TOUR CAP DE CREUS

Escrit per Jordi Juvanteny

Tour del Cap de Creus

Etapa 1

Monestir de Sant Pere de Rodes

El Port de la Selva des de el Castell de Sant Salvador El Tour del cap de Creus no és cap ruta formalment constituida amb interès promocional o turístic com els Carros de Foc, els Cavalls del Vent o La Porta del Cel. Tot i que podria ser-ho. Consisteix en donar la volta al Cap de Creus, punt culminant del Pirineu. Les possibilitats són molt àmplies, però per fer un estàndar, es considera que tota travessía que pretén donar la volta al Cap de Creus a de passar per: El Port de la Selva, el Monestir de Sant Pere de Rodes, Roses, Cadaqués i pel propi Cap de Creus físic. Hi ha diferents Gr's, Camins de Ronda i Senders que possibiliten fer aquesta magnífica ruta i descobrir tots els racons i cales del Cap de Creus.

Les dades gloabals del Tour del cap de Creus són les següents:

Desnivell: 3.302 metres

Distància: 65 km

Nosaltres vam dividir la travessía en 3 etapes sortint i arriban al Port de la Selva.

Primer dia:

El Port de la Selva - 1 metre

Monestir de Sant Pere de Rodes - 514 metres

Castell de Sant Salvador - 682 metres

Sant Salvador Saverdera - 670 metres

Puig de Queralbs - 618 metres

Roses - 1 metre

Camping Salatar - 2 metres

Desnivell: 890 metres

Distància: 14,64 km

Poques vegades tindrem les sensacions viscudes en aquesta travesiia, sortir amb el material de muntanya arran de mar i acabar la jornada també arran de mar no passa tots els dies.

Sortim de la platja del Port de la Selva tot seguint el nostre famós Gr 11. De seguida anem guanyant alçada i sortim del nucli poblat. El Gr 11 s'enfila tot creuant la carretera que porta cap al Monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest primer tros es sempre cara amunt, però estem fent tota el desnivell del dia, després ja serà tot cara aball.

 

Al cap d'una estona s'arriba al Monestir de Sant Pere de Rodes, un dels emplaçaments importants de la història de Catalunya. Lloc d'obligada vistia. Aquí deixem el Gr 11 i continuem per un sender molt ben indicat que ens porta cap al Castell de Sant Salvador. Amb un tres i no res si arriba des de el Monestir.

El Castell de Sant Salvador és el punt més alt de tota la travessia del Cap de Creus, les vistes des de aquí dalt costen de descriure, senzillament son esplèndies. Tens tot el Cap de Creus davant teu, en un cantó Llançà i a l'altre Roses. Tota la plana de l'Empordà s'estén al darrere, la vista arriba fins al Pirineu amb el Canigó i el Bastiments ben visibles. El golf de Roses també ens mostra tota la seva esplendor fins a l'Estartit i les illes Medes.

Baixem el castell i ens dirigim cap al Vèrtex geodèsic que tenim al davant. Som a Sant Salvador Saverdera. Aquí sembla que s'acabi el camí però no, descobrirem que a l'Empordà també i a crestes. Continuem endavant seguint unes marques grogues de pintura. És un camí molt bonic i gens transitat, en algun punt s'han de posar les mans a terra però no presenta cap dificultat. S'arriba al Puig de Queralbs, un bon lloc per dinar. A partir d'aqui comença un descens vertiginós cap a una urbanització bastant de luxe.

Des de aquesta urbanització fins a Roses és una mica confós, però primer de tot s'ha de creuar la carretera de Roses a Cadaqués. I després sempre en línia recta creuar els camps d'oliveres per un camí que va pel lateral. D'aquesta manera entres a Roses pel Camp de Futbol. A partir d'aquí s'ha d'anar a buscar la platja i finalment acabes la jornada amb els peus dins de l'aigua.

Per anar a dormir nosaltres vam anar al Càmping Salatar, situat a Santa Margarida, població enganxada a Roses. A la mateixa platja al punt d'informació turística us atendran molt bé. Per arribar al càmping només s'ha d'anar seguint la platja deixant el mar a l'esquerra. El càmping està molt bé i costa uns 20 euros per persona.

 

Tour del Cap de Creus

Etapa 2

Sempre resseguint al costa.

