Aquest any que tenim neu km.0 aprofitem els dies festius de Setmana Santa per rematar la temporada d'esquí alpí, que serveix de base per ensenyar a esquiar a les noves generacions. Divendres, després de l'enèssima nevada d'aquesta temporada, anem a esquiar a Les Angles, ja que la nit abans hem dormit a Pla de Mir. Després d'una petita nevada de tres o quatre dits més a la nit, ens llevem amb un cel blau i sense vent, amb les pistes perfectes. De fet aquí vam estrenar la temporada i pràcticament es pot dir que la tancarem aquí. Curiós, però no hi ha gairebé gent, cosa que ens permet esquiar per tota l'estació, que té tot el desnivell obert i pràcticament totes les pistes amb una tranquil.litat inaudita. Tanta pressa que té la gent de començar temporada al pont de la puríssima quan no hi ha neu i ara que està blanc immaculat, ja pensen en la platja. Bona jornada on batem el récord de les nenes, i amb 6 hores seguides fem -6200 de desnivell i gairebé 35 km!
Aprofitem la tarda per descansar, comprar quatre coses que ens han faltat a última hora i anem cap a la zona de Porté Puymorent a dormir, on si fa bo, tancarem la temporada definitivament. Dormim com troncs i al matí ens llevem amb ganes d'esquiar. Molta neu també en aquesta zona, però avui ja han pujat una mica les temperatures i a mig matí la neu a la part baixa ja és molt pasta. Esquiem a la zona del Pic de la Mina. També ho hem fet als arrastres de Fontfreda, colgats de neu com mai. De fet avui no "volen" les nenes, perquè el cable va a pocs metres de terra de tanta neu com hi ha. Els més atrevits ho baixen tot i es veuen traces arreu així com atrevits que baixen línies i canals dignes de peli. Nosaltres avui pleguem més d'hora, i amb -5000 metres endrecem les eines. Dinem per carregar forces i a la tarda ens n'anem a estovar als banys de Ax, que després de dos dies d'esquí sempre va bé.




Anem a dormir a dalt l'aparcament de les pistes d'Ax 3 domaines, i aprofito tres hores al matí per fer una bona volta a l'estació pujant el Pic d'Étang Rébenty, que vam pujar amb la Gemma i en Russi deu fer més de 15 anys, un dia extremadament fred. Avui no és el cas, ja fa caloreta de bon inici. Vaig a bon ritme, doncs no porto el piano a sobre com a les últimes sortides d'esquí de muntanya, avui he agafat "la flauta". Tot i això em costa atrapar a 3 francesos veterans, que vés a saber, potser són tant veterans com jo, que ja no sóc de la primera volada. Arribo dalt de l'estació i com que vaig bé de temps, segueixo carenejant fins dalt del pic. Bona vista, tot molt carregat de neu, amb el Pic de Rhule omnipresent, fins i tot intueixo gent pujant per la canal. També bones vistes al Tarbesou i a tots els massissos del voltant, carregadíssims de neu. Pells fora, un tram de baixada fins el coll, remonto altre cop 100 metres i baixo per bones pales est primavera, que em deixen disfrutar de valent i d'aquí, tornada directe a l'aparcament sense posar pells, tot i un bon tram de pas de patinador. Al final, gairebé 17 km, +1100 i 3 hores i poc ben aprofitades.
Un cop al cotxe faig el dinar per les nenes, mentre juguen a la neu i a la tarda anem de visita turística a les coves subterrànies navegables de Labouiche. Feia anys que vèiem el rètol i ens quedaven pendents, així com les de Mas d'Azil, que seran per un altre dia. Les coves en sí estan bé, tot i que el passeig en barca és força rudimentari, toca vegilar el cap a tort i a dret i les barques d'acer inoxidable no paren de xocar amb les parets, ja que les tiben a mans...La Nora no ho veu clar al principi, tot i que al final s'hi acostuma. En canvi la Sira s'ho passa pipa. Nosaltres no ens han semblat especialment interessants...són molt millors les de Niaux, Lombrives, Bedeilhac i segurament també les de Mas d'Azil, amb més fons històric.




Les mini-vacances s'acaben, avui anem a coll de Chioula a dormir, i a veure la neu que hi ha pensant en aprofitar el matí per fer una caminada de 5 km sobre camins nevats (l'estació de fons ja és tancada), fins al refugi de Chioula i el cim panoràmic del Sarrat dels Tres Bents. Nit tranquil.la i l'endemà, per neu tova, fem una bona caminada de dos hores i poc, per agafar gana per la mona!
Sira, Nora, Gemma i Samuel








Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada