Escapada abans del dinar de Sant Esteve, per corroborar que, com de costum, no tenim gaire neu al Pirineu Oriental. La intenció era sortir dels Alabaus i fer una volta fins al Puigllançada, però "ai las", m'he deixat les bambes, només porto els esquís, així que em veig obligat a baixar fins al primer aparcament on trobo neu, al Roc Blanc. Les pistes són tancades, per gelades, però arrambat als arbres em sembla que pujaré. Estic ben sol a l'aparcament, no és que sigui d'hora, però està tant desengelat, valgui la contradicció, que ningú s'hi ha volgut parar. Suposo que més tard, amb l'efecte crida, em trobaré l'aparcament ple.Encenc calderes i surto direcció al Puigllançada, amb el que tinc de carbó. Mentre vaig pujant, segueixo la tanca de bastons secs per protegir les pistes del vent, talment sembla una metàfora d'on sóc, semblo presoner d'aquest fil de neu, i més enllà, fora d'aquests barrots, veig el Puigmal agonitzant. Ara m'han entrat dubtes de a quin costat de la reixa és la presó. Si al Puigmal, o a les pistes de la Molina?
Arribo a la part superior i veig que el més interessant és fer el cim de l'Amorriador del Rus, perquè altre cop, i "batua l'olla", m'he deixat les bambes a casa i no podré fer el Puigllançada. Trec pells i per veure-ho blanc baixo per torrent negre. Una altra contradicció.
Un cop a baix, poso pells i remunta per aquí i per allà, com puc i com em deixen, fins recuperar la carena, on ja puc fer l'última baixada. Baixada que em porta una feinada, mentre veig tota la parròquia baixant sense cap mena de por amb trineus per neu gelada. Em sento fora de lloc, porto tot el matí fora de lloc. No entenc res. Me'n vaig a dinar de Sant Esteve a casa el sogres i ja reflexionaré a la tarda mirant els pastorets del Teatre Centre.
Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada