diumenge, 10 de gener del 2010

PUIG DÒRRIA I TOSSAL DEL PAS DELS LLADRES

Sortim una bona colla, en Russi, en Maso, en Jow i jo mateix. No hi ha massa temps i volem tornar dora a casa. Les respectives ens han donat permís pel matí i ho volem aprofitar. Els enredo a pujar fins el coll de barraques, on tres o quatre dies abans m'havia semblat que hi havia prouta neu. Quan arribem una mica de decepció. A la carretera per fer patinar la "furgo" si que hi havia neu. Ara la carena està més pelada que el cul d'un mico. Així que, esquís a l'esquena direcció al puig dòrria.

Aconseguim posar-nos els esquís abans de la font i així fem el Puig Dòrria amb els esquís als peus. Decidim continuar direcció el Tossal del pas dels lladres i arribem fins el telecadira superior de Puigmal amb bona neu. El panorama no és molt acollidor. El vent ha fet de les seves, les carenes estan pelades i les sobreacumulacions de neu són evidents. Tot i això estem decidits a llençar-nos per la vall que separa el Dòrria del Puigmal i tornar pel barranc fins al coll de les barraques. M'allunyo una mica per veure la pendent. En Russi comença a baixar, amb un estil incontestable la pala. Quan entre en Maso se sent un "crec" ! Avui l'hem vessada! En Jow queda dalt, però en Maso ha trencat la placa de vent. Com pot aconsegueix sortir sense que l'arrossegui i crida en Russi que està més avall que s'aparti. Tot plegat queda en ensurt, però ensurt ensurt. El dipòsit de neu que ha deixat l'allau es prou considerable. Sort que no ha arrossegat ningú.

Malgrat l'aspecte blanc aquests blocs són com pedres de granit. Més avall encara guadim del torrent i el barranc, tot i que som més cautelosos. 

Russi, Maso, Joel i Samuel