Cala Montjoi Segon dia:

Càmping Salatar - 2 metres

Roses - 1 metre

Platja de les Canyelles Petites - 1 metre

Platja de les Canyelles Grosses - 1 metre

Punta de l'Almadrava - 7 metres

Cala Montjoi - 1 metre

Punta de la Ferrera - 7 metres

Cala Pelosa - 1 metre

Cala Jóncols - 1 metre

Cadaqués - 1 metre

Càmping Cadaqués - 48 metres

Desnivell: 1.306,83 metres

Distància: 24,70 km

Comencem la segona jornada des de el Càmping Salatar i ens dirigim de nou fins arran de mar per resseguir tota la platja de Roses. Aquesta jornada el mar sempre ens quedarà a la nostra dreta. No us amoineu si els banyistes us miren amb cara estranya, és només acostumar-s'hi.

Durant tota la jornada anirem seguint el Gr 92. S'agafa a la platja, s'ha d'anar seguint el camí de Ronda. Aquest primer tros es molt planer, les platjes de Roses són llerguíssimes i no s'acaben mai. Un cop superada la platja principal i el Port Esportiu ens endinsem en diferents urbanitzacions i anem creuant les platjes de les Canyelles, primer la petita i després la grossa. Aneu al mes arran de mar possible per evitar enfonsar-vos a la sorra. Un cop arribat a la Punta de l'Almadrava ja deixem definitivament la zona poblada de Roses.

A partir d'aquí el camí va resseguint la costa però ja a mes alçada, només baixarem arran de mar quan passem per les cales. El paisatge és espèndid. Hi ha algunt tram que t'endinses un pèl dins del bosc, però per lo general toca el sol sempre.

Aquesta etapa es dura, ja que tot el desnivell que guanyes el perds de seguida cada cop que es baixa a una cala, i no cal dir, que després s'ha de tornar a recuperar. Fins a Cala Montjoi no és nota tan, però a partir d'aquí es una constant. Al resseguir tota la costa i al passar per totes les cales fa que l'etapa sigui llarga en km, si el camí anés més per l'interior seria sensiblament més curta.

A la Cala Montjoi és un bon lloc per parar a dinar. Aquesta cala és molt famosa ja que si troba el famós restaurnant del Ferran Adrià, el Bulli. Si reserveu amb molta antel.lació (3 anys) potser i trobeu lloc i tot per menjar.

Sortint de Cala Montjoi s'arriba a la Cala Pelosa, a partir d'aquí el camí s'endureix ja que em de superar el Cap de Norfeu. Es guanyen uns 200 metres de seguida que s'han de tornar a perdre per baixar fins a la Cala Jóncols. Aquí podem proveir d'aigua anant als diferents bars de la cala, ja que fins a Cadaqués no en trobarem pas mes. El camí no té pérdua i es preciós, però les hores, els km i el desnivell comencen a passar factura, l'etapa no és cómode.

Sortint de Cala Jóncols ve un altre cop un tram dur, és el tram de pujada més llarg del dia. Arribem a la cota màxima del dia que és duns 250 metres mes o menys d'alçada. Un cop adalt ja es divisa Cadaqués i es increïble. A partir d'aquí s'agafa una pista ample per acabar d'arribar a Cadaqués. A mesura que ti acostes cada cop és més bonic. Ens fa pensar que abans tots els pobles mariners de l'Empordà i Costa Brava deurien ser com Cadaqués, sense edificis de pisos ni massificació urbanística. Quan ens hi anem acostant també podem observar ja el far del Cap de Creus, si deu vol i arribarem l'endemà ja en la tercera i última etapa.

Finalment arribem a Cadaqués. Per passar la nit i descansar vam anar al Càmping Cadaqués, no tan bonic com el Salatar de Roses però ja va fer el fet. El Càmping és a la part alta del poble, cap ala Camp de Futbol molt aprop de Portlligat. Territori d'en Salvador Dalí.

Tour del Cap de Creus

Etapa 3

Arribant al Cap de Creus

Cap de creus, punt i final del Pirineu Tercer dia:

Càmping Cadaqués - 48 metres

Cala de Portilligat - 1 metre

Cap de Creus - 86 metres

Cala Tallavera - 1 metre

El Port de la Selva - 1 metre

Desnivell: 1.105 metres

Distància: 25,53 km

Sortint del Càmping Cadaqués em d'abandonar el Gr 92 que vam seguir durant tota la segona etapa i ens em de dirigir cap a la Cala de Portlligat, molt aprop del càmping. Aquí ha Portlligat trobeu la casa-museu Salvador Dalí.

Un cop deixem la cala continuem per una urbanització tot seguint el camí de ronda. Trobareu cartells indicadors per anar al Cap de Creus, només cal seguir-los. A més el far del Cap de Creus és ben visible sempre a l'horitzó.

