INTENT COMALOFORMO

24 i 25 d'Agost

Intent fallit al cim del Comaloformo. Marxem amb una previsió meteorològica insegura, potser amb més ganes que seny, ja que si bé el primer dia pinta bé, la nit i l'endemà la pluja és gairebé assegurada. Iniciem la marxa tot xerrant, fa temps que no ens reunim i tot són bromes, bromes com les que van creixent pel cel. Sortim de la boca sud del túnel de Viella, marxem direcció sud per la pista per ràpidament enfilar el corriol que ens durà al llac i al refugi. El camí és molt bonic, ple de vida...anem tirant fotos i sense adonar-nos arribem al refugi lliure. És la tarda i ja està ple. Pensant que això ja podia passar hem pujat tendes i fundes de vivac. Mentre sopem el dia ja és molt tapat. Quan ens fiquem al sac ja comencem a témer per l'endemà.

Comença a ploure i dins la tenda, tot i que no hi ha massa tempesta, trons llunyans, l'aigua va regalimant per la tela i a fora, els que fan vivac, ja es comencen a queixar. En Jordi amb la seva xemeneia pot estar gairebé tapat, només xucla l'aire!!! Els altres passen la nit més distreta sota les pedres, fins que l'aigua comença a córrer...L'endemà ens llevem d'hora tot pensant que l'ascensió encara és possible. Però massa d'hora ens llevem, perquè en cara plou una mica i això acaba de minvar la moral i els ànims. Després d'un temps de deliveració, caminar una mica i fer el lluç, sense massa iniciativa general, arribem a la dura conclusió de tirar avall. Demà toca treballar i tampoc podem esperar que el temps millori. Quan arribem al cotxe comença a sortir el sol...

A vegades l'encertes si et lleves d'hora, a vegades l'encertes si et lleves tard, però quan no l'has d'encertar, val més plegar veles i marxar.

Petar-se de riure 5 - Cims 0.

Gordillo, Vane, Maso, Jordi, Arnau, Edu, Cesc, Gemma i Samuel