PUIGSACALM

Aquest dissabte, amb més temps, hauríem anat a dormir a Fontromeu i esquiar a pistes. No va nevar gaire però almenys van caure 5 o 10 cm que van deixar el Pirineu més bonic que de costum. Però també va nevar al costat de casa, tenim neu km 0 al Montseny, a les Guilleries i al Bisaura, així que ens acostem al Puigsacalm. Com que no ens hem llevat d'hora i a més hem esmorzat xocolata desfeta a casa, arribem al coll de Bracons gairebé a les 11 del matí. Hi ha forces cotxes, però vora la carretera i entre la neu encara trobem un forat per la furgoneta. Ens calcem les xiruques i agafem els pals, jaquetes i guants, a tocar neu!

Sortim per la cara soleia i després per la fageda de ponent, on al principi res de neu, doncs el sol ja ho ha fos tot. Però a mesura que ens endinsem per la fageda i com més girem a nord-oest, més neu trobem fins que al trencant que deixa Sant Bartomeu de Covildasses a l'esquerra ja tenim un paisatge més propi del Pirineuu. Tots els arbres ben blancs i un bon gruix. Algun dia m'agradaria fer aquesta sortida amb esquí de muntanya. Recordo fa molts anys, gairebé 30, que hi vam pujar un diumenge a la tarda amb en Gordillo. Jo anava amb les sabates dels "diumenges", unes botes de pell negre, i vaig quedar ben moll del fart de trepitajar neu que ens vam fer. D'aquella sortida en guardo bons records i un parell de diapositives que em va donar en Francesc. Avui la neu és fresca i el camí fresat de tanta gent que hi ha passat, però no treu que el paisatge sigui molt bonic, especialment quan girem i pugem per la cara nord, una fageda preciosa que a ple estiu és un refugi per la calor. La Nora no hi ha qui la freni, i la Sira darrera empenyent em fan bufar de valent. Passem font tornedissa i ens parem als prats asolellats a esmorzar, mentre les nenes ja s'imaginen fent la croqueta de baixada. Arribem a dalt, amb un bon dia, cel radiant i bones vistes. Tota la pujada l'han fet pel camí, però els he promès que a la baixada podrien baixar per on volguessin. S'ho agafen al peu de la lletra i es revolquen a la neu tant com poden. La Gemma pateix que quedaran ben molles, però jo no puc estar de recordar la nevada que va fer quan era petit, que va deixar els carrers amb 50 cm de neu...i jo revolcant-me de la mateixa manera, amb la meva mare cridant darrera i la veïna que deia "aquest nen la neu el torna ben boig, ben boig". Ara ja no sóc aquell nen, però alguna cosa queda i encara podrien dir el mateix, boig de la neu.

Arribem a baix, després de 3 hores pujar i baixar, poc menys de 10 km i uns 600 de desnivell. Com que hi hem anat tard, ja ens quedem a dinar a l'aparcament mateix, fem una mica el mandra i cap a casa falta gent.

Sira, Nora, Gemma i Samuel