El sender no és còmode, un continu pujar i baixar, a més a més el dia no acompanya i a estones plou i tot. És una zona de baixa vegetació formada per arbustos i matolls.

Poc a poc ens anem apropant al Cap de Creus físic, punt on el nostre estimant Pirineu mor en el Mediterràni i on comença (o acaba) el GR 11. Realment fa gràcia arribar-hi ja que es la punta més oriental de Catalunya.

Just abans d'arribar-hi arribem a la carretera asfaltada que porta fins el Far i els metres finals es fan per la carretera. Finalment ja som al Cap de Creus, és un lloc molt bonic i salvatge, amb mala mar no vulguis pas trobar-t'hi navegant.

Denscansem una estona però per nosaltres no ha acabat pas el dia, ens queden uns 17 km encara fins al Port de la Selva, per tan ens posem en marxa. Ara ja fins el final anirem seguint el Gr 11.

Durant els primers 3 km el Gr va per la carretera i finalment la deixa sortint per la dreta. Continuem per una zona de baixa vegetació amb algun abre torçat per la tramuntana, que aquí sol apretar de valent. El sender puja i baixa, i l'acumulació dels km i el desnivell dels dies passats comencen a pesar.

El Gr visita l'última cala del Tour, la cala Tavallera, per tan em de tornar a perdre tot el desnivell i baixar fins a nivell de mar. Aquest és un punt conflictiu, hi ha una mica de lio de marques. El normal és baixar per un lloc a la cala, atravessar-la, i sortir per l'altra punta, però les maqrues fan que et passis de llarg el primer desvio i que baixis a la cala per on l'hauries d'haver deixat. Observeu el mapa. Això fa que hagis de repetir un tros de camí, i a aquestes alçades no fa molta gràcia.

Un cop deixada la cala, les ganes d'arribar al Port de la Selva fan que passin ràpid els últims km, a la distància observem ja el Castell de Sant Salvador i el Monestir de Sant Pere de Rodes per on vam començar i intuïm que ja arribem.

S'arriba al Port de la Selva per dalt un turó el que fa que no vegis el poble fins que i ets. Des de aquesta part alta es van seguint uns carrers que van fent ziga-ziagues i que et porten fins a la platja. D'aquesta manera es completa el cercle. Em donat la volta al Cap de Creus amb 3 etapes.

No cal dir que es pot fer amb els dies que es vulgui, potser el mes recomenable és fer-ho amb 5 així tens temps per poder banyar-te, sobretot a l'estiu, en una de les múltiples cales desertes per on es pasa. Magnífic itinerari per descobrir el Parc Natural del Cap de Creus recomenable per tothom. Ara bé, més dur del que semblava.

Com bé dic a les observacions, és interessant tenir algun suport que et vagi seguint amb cotxe. Ell es pot encarregar de l'infrestuctura i de fer de cotxe escombra per si algú no pot acabar. Menys en la primera etapa, en les altres hi ha punts intermitjos on s'arriba en cotxe. Si no es vol anar de càmping es pot dormir en les cales a les afores dels nuclis.

Marta, Arnau, Núria, Marc, Tina, Roger, Jordi, Marta, Edu, Iris, Francesc, Arnau Gemma i Samuel

PIC DELS SET HOMES, BASSIBÉS I PICA ROJA

10 al 12 d'Abril de 2006

Tinc un pardal al cap. No para de donar voltes. M'he mirat els mapes i m'he traçat una ruta per fer el Canigó a l'hivern sense haver de fer excessius quilòmetres amb el cotxe. Direcció Prats de Molló m'enfilo amb el cotxe. La previsió del temps és bona, però pujo tot el coll de Molló amb pluja. D'aquí baixo fins el poble, prenc el trencant a la dreta i pujo vall amunt. Intento trobar la pista que condueix al refugi dels Estables. Els desprendiments em fan donar algunes voltes i el pobre cotxe no és precisament un 4x4. Arribo tant amunt com la neu em permet, tot i això he quedat lluny del refugi dels Estables. Surto el primer tram amb esquís a l'esquena, doncs són clapes que el cotxe no ha pogut travessar però insuficients per esquiar. Un quilòmetre abans del refugi calço esquís i vaig fent. No tinc pressa, vaig sol, però tamoc vull encantar-me. No em quedaré pas a dormir als Estables, per poc que pugui vull arribar fins a Pla Guillem. Passo de llarg els estables prop de les 5 de la tarda. És tard, però penso que si la boira no em deixa trobar el refugi de Pla Guillem sempre puc recular les meves traces. Més amunt trobo una barraca de bombers, miro i tancada. Continuo i m'enfilo per una pala força inclinada, poso grampons i esquís a l'esquena fins arribar al pla superior. Alla trobo una cabanya de pastors. Aquí si que ja tinc l'esperança de trobar-la oberta, doncs és tard, gairebé les 7 del vespre i la boira està ben enganxada. Merda, està tancat!!!

