
Cap de setmana amb anticicló, aquest anys gairebé sembla impossible. Des del desembre fins al febrer hem tingut un tren de borrasques que ens ha deixat el Pirineu amb neu com feia anys no vèiem. Qualsevol cosa, amb seny, és possible. També esquiar aprop de casa, entre que no sempre tinc temps i que la carretera que porta a Ax està tancada, esquiar a una hora de casa és un privilegi. Avui amb en Dani tenim pensat de fer qualsevol cara sud que transformarà i s'esquiarà bé, així que fugint de Vallter, anem al coll de Barraques per pujar al Puigmal, pel cami del Pic Dòrria.




Ahir ja vam parlar amb en Russi, ell i en Toni també sortiran, però no sabien si a Vallter o al Puigmal. Finalment també cauen per aquestes contrades i ens trobem a les 9 del matí a l'aparcament. Tot i que sortim junts, tenim idees diferents, així que en Dani es posa davant marcant un bon ritme, hi ha feina a fer. Fa un bon dia, tot i que a mesura que pugem es gira aire i ens hem d'abrigar. Passem pel cim del Tossal del Pas dels Lladres, on l'arrastre de l'antiga estació de Puigmal ja té el cable descarrilat. Sap greu veure morir aquesta estació, ja que aquest hivern sense cap canó tindria neu pels descosits. Nosaltres seguim per carena fent sube-baja i arribem sota el Puigmal, on el vent fort i encabronat dels últims dies ha fet feina. Surten rocs, però encara es pot pujar i baixar amb els esquís als peus fins dalt mateix del Puigmal. Quan som dalt no ens encantem gaire, ja que encara bufa i fa fred. Pells fora i en Dani ara obra la baixada, amb una neu dura al punt, que es deixa baixar molt millor del que semblava pujant.






Arribem fins al bressol del Puigmal, on calcem pells per remuntar els quatre bonys que hi ha entre aquí i el Tossal del Pas dels Lladres, doncs la intenció és baixar les pales sud fins que s'acabi la neu, pressumiblement a la font de l'home mort. Ja quan me les miro veig dues traces inconfusibles, són els d'en Russi i en Toni que també han baixat per aquí. Pells fora i avall que fa baixada!
Bona baixada amb neu crema, més a les parts planes que a les inclinades, on el sol baix de febrer hi pica més perpendicular. Baixem a plaer per la dreta, anant a buscar el torrent i amb bona neu aconseguim baixar fins la mateixa font de l'home mort. Aquí mengem una mica, sembla primavera, ja desglaça i el rierol està juganer. Calcem els esquís a l'esquena per fer el primer tram de GR, tot i que està tot nevat i ens enfonsem força, així que canviem a esquís i pells i ja no els traiem fins al coll de barraques.
Aquí, pells fora i baixada per la pista que està ben nevada i arribem a 2 minuts del cotxe amb els esquís als peus, fent algun que altre esquí-pinassa. Aquí atrapem a un parell d'esquiadors, i més endavant n'apareix un altre que resulta ser l'Albert! Bona trobada, perquè de fet els altres dos eren en Marc i l'Anna, amics d'en Xevi. Carreguem trastos i cap a casa, que avui a la tarda tinc carnaval amb les nenes.
Bona jornada de poc menys de 22 km i +1800, amb set hores cotxe-cotxe ben treballades!
Russi i Toni, Dani i Samuel










Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada