Ruta a vegades somiada, amb esforç i una mica de sort, a vegades realitzada!
La previsió de temps pel pont de l'1 de Maig no és gaire bona, segurament més vent que no pas pluja-neu, però per fer una travessa no gaire apropiada. Canvi de plans, fora el pont i a treballar. De fet com més mal temps fa, més ganes tinc de treballar...i viceversa! Tot i això el cap de setmana sembla que es pot aprofitar el diumenge, així que dinant a Puigcerdà, es pot provar d'anar al Puig de Llanós. Sortim dissabte passades les tres de la tarda amb fort vent i boires que van desfilant pel cel des del coll de Puymorens, ben entrada la vall. Fins i tot cau neu rodona, resumint el dia no acompanya gaire. Aconseguim passar la portella d'en Garcia, treure pells i saltar cap a Bésines. Primer tram una mica "guarro" però després encara salvem una bona baixada fins que ens aturem al refugi Claude Tudon. Teníem pensat dormir al refugi lliure de baix els aiguamolls o mirar la part lliure de Bésines (sempre tancada), però en trobar-nos aquesta nova cabana canviem de plans (no estic segur si és nova o no, en tot cas segur que està batejada de nou a títol postum segons he pogut consultar per internet...). Molt ben equipada, amb matalassos, mantes i coixins, decidim quedar-nos aquí. Deixem els trastos però i aprofitem la bona neu per baixar a fer la ruta dels "tres refugis", és a dir, visitar el lliure de baix, després fer el tafaner a Bésines (certament tancat) per tornar a dormir al Claude Tudon. Bona estirada de cames que permet que arribin les 8 del vespre en un obrir i tancar d'ulls. Foc, sopar i a dormir!!!
L'endemà es lleva un dia tal com deien les previsions. Assolellat, vent força encalmat, però fred. Ideal per una ruta llarga. Sortim del refugi una mica esperitats, flanquegem i finalment arribem a la llera del riu. Remuntem per la vall de l'esquerra i just quan som sota el Pic de Maddides, remuntem la coma directe amb una neu pols de somni (si és de somni, al Maig i als Pirineus!!!). Aquesta vall, a recer del vent, ha fet miracles, deixant un paisatge impressionant. Fem el primer cim amb molt bones vistes. N'hi havia per pujar la cadira del "decartrón" que fem servir per dinar al cotxe...Fins i tot el Massís de Tabe, amb el Saint Barthélemy torna a estar ben nevat!!! Quines agulles, quines valls...quants projectes...tantes coses a fer i em queda tan poc...hivern (ui que sense adonar-me'n ja estic cantant!!!). Carenejem i fem el Puig de Llanós. Pells fora i avall per la cometa de neu pols. Tornem a posar pells i remuntem el coll de coma de l'anyell. El Puigpedrós es veu lluny, molt lluny (el Coma d'or una mica més). En Jow s'avança foten-li pebre, nosaltres dos seguim xino-xano pas a pas. Amb els esquís als peus podem fer gairebé tota la carena, excepte l'últim cim abans de l'esplanada sota el Puigpedrós, on calcem grampons i piolet i ens enfilem "a tota cresta" fins dalt de tot. Ara ja veiem el nostre objectiu. Baixem un tros, deixem la motxilla de la Gemma i comencem a remuntar la pala. Quan en portem un quart, en Jow ja l'està baixant. De totes maneres se'ns fa curta a la pujada i poc després de la una ja som dalt. Altra cop quin mirador...hi havíem set a l'estiu, ara l'hem visitat amb el vestit hivernal. Pells fora i avall. Un cop a baix canviem de plans. En comptes de baixar a l'estany de Llanós i tornar per la portella del font viva, ens sembla més ràpid i amb menys desnivell remuntar la pala del Coma d'Or i tornar directes...Vaig a recollir la motxilla i seguim avançant. Un cop a la pala hem d'apretar fort les dents, doncs està ben dura la neu. Posem una ganiveta cada un i en un exercici d'equilibri arribem dalt. Hauria estat millor calçar grampons...queda apuntat!!! Potser també hauria estat millor seguir la ruta original, ja que total s'afegien uns +200, que tampoc era un drama. De fet aquesta cara nord-est del Coma d'Or mai m'havia fet massa gràcia, ni de pujar ni de baixar, doncs sempre està pentinada per forts vents, deixant un trist panorama. Un cop dalt del Coma d'Or, pells fora i avall, bé ens hem permès de no arribar a l'extrem de la punta rocosa...altres cops l'hem fet i tornar a bufar vent i força fred. Descalcem per arribar a la portella d'en García, tornem a calçar esquís i ara sí baixada final amb neu contínua fins al cotxe. S'ha de dir que ahir dissabte vam seguir la pista que entra a la vall en cotxe fins al torrent. Allà ahir hi havia neu i avui també!
Bona jornada, quatre cims, moltes vistes noves i molt content, felicitant a la Gemma perquè l'1 de desembre poc podíem pensar que cinc mesos més tard, faríem junts aquesta bonica ruta!
