dilluns, 31 d’agost de 2020

ARIEGE-2020

8-10 d'Agost de 2020

Pensant que aquest any farem unes vacances més de platja, marxem tres dies a buscar fred a l'Ariège, on posar-se un jersei al vespre vé molt de gust. Miro mapes i busco llacs i rutes que no passin de +500 de desnivell, que és el que les nenes fan si ens anem distraient parlant. Dissabte marxem tard, dinats, i arribem a l'estany de Soulcem, encara amb temps de fer-nos una refrescada, on fem nit molt acompanyats. El lloc és bonic i encara que hi ha gent s'està tranquil. 


L'endemà ens llevem d'hora al matí amb la intenció de pujar fins al llac de Roumazet. Sortim seguint la pista, per després canviar al sender. La pujada és molt suau i tranquil.la fins que arribem al Pla de Labinas, lloc bastant idílic. Aquí però surt un sender amb bastanta pendent que es menja tot el desnivell en poc tros. No convida gaire estirar les nenes amunt, a més veient com s'ho passen bé amb el riuet i els cavalls, així que canviem els plans i ens quedarem aquí. M'escapo caminant-trotant fins al llac de Roumazet, pujant pel camí de la dreta però baixant pel camí normal força més transitable. El llac és bonic, amb forces peixos.

Un cop a baix fem canvi, mentre jo vaig baixant cap al cotxe a fer el dinar amb les nenes, la Gemma puja cap al llac. Nosaltres anem xino-xano i encara ens encantem a refrescar-nos un moment al riu. Hi ha previsió de pluja per la tarda, no crec que ens enganxi però...per si de cas anem tirant. Arribem al cotxe que cauen les primeres gotes i algun tro. Ai penso, a la Gemma l'arreplegarà! Vaig fent el dinar mentre espero que no es mulli gaire. Al cap de mitja hora llarga arriba i s'ha escapat bastant de la pluja. Dinem i a la tarda anem a investigar el camí cap a l'Estany Major. Llàstima que no es pot arribar en cotxe fins a la central elèctrica...miau...això ja serien 800 de desnivell i no hi anirem pas. Canvi de plans. Anem a dormir a les Praderes d'en Haut per demar pujar caminant fins l'estany d'Izourt. Tornen a ser uns bons +500 però ara almenys va pujant constant.


Tot i que ahir la tarda va fer una bona ploguda i vam jugar al memory, avui s'ha llevat un dia radiant. Sortim caminant per un sender amb bastanta ombra, perfecte per no passar calor. De pujar, puja. Ens distraiem amb els helicòpters que fan les obres i mica en mica anem guanyant cota. Sortim del bosc i continuem fins arribar als prats i ja més planejant a la presa, una construcció de pedra granítica considerable, marcada per una tragèdia  durant la construcció que a dia d'avui se'ns fa gairebé inversemblant, plens de comoditats. Resulta que durant l'hivern mentre l'estaven construïnt hi va haver unes grans tempestes de neu i fredorades que van matar 29 treballadors.


El lloc és bonic però toca baixar, queda una llarga tornada fins a casa, sort que parem als dinosaures de la Molina!!! Esperem haver carregat prou "fred" per suportar la "calor".


Nora, Sira, Gemma i Samuel.