VALL DE CAMPCARDÓS

Aquest any no podem allargar el pont com ens hauria agradat i la opció del tren de cegesquí d'en Jaume queda descartada...tenim només 4 dies i la setmana ha estat prou dura com per fer gaires quilòmetres. Al final ens apuntem una escapada a Andorra. La previsió és bona per dijous i diumenge i no tan bona per divendres i dissabte. Pensem en sortides a cotes baixes, esperant que baixi el perill d'allaus. No tenim clar què farem, però penso que moltes vegades l'opció es va perfilant tota sola...

Així, tot rumiant, arribem a Porta. Cadenes. Una cua de cotxes parats posant cadenes i a l'esquerra el trencant que passa per sota la via del tren per anar al pàrquing de la Vall de Campcardós. Ja tenim ruta, cap aquí anirem! 

Sortim des de costat del cotxe, abans de travessar el riu, amb els esquís calçats i amb un bon tou de neu. Abans nostre algú ha passat i ens ha obert traça, sort, perquè aquests més de 40 cm de neu pols se'ns haurien fet feixucs. Anem tard, sabem que potser no arribarem gaire lluny, però gaudirem del paisatge. Cavalls, neu pols, sol, cel blau, que més volem? Bé si, pales per baixar!!!

Arribem a la cabanya on trobem el grup que ens obria traça. Giren, per pells glaçades i pels peus dels gossos, que tenen fred. Nosaltres seguim amunt. Ens atrapa un esquiador solitari, que obra traça un tros més fins que gira. Nosaltres seguim amunt. Ara ja sols i amb neu fonda, passem els llacs, ens enfilem als plans de sobre i continuem pujant fins a divisar la portella. Potser hi tenim 40 minuts fins dalt, però ja són dos quarts de tres. Se'ns farà fosc, així que desistim, amb pena, doncs ara és quan s'esquiava millor, menys neu fonda i pendents més obertes...després de la feinada a les parts baixes, els equilibris, les enfonsades de més d'un metre i la distància feta...Costa girar.

Baixada més ràpida del que ens pensàvem, força divertida al tram de pista, amb neu pols i velocitat, encara que poc espai per girs.

Gemma i Samuel

TOSSA D'ALP

La cara i la creu de les últimes nevades. No cal dir quina és la cara i quina és la creu...a les pistes d'esquí els canons de neu i les màquines han preparat la neu per iniciar la temporada sí o sí, doncs la poca neu que va caure, un pam, i la ventada posterior, han deixat el panorama general una mica desolador...Almenys al Pirineu Oriental, avui des del cim de la Tossa d'Alp no semblava que es pogués apreciar cap pala, cap cim o cap vall amb suficient neu com fer esquí de muntanya. Per no haver-hi, no hi ha ni base. Tot i les poques hores de sol d'aquesta època, sinó hi ha continuïtat de les nevades, el sol pot acabar fonent la minsa capa, que arreu deixa treure el cap a totes les herbes i matolls. Serà doncs començar de zero. Sembla doncs que aquest any haurem d'esperar una mica més fer sortides a muntanya, fora de les pistes...

Xevi, Eloi, Joel i Samuel

CAMBRE D'ASE

Divendres vespre, la Neus i en Joel ens truquen per fer una excursió al Pirineu. Requisits, zona Montlluís (hi van directes de Girona) i sense llevar-se excessivament d'hora... penso que ja que tindrem dos cotxes podríem pujar per la vall de Lló i baixar per la vall d'Eyne, tot passant per exemple pel Finestrelles. Però tot i que la idea és engrescadora, amb les poques hores de llum que hi ha en aquesta època, més si comencem a caminar a les 10 del matí, sembla poc viable. M'en vaig a dormir pensant altres propostes...st barchelemy massa lluny repeteixo interiorment.

Dissabte a tres de 10 ens trobem a Montlluís. Fa un dia gris i una mica de vent. En Joel es gira, mira Cambre d'Ase i diu: perquè no ens fiquem per darrera aquella vall? A la Gemma i a mi ens sembla perfecte. Objectiu? Difús...almenys arribar fins al llac del fons de la vall i a partir d'aquí el primer cim que sembli factible... Comencem a caminar ara pista ara sender, parem a esmorzar i xino-xano anem remuntant la vall. Sembla que al fons hi ha força neu per embarrancar-se més del compte i quan arribem al llac, després de passar per la cabanya de pastors, s'escolta "a veure si haurem fet 200 km per pujar només fins aquest llac". Mirem el mapa i ens fiquem cap a la coma amagada. Pujar directe el Cambre d'Ase des d'aquí sembla factible, però entre la neu espurnejada i la pendent que té, dubtem si això serà un PIC DE RUHLE 2...quan a mitja pendent es veia tot molt dret. Ens ho mirem bé i anem enfilant. Entre tots ens convencem que no, que això és més planer...però mentre diem això ja anem de quatre grapes grimpant per tot just començar!!!

Superem els 300 metes de desnivell, que al final són prou drets. No hi ha camí, algun indici de fites a baix, però que han desaparegut. Potser era més suau per l'esquerra (però hi havia neu). Nosaltres hem començat per l'esquerra per de seguida fer una diagonal a la dreta, encarant l'últim tros directe per l'aresta rocosa. Vaja, una altra encigalada! Només quan som dalt ens adonem que sí, que tenia pendent, de fet més que no pas la canal central del circ de Cambre d'Ase, que ara queda al nostra davant. Malgrat el dia de núvols alts, el sol traspúa entremig i deixa uns colors daurats, que junt amb el blanc de la neu, fan molt atractives les vistes. A cops sembla que el paisatge hagi estat plasmat a cops de pinzell, sobretot sota la Serra de les Esques, més amunt del Pic de l'Orri.

Fem els dos cims més propers a la canal i comencem a baixar, doncs el dinar espera al cotxe. La baixada és directe, però no tan ràpid com semblava. A les quatre i 10 en Joel i la Neus ja mengen espaguetis, la Gemma i jo esperem que el fogonet faci la seva feina. Potser ha estat l'últim cim del Pirineu aquesta temporada sense neu, o potser no, però com a mínim sí que esperem que la setmana vinent ja estigui tot ben blanc!!!

Neus, Joel, Gemma i Samuel