PIC DE L'INFERN

Sembla mentida però no havia fet mai el Pic de l'Infern amb esquís i mira que queda prop de casa. Si que hi havia pujat sense neu, amb neu havia passat per sota però mai havia trobat l'excusa. La setmana passada ja vaig començar a tramar per anar-hi, però la bona previsió i tenint dos dies, valia la pena anar a Andorra. Aquesta setmana en Dani no treballa el dissabte, així que cap a Vallter falta gent!!!

No em sento especialment en forma, últimament no tinc temps d'anar a córrer i això es nota. Tot pensant en la setmana vinent, que tocarà pedalar de valent, vull provar-me a veure que tal. Sortim de la corba del refugi, dos minuts amb esquís a l'esquena i ens els calcem a la pista del xalet. Comencem a pujar forts (bé dins les nostres possibilitats, les feres ens passen igualment). La caldera s'encen i comencem a patir. La neu està prou bé, així que és de bon progressar, un pel tova per l'hora que és. Enfilem els últims metres del coll de la marrana, aquí sí dur doncs no hi ha tocat el sol. Un cop dalt, pells fora i cap aiguols podrits. Baixem i ens descalcem els esquís 50 metres, tornem a posar pells i ara si que a fondre-ho tot! En Dani diu que no em pot atrapar, jo no m'ho crec pas, doncs noto com les puntes dels seus esquís piquen amb els meus. Em fot canya i jo que apreto més. Així arribem a la pala de la dreta del coll. No pugem entre l'Infern i el Freser, sinó que més enllà entre l'Infern i els pics de la Vaca. Un cop dalt ho hem fos tot, tot el que hi havia. Esquís a l'esquena i ara si que toquem de morros a terra. Xino xano fem la carena fins a retrobar l'aresta que mena al cim. Aquest tros no massa ràpid, doncs algun lloc hem de respirar i agafar aire!!!

Dues fotos al cim i tot i que el vent no és molest, menjarem al coll, apunt per baixar esquiant. Un mos, pells fora i avall per una bona neu primavera. No és pasta, és primavera, però un parell d'hores més i aquí ja podrien vendre-hi peix...Arribem al rètol a costat del torrent, posem pells i amunt. No marxem direcció al coll de la marrana sinó que pugem recte amunt a buscar la carena del Bastiments. Aquí si ens quedava alguna reserva d'energia, la fonem. Pells fora i cap al coll de la marrana, baixem per la pala-canal de la dreta i d'aquí a les pistes, on per fi semblem esquiadors!!!

En total 3:45 h inclòs parades, no està pas malament, ara em noto les cames...i en Dani no...

Dani i Samuel

PICS DE PORTANEILLE (pic de la Coma d'en Varilles)

Marxem dissabte en ve dinat, sense un destí massa clar. Sembla que serà un cap de setmana ventós i jo ja em començo a arronsar si em toca massa el vent. Segurament acabarem entre Andorra i l'Ariège...bé, potser aquesta vegada Andorra, doncs aquest any no hi he esquiat pràcticament...Ara falta decidir quina vall...la d'Incles ja ho vam provar amb la Gemma fa un mes llarg i estava molt glaçat i escàs de neu, doncs la següent en cara sud, la de Ransol!!! Arribem al final de la carretera, sopem i a dormir, no sense abans rebre una visita, que ens demana si sabem si l'endemà la cursa de Ransol surt des d'aquí. Doncs ni idea, però si és la cursa de Ransol segur que sí... Cap a dormir, bé a intentar-ho, perquè amb el vent que fa, crec que no sumo ni dues hores ben dormides... La Gemma crec que tampoc, i l'Albert tot i que ha dormit "box in box", tampoc en suma gaires. Sort que en Xevi ha dormit per tots quatre. Demà ja ens estirarà ell!!!

Ens llevem amb una mica de vent, calcem esquís i quan donen la sortida de la cursa nosaltres ja som uns metres amunt. De totes formes no anem pel mateix camí. Nosaltres enfilem directes per un torrent a la dreta del camí del refugi d'en Jan. Un cop als plans superiors, veiem els primers corredors que ja s'enfilen cap al Port de Ransol, quines màquines!!! Nosaltres aquí traïem el mapa i pensem si o bé anar també al port de Ranosl, o bé anar a la vall de la dreta, cap als pics de la Portaneille. L'Albert ens guia i ens mostra la llum: "anem a la vall de la dreta que així farem menys nosa". Doncs cap allà i bona elecció. Solitaris ens enfilem per pales franques fins a 2700. Allà, tot i que m'ensumo que el cim, també anomenat de la Coma d'en Varilles serà el de l'esquerra, el més alt, comencem pel de la dreta així els farem tots!!! Arribem fins dalt amb els esquís als peus, quatre fotos i avall. Jo tinc ganes d'anar a fer el de l'esquerra, així que baixen i m'esperen tot menjant a unes pedres, mentre jo, calço pells i m'enfilo fins l'altre coll. Allà deixo els esquís, em calço els grampons i piolet amunt. S'hi pot arribar amb esquís, però la neu està una mica dura i prefereixo deixar-los aquí. Un cop a dalt, ara si que estic segur d'haver fet el Pic amb cota 2755 als mapes francesos, el Pic de la Coma d'en Varilles. Calço esquís i avall. Ens retrobem i ara baixem tots, per una neu força acceptable, a trams fins i tot bona o molt bona, fins al torrent de pujada, on la trobem primavera genial. "Salta, salta, salta sin parar". És estret i cal jugar amb el salt si vols arribar amb els esquís calçats al cotxe...però hi arribem els quatre! Una bonica sortida d'esquí, ràpida i directe...marxem en ve dinat, mentre veiem l'helicòpter d'heliesquí que no para de fer viatges...resulta que deu haver-hi bona neu!

Albert, Xevi, Gemma i Samuel

PUIGESTELA

No és el Puigestela de la serra Cavallera, és el de Vallfogona del Ripollès, 600 metres més baix. Ascensió ràpida abans no passi una tamborinada d'aigua des del coll, 25 minuts pujar 15 baixar...gairebé ni amb temps per menjar l'entrepà!!! Al fons Santa Magdalena i la zona del Puigsacalm. Al nord poca vista, fageda espessa i un PR que baixa a la carretera de Sant Joan de les Abadasses.

Laura, Jordi, Gemma i Samuel