Aprofitem les vacances de Nadal per anar a buscar la neu al magatzem, perquè de moment aprop de casa no n'hem tingut gaire. La zona de Grenoble és la que ens cau més propera, de fet amb 6 hores i mitja som a l'estació d'esquí de Chamrousse, on l'any passat vam esquiar i ens va agradar molt. Així, que repetim zona, aquesta vegada barrejant nits a la furgoneta com estem acostumats i nits a un petit apartament a Allevard. Sortim el divendres 27 gairebé a les 12 del migdia, després de preparar les coses xino-xano. Parem a dinar prop de Sigean i no és fins les 7 de la tarda que aparquem la furgo al poble de sota l'estació, on ens quedarem a dormir.
Diumenge 28 ens llevem d'hora i a les vuit del matí ja som a l'aparcament de l'estació, amb el forfait comprat. És una estació de mida mitjana, amb forces remuntadors, bona neu i bona orientació sud, sud-oest per no tenir fred. Per aprendre a esquiar va molt bé, perquè té moltes pistes blaves i alguna de vermella, com la que baixa al llac Robert, molt xula. Amb 4 hores seguides en tenim prou i anem a dinar a la furgo, on després d'un bon plat de pasta aprofito per posar pells i fer una pujada pel perímetre de l'estació, baixant per pistes, doncs avui no volem anar tard que hem d'arribar fins a Allevard on dormirem. Amb poc més de 500 positius i una hora i mitja ja he tret el ventre de pena, sense arriba als 8 km. També m'ha fet gràcia trobar-me pujant una senyora que s'acostava als 80 anys, fent esquí de muntanya tota sola. La il.lusió és el motor!. Molt bona neu, un cop més hi hem gaudit de valent!.
L'endemà, tenint l'estació del Collet d'Allevard a 20 minuts, pugem a esquiar en aquesta petita estació, que aquest any té encara millor aspecte que l'any passat, ja que la trobem tota oberta. Fem bones esquiades, descobrim algunes pistes que van quedar pendents l'any passat, també amb forfait de 4 hores. Mateix ritual que el dia anterior, dinem a la furgo i en ve dinat surto esperitat a fer una pujada fins dalt, just quan el sol es pon, i deixa uns colors brutals a la muntanya. Qui diu que la neu és blanca? Jo l'he vista blava, groga, vermella, negre...un sol color que els pot reflectir tots! Aquest any no he baixat cap al nord, doncs anava una mica més tard, tot i això bona sortida de +700 m, 10 km i un parell d'hores ben aprofitades. Baixem cap a Allevard i pensem que farem demà!
Dilluns 30 marxem una mica més lluny a esquiar, concretament a Crest-Voland, que en Joel i família hi seran esquiant i m'ha dit que és una estació familiar. La tenim a 1 hora i 10 minuts, no massa lluny i sense agafar l'espai Diamant deu ni do les pistes que podem fer. Sobta veure cotes màximes de 1900 m...sembla que no hi hagi d'haver neu, però sí, n'hi ha més que suficient! A les 9:30 ja tenim forfaits, aquest cop els hem hagut de comprar a taquilla perquè es veu que a part del sistema skidata i el teamaxess, hi ha un tercer sistema italià, l'Alfi, del qual no tenim targetes. Ara ja en tindrem. Aquesta estació és força divertida perquè tota una vessant de pistes baixa entre prats i cases aïllades. A la part de dalt et permet baixar cap al nord, una zona freda i amb molta neu, amb vistes al Montblanc. Baixem una pista junts amb en Joel i família, i acabem d'exprimir les 4 hores de forfait. Avui com que som una mica més lluny de l'apartament, no faré esquí de muntanya a la tarda, ja en faré demà, que així serà el primer dia que és de muntanya de veritat, no de "pistanya".
Així que per acabar l'any, marxem el dia 31 fins a Celliers, bon punt per començar rutes d'esquí de muntanya abans del coll de la Madeleinne, tancat a l'hivern. L'objectiu, el més modest dels que hi ha, les Pointes de Montmelian. Aparquem la furgo al picnic sortint del poble, doncs ja hi ha un tou de neu pols als camps. Són els 10 i poc del matí, la idea és ser al cotxe a la una per dinar tots junts. Surto a bon ritme, pujant per l'esquerra fins arribar a l'aparcament superior, per després travessar el riu i pujar per les pales assolellades de la dreta. Vaig pujant a bon ritme, amb un cel blau i un dia radiant dels que fan afició. La baixada ja l'imagino per l'altre vessant, on es veu neu pols. Arribo sota el cim, diagonal a la dreta i finalment arribo dalt on deixo els esquís. Com que són dues puntes, vaig a fer la segona a peu, per també mirar de baixar directe del coll. Però com que vaig sol, millor no fer invents. Menjo una mica, trec pells i començo una molt bona baixada, alternant pales de neu pols a l'ombra i pales de neu primavera quan hi toca el sol, especialment alguna pala adreçada a la dreta del riu. Després una baixada final amb forces giragonses i amb un obrir i tancar d'ulls ja sóc a l'aparcament superior, cosa que em permet baixar per camps de neu pols xalant de valent fins les mateixes taules de pícnic! Bona activitat, de poc més de 11 km, uns +1200 positius i 3 hores ben aprofitades. Dinem junts a la furgo amb la família, visitem Celliers i després marxem a veure el mercat de Nadal d'Annecy amb les llums de tarda, que l'any passat ens hi va arreplegar la pluja.
Com que per cap d'any hem anat a dormir d'hora, avui dia 1 ens llevem d'hora i anem a esquiar al Collet d'Allevard, que la tenim a tocar. Poca gent, suposo que molts van anar a dormir tard, i fem una altra bona esquiada amb el forfait de 4 hores, que per nosaltres és més que suficient. A la tarda fem la volta al llac de baix al poble i descansem que portem bon trote.
Per acabar de rematar, fem el cinquè dia de pistes amb les nenes, canviant d'estació aquest cop, anem a Le Pleynet, les 7 Laux, que també la tenim a 20 minuts. La vall per arribar-hi no l'havíem fet mai, i és una vall ombrívola i molt ben innivada. En principi aquesta estació té pistes més dretes, més vermelles que blaves i per això em feia una mica de mandra anar-hi, però al final trobem bons itineraris que ens permeten recórrer l'estació d'una vessant a l'altre vessant, amb bones pistes de baixada, la majoria blaves, alguna verda i alguna vermella. Especialment ens agraden les blaves que baixen més al nord i com cada dia, acabem agafant l'últim telecadira a les 3 hores i 55 minuts, just avanç de quedar-nos sense! Baixem a dinar a baix al poble i a la tarda anem a fer el xafarder a uns prats nevats prop d'Allevard. Hi ha previsió de pluja i neu a la nit, però tinc una esperança que l'endemà al matí ens llevarem amb un bon tou de neu fresca per disfrutar.
I així és. Divendres 3, tot i que a Allevard ha plogut, a partir de 1000 metres hi han caigut de 30 a 40 cm de neu pols, així que un cop recollit l'apartament, aparquem a la corba que vam mirar ahir. Quan ja estic apunt, arriben 3 francesos amb la mateixa idea. Sobre la boira s'intueix cel blau, em recorda altres vegades on he pogut disfrutar de valent. Em calço esquís i pells i surto pel camí que porta fins a l'estació d'esquí de fons, on a mesura que pujo es va incrementant el gruix de neu nova amb la que ja hi havia. Un cop passada l'estació, el cel blau fa aparició i davant boscos carregats de neu, prats de vaques ben nevats i cases tipus "heidi". No he estat l'únic amb la mateixa idea, sort, perquè obrir traça avui va car. A mitja pujada atrapo un senyor d'avançada edat, amb qui m'aturo a parlar, el primer que em diu, és que l'esquí de muntanya és l'esport que porta al cor...cosa que no hi puc pas estar més d'acord, i les ganes que va tenir ahir per sortir avui quan va veure la previsió de nevada. Vol fer el Grand Rocher, que també vull fer jo i després es vol tirar per les pales est per tornar a pujar. La meva idea és semblant, però vull flanquejar cap al sud i arribar fins un cimet que es diu "Cul de pet", vés per on m'ha fet gràcia el nom.
Arribo al cim amb un dia radiant, carregat de neu pols. Em miro les pales est, s'ha de vigilar que estan carregades i he llegit risc 3. Busco les de menys pendent i faig una bona baixada entre arbres carregats de neu. Un cop a baix (ja estava mentalitzat), toca posar-se el mono de treballar per obrir traça tot sol. Aquí hi ha ben bé 50-60 cm de neu pols, i només treure els esquís per posar pells ja és una feinada. Un cop dalt l'esquí, no m'enfonso tant, però tindré feina a obrir un parell de quilòmetres de traça, fins que arribo al coll que em porta al Cul de pet. Segons un mapa o l'altre marca un o altre bony. A mi m'ha semblat que és el de més a l'oest, almenys està aïllat de la carena i sembla un cul "pelat" d'arbres. Giro i torno a pujar el Gran Rocher, on em trobo el senyor del matí, que el primer que em fa és ensenyar-me les traces que s'ha marcat a l'est i la pujada que ha obert. Em trec el barret, 70 anys passats i aquesta il.lusió. Trec pells i bona baixada per neu pols a dojo, fins passada l'estació d'esquí de fons. A partir d'aquí baixada per un GR d'aquells que t'ha d'agradar, per vigilar no quedar penjat d'un arbre, tot i això es deixa fer millor que no em pensava i en un obrir i tancar d'ulls, després de 3 hores i mitja, gairebé 14 km i 1100 positius, arribo a la furgo amb alguna arruga més, especialment a la cara, de la rialla que mig amago. Dinem i ara si toca tornar, fent parada a dormir a Aigues-Vives per arribar dissabte dia 4 a l'aniversari de la meva mare.
Una setmana ben aprofitada, amb cinc dies des pistes amb família, dues sortides d'esquí de muntanya i dues de "pistanya", per donar una bona entrada a l'any 2025!
Sira, Nora, Gemma i Samuel
