Aquest estiu estem rumiant de pujar l'Hvannadalshnúkur aprofitant que passarem les vacances a Islàndia. Pel que he llegit i m'he mirat, no és un cim amb masses dificultats tret de la llarga progressió per glaciar i el desnivell, uns 2200 metres. La Gemma vol provar alguna ruta "semblant" en desnivell i distància, no pas en ambient perquè aprop de casa no n'hi ha de glaceres. Triem l'Olla de Núria des del coll de fontalba, en total una mica més de 2000 metres de desnivell positiu i uns 20-25 km, tampoc ho recordo bé.
En Jordi ens acompanya, ja l'ha feta, però per tornar-hi no passa res, també em passa a mi. El dia es esplèndid, cel blau i xino xano enfilem el Puigmal. Després baixada i cap el Pic del Segre i vinga, anar seguint amunt i avall. Anem a bon ritme però fem curt d'aigua. Mal lloc per fer curt d'aigua, ja que per dalt la carena no hi ha pas cap font ni rierol. A l'alçada del Noufonts no em queda més remei que baixar avall direcció a Núria i omplir les cantimplores. La Gemma i en Jordi segueixen i jo m'afanyo a pujar i baixar, res, 300 metres de desnivell més...ja no em vindrà d'aquí...Els atrapo abans del Noucreus i seguim fins el coll. Tècnicament hi ha gent que fins el Torreneules no dóna per acabada l'olla de Núria. Per mi depen del dia, però fins al coll del Noucreus ja em sembla una bona volta!!!
Jordi, Gemma i Samuel
