que la pista ginebrosa diuen que és blava però és verda, quin fart de remar i estirar les nenes. Pugem per Estivella però i anem directes a la Tossa Pelada, on hi arribem en solitari amb un fred ben viu tot i el sol. Traiem pells i fem una primera baixada cap a Tuixent, direcció nord-oest, per bona neu pols i bona baixada al bosc. Tirem una mica més avall i ens n'adonem que la pala nord-nord encara tenia més bona neu pols, així que posem pells i repetim pujada fins a la Tossa Pelada per ara si fer una bona esparrecada, després de xerrar una estona amb en Marc que ha pujat amb en Jan a fer esquí de fons a Tuixent. Tornem a posar pells i per tercera vegada fem el cim de la Tossa, ara però ja marxem direcció el Pedró dels Quatre Batlles. Pells fora i baixada en circular per la vall tancada que marxa cap al sud. En total una bona esquiada de poc més de 12 km i 1100 de desnivell, per acabar de rematar el dia. Al vespre pugen la Núria, l'Edu i els nens amb l'autocaravana, que també es queden a dormir, ja que demà teniem previst amb l'Edu fer una matinal.
Ens llevem diumenge amb sol i el fred altre cop ben viu. La intenció és fer una circular amb esquís baixant fins a la barraca de sota Tuixent, al nord, per seguir per un camí fins més al nord-oest i tornar per la carena, molt semblant a la circular que vam fer amb les nenes a la tardor, tot prenent vistes de la zona. L'Edu va valent i em fa suar la pujada, arribem doncs a la Tossa Pelada al cap d'una hora. Ara que ja sabem la nord per on es baixa, pells fora i primera bona petada de pala, directes al bosc per acabar de xalar. Posem pells i marxem direcció oest, per després treure-les i fer una altra bona baixada a l'estil Canadà fins la pista de la barraca. Posem pells, bé l'Edu amb una ja fa, que l'altra li ha quedat glaçada i no li enganxa, però m'apreta igual i seguim direcció oest per guanyar la carena i tornar cap a l'est per fer altra cop el Tossa Pelada (ja en porto 5 entre ahir la tarda i avui). Un cop dalt, tot i anar cansat, no em puc resistir a una altra baixada cap a Tuixent per la nord nord, altra cosa serà com tornem.
Un cop a baix, posem pells per últim cop i comencem a remuntar, tot i que no hem fet ni 100 metres que les cames no tiren...he quedat buit i sort d'en Pau de Berga i la seva parella, que ens fan assistència amb galetes i mermalada mossegada (moltes gràcies!!!!) perquè em sembla que sinó no surto amunt. Arribem dalt, esquivem per 20 metres el que seria la sisena Tossa Pelada del cap de setmana i marxem pel camí de pujada direcció Estivella, on arribem amb 5 hores, 17 km i +1200 de positius.
Aquest cap de setmana era d'aquells que voldries que no s'apagués mai la llum...els dies que no acaben mail. La neu, el paisatge, la companyia, tot ha estat genial. Potser ja no estic tant valent com quan anys enrera amb en Jow fotiem mitja Bonaigua en un dia, perseguint els dies que no s'acaben mai, fent tantes pujades, tants cims, i tantes baixades com la llum permetia, esperant que algú no ens tanqués el llum abans d'hora, però he disfrutat fort, de valent ja ho veurem a la pròxima!
I casualitats de la vida, ara fa 12 anys, exactament un 16 de març, feiem amb la Gemma el Pedró dels Quatre Batlles i la Tossa Pelada amb esquís, amb força neu, tot i que més primavera:
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Xevi dissabte, Edu diumenge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada