PIC DELS MOROS

Sembla mentida però aquesta any 2023, a 22 de Gener encara no havíem fet cap sortida els tres plegats, un pecat. Això mateix ho podria dir amb molts amics més, doncs hem tingut un començament amb poca neu i molt ventada aprop de casa nostra. El Pirineu oriental fa anys que no era tant poc esquiable, especialment la zona des del Puigmal a Ulldeter, però anys enrera també n'havíem tingut de mals anys. Així que cal buscar la neu on hagi caigut. I a la Cerdanya francesa n'ha caigut força. De fet tinc al cap el Pic dels Moros des de fa molts anys, potser més de quinze, quan en un paper m'escrivia els cims que volia fer aquella temporada i que no havia fet mai. El Pic dels Moros va quedar en un d'aquells paperots, fins que aquesta tardor hi vam anar caminant amb les nenes des de l'aparcament de Font Romeu del Roc de la Calma. Una bona caminada per la Nora de cinc anys i li vaig dir, "mira aquest cim no l'havia fet mai caminant perquè esperava fer-lo amb esquís, però han passat els anys i no ha arribat el dia, i ara l'he fet amb tu". És un cim modest, relativament baix i amb una pala orientada a sud on fon ràpidament la neu. Qui ho havia de dir que aquest any de poca neu l'acabaríem esquiant per la seva cara sud! 

Comencem al matí amb un fred i vent de mil dimonis, d'aquell pota negra ulldeter, però no som a FontRomeu. No és dia de fer cims alts, així que comencem escalfant una pica tot pujant al pic del Roc de la Calma, baixem cap a les Bulloses i tombem de seguida cap a l'estany de Pradell tant bonic a l'estiu (caminada que també vam fer amb família). Aquí darrera hi ha molta neu però poca baixada. De l'estany de Pradell per la pista baixem fins a baix el remuntador a uns 1700 fent quatre bons girs per la neu pols de la pista, però res de grans baixades. Tornem a posar pells i tot esquivant kamikazes a les pistes marxem cap al sud per fer una gran volta a tota l'estació, per acabar finalment al cotxe després de 12 km i +800 de desnivell. El dia s'ha arreclat força, el cel és blau però encara bufa un bon vent. Avui però no es pot escapar el Pic dels Moros. Des de l'aparcament ens tocaria una bona remada plana d'anada i de tornada. Possiblement acabaríem tant morts que la pala sud ens faria mandara baixar-la per tornar-la a pujar, així que en Joel que està especialment lúcid diu de fer un "afternoon backcountry ski", tot agafant el cotxe i anant a la part sud.

Ja ens tens dins el cotxe, amb en Xevi al volant, amb casc, ulleres i botes, arva posat, direcció Targassone, 20 minutets de cotxe. Aparquem al costat de la carretera i després de fer un mos arrenquem per prats direcció nord, obrint traça fonda i amb bons cops de vent. El cim sembla proper, però no és pas el que veiem. Al final ens hi toquen 500 i pico metres de desnivell positiu, suant de valent, amb un bosquet final de remat on perdre la paciència, per finalment arribar al cim, que ens rep amb un vent gèlid que no dóna per gaires fotos.

Pells fora i ja a recer del vent comencem la baixada direcció sud directe, amb bona neu pols, alguna rascada a la part superior però molt millor del què pensàvem, doncs a sota és tot herba i brucs. Xalem de valent i arribem fins la carretera mateix, per tancar un cercle de més de 15 anys, de quan em mirava aquesta pala sud que no es deixava esquiar mai.

No ha fet un gran dia, no hem fet un gran cim, però m'ho he passat super bé! És el que té esquiar amb bona companyia uns altres +5 km de tarda.

 Xevi, Joel i Samuel

2022 - CAP D'ANY PALLARS (Pic de l'Orri i Bassa de Boscàs)

Les festes nadalenques han estat capritxoses aquest any i han caigut o en divendres o en dilluns, inclòs cap d'any, així que al final no hi havia gaires dies per fugir de la feina i escampar la boira. Marxem divendres en vé dinat direcció al Pallars, per aprofitar i fer una mica d'esquí de pistes tots junts i també alguna caminada. El cap d'any en sí l'aprofitarem per veure amics que ja fa una setmana que són per allà. Divendres anem a dormir a l'estació de Portainé, per poder-nos llevar el dissabte a punt per esquiar. Per les nenes aquesta estació és genial i a mi també m'agrada per elles! Pistes verdes llargues i fàcils que ja vam fer l'any passat. Aquest any ens atrevim a pujar al telecadira de 6 i anem fins a dalt de tot, on podem baixar un parell de vegades per l'esquerra fent una pista verda ben llarga, d'uns 7-8 km fins a l'aparcament principal de l'estació.  El segon cop fem un tros de pista blava però també molt fàcil de fer. Això combinat amb el telecadira de 3 que ens hi abonem de valent fa que les nenes s'ho passin pipa i quedin ben satisfetes després de més de 3 hores d'esquí. A mig matí ens creuem amb en Jordi de Sant Celoni, que ja fa pells mentre tenen la canalla a curset. Un cop acabem nosaltres, aprofita la Gemma per esquiar una estona més sola fins l'hora de dinar mentre m'emporto les nenes, les canvio i fem el dinar, uns bons espaguetis amb ous ferrats que ens els hem ben guanyats!

Un cop tots hem dinat i mentre les nenes descansen i dibuixen, aprofito per posar pells i pujar fins al pic de l'Orri per les pistes tancades de l'esquerra per acabar baixant pel mateix itinerari que hem fet amb elles, així també gravo el quilometratge. Amb una hora i poc entre pujar i baixar quedo ben cansat, així que recollim trastos, baixem a Rialp a buidar i després anem cap a Arcalís, el poble dels hippy's on farem el cap d'any amb uns amics, que és una bona sorpresa per la Sira i la Nora, doncs s'hi troben la Ilona i l'Aniol! Com que el dia va de sorpreses, després que la xemeneia de la casa faci una bona fogarada pel barret, pugen els bombers a comprovar que tot estigui  bé i vès per on apareix en Furi que devia fer 10 anys que no el veiem, que ara està als bombers i no als GRAE!

Bon sopar que preparen els amfitrions (moltes gràcies per tot) i bones campanades a l'església del poble que és tota una festa! Els mateixos veïns són els encarregats de repicar les campanes i tot el poble ho celebra davant mateix! Nosaltres ens quedem a dormir a l'aparcament de l'entrada amb la furgo i l'endemà no ens llevem gaire d'hora. Pugem a visitar Espot i a la tarda just després de dinar pugem caminant per les solanes fina la Bassa de Boscàs, sobre el port de la Bonaigua. Volíem pujar fins l'estany de Pudó, però tot i ser orientació sud a partir de 2200 metres ja hi ha força neu, així que girem cua i tornem cap a casa havent gaudit de tres bons dies a la muntanya! Bona any 2023 per a tothom!

 Sira, Nora, Gemma i Samuel

ROC DE LA CALMA I LES BULLOSES

Cap de setmana de bon temps que aprofitem per anar a Font-Romeu i així les nenes poden esquiar una mica i anar aprenent poc a poc, que la setmana passada a la zona de Banyeres de Luchón les pistes estaven tancades i/o poc adequades per elles. Després que en Xevi em fes entrenar dissabte al matí pujant el Puigsacalm passant per Sant Bartomeu de Covildasses i per la carena de pla Traver, on el dia va ser emboirat i humit, vaig amb la idea de provar si ha estat profitós l'entrenament. Marxem dissabte tarda amb la calma i ens quedem a dormir a l'aparcament mateix de Font-Romeu.

L'endemà al matí fa un dia radiant i després d'esmorzar anem amb les nenes a practicar pista fàcil, pujant pel tele-arrastre. Al final s'hi estan abonades tot el matí, ben bé tres hores seguides, que tot i que la pista és curta és una bona col.lecció de baixades. Mentre la Gemma posa pells i puja +300 m fins dalt de l'estació, amb bones vistes. Canvi de torn, me'n vaig a fer un bon plat d'espaguetis amb ous ferrats i salsa tomàquet que les nenes arribaran amb gana i així jo també agafo energia per fer una escapada a la tarda.

Surto una mica abans de les dues amb la panxa plena, cosa que no és el millor, però pujo per pistes prou ràpid doncs el fred viu em fa córrer tot i que fa un bon sol. Vaig direcció al nord-oest per acabar pujant també per pistes fins dalt el Roc de la Calma. Trec pells i baixo fins la cara nord per bona neu de pista i allà em miro de reüll el Tossal Colomer. És lluny de nassos i la tarda se'm tiraria al damunt per la baixa forma que arrossego. Tot i això hi poso rumb pensant de veure com de lluny és, essent dos de quatre l'hora topall per girar.

M'enfilo per entre els arbustos i guanyo cota fins a sobre 2100 i d'allà vaig seguint per plans, sots i més plans fins que veig que el cim d'acostar-se res de res...encara queda una bona tirada, així que començo a canviar de rumb i m'en vaig direccó a l'estany Negre, així faré una mica de circular tornant per les Bulloses. Bona neu i quantitat, més de la que em pensava. I molta gebre. Sobre el llac almenys hi han 10 cm de gebre pura...bona per esquiar i dolenta per allau si queda colgada amb noves nevades. Trec pells i baixo fins al refugi-hotel de les Bulloses. El gran llac represat no està encara gelat. Se'm va fent tard i encara em queda remuntar l'estació. Fa sol però fa fred.

Arribo al peu del remuntador i torno a calçar pells per arrossegar-me aquesta última pujada. Se'm fan uns bons pans de glaç pur a les pells, res de pa de neu, pa de gel! Arribo dalt del cim del Roc de la Calma, que de Calma i de cim en té poc. De fet davant la indecisió de quin punt és el cim opto per enfilar-me al turonet central on hi ha la papelera. Indiscutiblement seria més alt si m'enfilava al mecanisme del telecadira però potser me'n traurien a cops de pal.

Pells fora i últims metres de baixada. En total han estat poc més de 3 hores, 16 km i +850 de pujada. He suat i disfrutat de valent a parts iguals. A la furgoneta a les nenes els hi ha anat bé descansar, dibuixar, escriure i cap a casa falta gent!

Sira, Nora, Gemma i Samuel