diumenge, 4 de juliol de 2021

TUCA FORAU DE LA NEU I DIENTE DE LLARDANA


Amb els anys he anat coneixent valls i muntanyes al llarg dels Pirineus, molts racons solitaris altres de ben concorreguts. Quan vaig començar a pujar les que feien més de 3000 metres, un fet anecdòtic com un altre, no hi donava massa importancia. Tampoc és que n'hi doni ara, però sí que miro de no repetir les que ja he fet i això m'ha portat a mig camí de fer-los tots. Tampoc crec que els acabi fent mai tots, no és un objectiu en sí mateix, però resulta que fa 15 anys quan vam fer la cresta d'Espadas amb dos bons amics ens vam oblidar de fer aquests dos que avui he anat a fer. Més que oblidar, el primer no ens venia gens de pas, ja que portàvem crestejant des dels Forquetas i no ens venia de gust perdre tanta altura per fer un cim rodó allà baix perdut, en canvi el segon, estàvem cansats i el vam veure massa dret. Avui he anat doncs a tancar aquest cercle, fent exclusivament aquests dos cims.

La nit ha estat plojosa, he dormit a la furgo a Eriste. No sabia si agafar el bus de les 6 o de les 7, però al final he preferit anar d'hora. Al matí només som tres i el conductor, que per cert és el seu primer dia i ja ens ha dit que el disculpem, especialment quan el cala un parell de cops, cap problema ho fa de conya. Els altres dos són de Lleida i Barcelona. El primer ja té tots els 3000 fets i acompanya el seu amic que més o menys va com jo. El dia està tapat, la previsió és que s'obri a mig matí. Perfecte, així no hauré de pujar amb la cleca de sol. Tot i això quan em poso a caminar plovisqueja, fins i tot algun ruixadet, però no em molesta. Passo pel refugi d'Àngel Orus al cap d'una hora, ja hi ha gent que baixa vist el temps. Hi ha boira i pluja. De totes maneres el dia ja es vol esparrecar, comencer a traspuar llum. Arribo al llac i em decanto per la dreta del torrent fins la pleta superior. Baixa molt aigua i faig una bona caminada amunt per travessar el torrent sinó vull quedar més xop del que vaig. Em recorda "Las llanuras del tránsito", amb l'Ayla i en Jondalar buscant-se la vida. Travesso i començo a trepitjar neu, direcció al coll que separa la Tuca del Forau de la neu de la cresta. Arribo dalt amb 3 hores des d'Espigantosa, amb els peus xops, però ara el dia ja es vol aclarir. Aquest cim que en el seu dia van subestimar és molt bonic, és un bon cim, mirador del Posets i el diente de Llardana. Per cert per anar-hi podria pujar per les pales de neu i fer una canal, però amb només xiruques no podré pas. Tot i això baixo per la carena est i després em decanto al nord per fer totes les pales nevades, així ja em deixaran a la riba esquerra del torrent que tant m'ha costat de travessar abans.

Trobo que hi ha força neu. Segueixo baixant i vaig a buscar l'entrada de la canal fonda, per un camí que no passa pel llac, sinó que va directe a l'inici de la canal. Ja es nota que en porto 1600, començo a mirar més el paisatge, o és el dia que s'ha anat arreglant? Arribo al coll de la Diente de Llardana, després de pujar la canal fonda ben nevada. No porto ni grampons ni piolet, però amb els pals i clavant de canto les xiruques he arribat a dalt. Em miro el Diente de Llardana, em sembla que és més dret 15 anys després. Després de la ploguda de la nit i el matí està tot ben moll i plorant regarols. Val més que m'esperi que el sol eixugui una mica tota la pujada, mentre menjo. Jo també em trec les xiruques i els mitjons i els poso al sol, a veure si s'assequen, després de passar-los una mica pel morter. Amb la panxa plena i el sol que cada vegada té més força, em decideixo a buscar camí.

Ha anat del "canto d'un duro" que no tiro la tovallola. Sort del sol que ja ha deixat l'herba seca. La roca de baix encara raja. Començo a pujar des de baix en flanqueig. De seguida arribo a la part inclinada i exposada, però que anar grimpant es puja bé. Un cop dalt de l'espatlla ja només queda enfilar de dret amunt. Grans vistes, ressegueixo tota la cresta fins al sud, on hi ha el rètol de Diente de Llardana, però no sé pas si és més alt el nord o el sud. Gent baixant del Posets, però aquí dalt ningú. Quatre fotos i ben satisfet. Començo a baixar i em topo amb una parella que s'han engrescat al veure'm pujar. Sempre ajuda veure que un altre puja, de fet també ho esperava jo al coll però ningú ha aparegut. La baixada amb compte es fa bé. No és difícil, però no és lloc per empuntegar-se. quan arribo al replà, en comptes de baixar fins a baix de tot des d'on he pujat abans, tiro horitzontal i per aquí es va millor, i amb quatre clapes de neu ja sóc a la canal fonda.



Baixo vigilant més que pujant, no tinc ganes de fer un "culenbajen" de dos o tres cents metres, que ja tinc una edat. Quan ja trepitjo terra ferma, poso la directe, i amb mitja horassa em planto al refugi, que ara té una foto completament diferent a la del matí. Segueixo baixant al meu ritme i cada cop tinc més clar que em faré una banyada en aquest torrent d'aigues escumoses i fredes per treure'm la suor i el cansament. M'acaben de convèncer els grits xalant de dues dones d'aigua que s'ho estan passant d'allò més bé. Baixo més avall i trobo el racó dels homes d'aigua. Amb el sol que fa no la noto tant freda com em pensava. De fet també pensava que hi havia bus a les dues i després de la refrescada torno a posar la directe fins a baix, on arribo, després de foto obligada a la cascada d'Espigantosa, cinc minuts abans de les dues...malgrat el cartell que el matí no he llegit diu que el bus és a les tres!!! Bé, dinaré mentre l'espero. Quan ja he acabat les postres apareixen el noi de Lleida i el de Barcelona que han fet els Forquetas, m'han vist dalt del Diente de Llardana, en la llunyania. Més tard arriben les dones d'aigua, fa pinta que al bus no serem pas més. Ara el conductor ja porta sis viatges, ja no és un novell, tot i que quan se li cala el bus diu tot rient que és cosa dels tres del matí, el devem posar nerviós.

Aquests dos d'avui han fet el 98 i el 99! El pròxim serà el que faci 100! Qui sap quan, queden molts racons per trepitjar, de totes les altures i molts rius per banyar-se.

ps. Error! avui els he comptat i resulta que el Diente de Llardana ha estat el 100!!! Mare de déu si que ho portava poc al dia...

 Samuel