Banyeres de Luchon, del 6 al 11 de desembre de 2022
Aquest any per variar sembla que la neu arriba al pirineu pel costat atlàntic francès, així que aprofitem per fer camp base a Banyeres de Luchon i combinar caminades amb família amb un parell d'esquiades per conèixer les valls. Quan era petit havíem visitat amb els pares forces vegades Banyeres de Luchón i ara devia fer un parell d'anys que no hi anàvem. Fa un mes tenia pensat passar-hi quatre dies i visitar amb els colors de la tardor alguns racons on no havia estat mai, però al final es va torçar i vam canviar de plans. Aquest cop hi hem pogut anar i disfrutar força.
El dimarts fem camí cap a la Vall d'Aran i parem a Bausen, poblet pintoresc on tenia ganes de visitar la tomba de "mi amada Teresa", bonica història de principis del S.XX de com un poble es pot unir davant d'una injustícia. Com que ja som molt al nord no anem a Banyeres de Luchón pel Portilló, sinó fent la volta per dalt, que també es bona carretera.
L'endemà al matí encara es lleva amb bon temps i aprofitem per pujar amb família fins al llac de Oô, una caminada d'uns +300 de desnivell i unes 3 hores, que ens permeten arribar en aquest bonic llac represat on la neu ja ha enfarinat. Pensava que potser no la podríem fer amb les nenes per massa neu, però la final quatre clapes i res més. En Joel li toca una bona matxacada d'en Martí a l'esquena, però ja està valent i s'entrena pels pròxims dies. Esmorzem i al final ens quedem a dinar a la furgo, per la tarda fer un vol fins l'estació de Les Agudes i després traiem el cap a Bourg d'Oueil, una petita estació encara tancada que hauria estat ideal per la canalla.
Dijous ens llevem amb ganes de matinal i mentre la família dorm anem fins a l'estació de les Agudes per pujar fins al cim del Montségu, de 2368 m, punt culminant de la zona. En total són uns +950 m que van bé per entrenar una mica. Pugem per pistes i un cop sota el Pène Nere, que ja farem tornant, baixem fins a l'arrastre i pugem fins dalt per aquesta carena ben exposada pels dos costats, per ser pista d'esquí. La baixada bona neu fins a 1800, on els últims 100 metres tot i ser trepitjada està força dura.
Matinal feta i ja podem anar a fer una passejada amb la família, aquest cop fins la cascada d'Enfer i la cascada de Coeur, una petita caminada abans no comencin a caure gotes. Aprofitem per dinar d'hora que a la tarda ens acostarem fins a Balnea, a Loundeville, unes aigues termals amb cinc espais on tots ens ho passem de conya. Tenen flotadors per les nenes així que podem relaxar-nos tots amb tranquilitat i per fer gana per una bona raclete al mateix poble.
Divendres ens llevem més tard i fem una caminada circular des del poble de Sode, recorrent un camí marcat que s'endinsa a la vall cap a l'est i retorna a l'altre costat per les granges, amb bones vistes i un bon sol, tot i que fa fred i cabem parant a la cascada de baix al poble. Amb en Joel i a mi ens toquen uns +250 de desnivells addicionals per anar a recollir els cotxes, doncs també s'acosta l'hora de dinar. La Sira ja arrossega una mica de febre i tos així que a la tarda toca fer una mica de bondat. La Núria i en Joel ens diuen que també venen la Marta i l'Adri de Santander amb el petit Marc, així que si tot va bé encara podrem fer una última sortida d'esquí tots tres i una caminada a la tarda.
Avui dissabte després de ploure tota la nit (jo no he sentit res), quedem a les 7:40 a casa en Joel per pujar amb l'Adri fins a dalt a Superbanyeres i fer un tomb per la zona...deu fer 7 anys que no feiem una sortida d'esquí de muntanya els tres! Sortim amb un dia tapat i nevant, però amb uns 15-20 cm de neu nova segons zona. Primer toca baixada fins al llac i després remuntem per pistes fins al remuntador a 2160. D'aquí entrem amb flanqueig fins a les crestes dels Clots i les resseguim un tros després que el cel s'ha obert i el cel blau ens anima. El Pic de Cesiré no sembla lluny, però les crestes estan ben carregades i un xic exposades. No hem agafat material així que és més assenyat parar quan ja no es pot fer bé amb esquís. Quedarà pendent aquest cim, bon mirador de la zona que té algunes canals bones per esquiar, però que no es pot sub-estimar, doncs està tot ben redreçat.
Pells fora i bona baixada per neu pols fins al llac altre cop. Aquí toca posar pells i suar fort la cansalada (jo) per tornar a l'aparcament i fer uns altres +1000 i pico. Sort de l'Adri que ens ha obert traça, ja que hauríem suat de valent! A veure si en podem fer alguna més abans no passin 7 anys més!
A la tarda fem una passejada totes les famílies pel port de Portillón a trepitjar neu, tot aprofitant que la Marta ha pujat corrent el port des de Luchón amb poc més d'una hora (em sembla que n'hi tardaria dues jo). Un cop a dalt paisatge hivernal i despedida, demà tots tornem cap a casa, fins la pròxima!
Marc, Marta i Adri
Martí, Júlia, Núria i Joel
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada