AGULLOLA DE RUPIT

Seguint la nostra vena escaladora descafeïnada, avui anem a pujar l'agullola de Rupit. Menys jo, tots han fet nit al ras a Rupit mateix. M'afegeixo al matí havent dormit ben tou al llit de casa. Sortim carregats de cordes i amb moltes ganes. Tot i que sabem que no és pas molt difícil si que és aeri i la roca no és res de l'altre món. Bé com tots nosaltres és d'aquest món.

Comencem muntant reunió a un arbre i d'aquí en Guti s'enfila amunt. Els altres anem de segon per tan tampoc masses complicacions. Com que som molts per variar i només hi ha un corda, els trams que no tenen dificultat els fem directes agafant-nos una mica aquí i una mica allà. Ara, amb el nostre criteri i amb les nostres qualitats, sense una corda aquí no pugem. Arribem al cim, boniques vistes, molta sol.litud, quatre fotos, un escrit i avall.

Quan ja tots som a baix tenim problemes amb la corda que se'ns ha encallat un nus. Estem ben bé una hora per desmuntar-ho i nosaltres "xulos" amb samarreta sense mànigues  i amb un sol que cau...Resultat tots ben cremat l'endemà!!!

Edu, Iris, Francesc, Marc i Samuel

ARTIFICIAL A SAVASSONA

Quedem amb l'Edu i com sempre es descuida alguna cosa...i aquest cop és important s'ha deixat l'arnès!!! Així que res, l'asseguro des d'un arbre i amunt!!!

Edu i Samuel

PIC DEL CARLIT

Nova incursió hivernal per paisatge, primaveral per dates a la cerdanya francesa, amb l'objectiu de pujar el Carlit. Una mica esberats per la il.lusió que ens fa fer aquest cim, trepitjem la neu i les vores dels llacs sense gaire atenció...tot i que no acabem dins. Jo vaig bastant enfeinat amb els estudis i es pot dir que no m'he pas mirat ni per on es puja ni per on es baixa...ara m'ho he passat molt bé.

Pujant en Jordi, potser per l'emoció que el Barça acaba de guanyar la lliga o perquè va anar a dormir tard, se'ns queda clavat a 2700. Una baixada de sucre i no hi ha manera que tiri amunt. No hi podem fer més i quedem que ens espera allà mateix. No es troba pas malament però no es veu amb força per pujar. Fem cim, grans vistes i gran dia.

A la baixada en fem via, tot llençant-nos per les pales nevades. La neu està força desfeta, sort...perquè una mica inconscients sí que som...sense piolet a la mà això no es pot fer amb aquesta alegria!!! Ara sí que és cert que en un obrir i tancar d'ulls ja som als llacs.



Cesc, Edu, Arnau, Marc, Jordi i Samuel