Segueixo en direcció a Pla Guillem, però sense veure res no el trobaré pas. Estic de sort i amb un cop de vent s'aclareix suficient per distingir unes pinzellade vermelles al fons. Allò no pot pas ser altre cosa que la teulada del refugi. M'afanyo a memoritzar la posició i la direcció i forçant el ritme començo a foquejar. Quan arribo m'adono de la sort que he tingut. El refugi està ben tapat de neu, pràcticament no surt ni la teulada. Ingenu de mi pensava que hi trobaria caliu humà i resulta que estic més sol que la una. A sobre fa un fred de mil dimonis. Entro, preparo a jaç i a dormir, que demà tinc molta feina.

M'aixeco d'hora, més que tot pel fred que no m'ha deixat dormir. Voldria arribar fins el Pic del Canigó, però el vent que gairebé s'emporta la teulada ja m'està advertint que fàcil no m'ho posarà. Calço esquís després d'esmorzar i em dirigeixo cap a la carena que baixa del pic dels Set homes. El vent bufa fort. Arribo dalt i contemplo el Canigó. Penso que lluny que és i per dintre em dic "merda", no hi arribaràs. Segueixo de totes maneres la cresta amb un vent que es va intensificant. Arribo al pic Bassibés. Aquí ja gairebé em tira a terra el vent. Per dins em dic que vull continuar. Tossut de mi arribo fins a la Pica Roja. Aquí punt i final. Hauria de treure pells i davallar cap a la vall del Cady. Però ho veig tant magre que penso que si baixo no tornaré a pujar. Així que reculo. De sobte em trobo que el vent és insuportable. Em fa agenollar a terra. Em costa mantenir-me dret. El front se'm glaça, les mans...Penso 5 minuts de descans a terra, m'aixeco i camino vint minuts. Després de repetir l'operació dos o tres cops m'adono que quan miro el rellotge més aviat estic 20 minuts de descans a terra i camino 5 minuts. Això m'ha fet despertar. M'ha posat en alerta. Fins llavors no m'hi havia estressat, pensava que mica en mica aconseguiria arribar al pic dels set homes. Ara tinc tot el cos en guàrdia. O hi poses els "coll..." o no en surto. El temps va passant. Finalment arribo al Pic dels Set Homes.

Amb els esquís als peus i sense pells ja em veig salvat. Arribo al refugi a les quatre de la tarda. No he dinat i per la meva sorpresa quan obro el "tupper" de dins la motxilla em trobo les croquetes de pedra com si haguessin sortit del congelador. Miro el termòmetre i marca -4 dins el refugi. Aquí no em puc quedar. Em fico 1 horeta dins el sac per entrar en calor i decideixo baixar a passar l´última nit al refugi dels Estables, a uns 1600 m d'altura i més resguardat del vent.

Arribo al Refugi no sense esforç, m'escalfo com puc el dinar i em fico dins el sac. Aquí el fred és suportable. L'endemà ja només restarà baixar fins recuperar el cotxe. Acostumo anar sol, potser no és recomenable, però no em desagrada. Aquest cop però, no tenint-les tots havia deixat un rètol al cotxe per avisar en cas que alguna cosa sortís malament. Per un costat estic content de ser jo qui treu el rètol. Per l'altre penso que en aquest món de déu feina hi hauria hagut a trobar primer el cotxe!!!

Samuel

COVA D'EN SALVI

Sortida amb una bona colla per visitar la cova d'en Salvi. Hi anem preparats, cascos i frontal. Jo fa un parell d'anys que hi vaig ser, però em fa molta gràcia de tornar-hi i així compleixo una promesa que vaig fer pel carnaval de Torelló...una cova...un llac...

Després d'arribar al fons, l'Arnau, en Francesc i jo ens animem a ficar-nos dins l'aigua per accedir a l'altre costat de la cavitat. Hi ha un sifò, però es pot evitar enfonsant el cap a l'aigua fins al nas i passant de costat. A l'altra banda el llac continua i apareix una galeria vertical...pero això quedarà per un altre dia. Per avui ja ha estat molt bé. La Gemma m'ha seguit dins l'aigua...bé, molt bé!!!

Ivan, Gerard, Jordi, Tina, Arnau, Francesc, Marta, Gemma i Samuel