LE BALAÏTOUS

Pronòstic diumenge: sol radiant al Pirineu que no es pot pas desaprofitar. El Balaïtous em va donant voltes al cap, és bastant lluny i som a finals de maig, però aquest any la neu està molt avall i encara més a les cares nord...potser és hora de provar-ho. Llegeixo el butlletí de referència de la zona d'Aragó de temps i allaus, cares assolellades molt dures per diumenge, ja que el vent gèlid del dissabte ho pot petrificar tot...xerrem amb en Jow de si els Infiernos o el Balaïtous, penso que les condicions poden ser millor al glaciar de les Neous, orientat a est i protegit del vent, que no la cara sud de l'Infierno. En canvi en altura ja va bé que estigui dura la canal d'accés al cim, doncs li haurà tocat el sol tot el dia quan hi arribem...Marxem amb en Dani i en Jow cap a Tàrrega on ens espera l'Edu. Encara no tenim clara la zona, però com que passem igualment per Sallent de Gàllego allà podem acabar de triar. El Balaïtous té tots els ingredients d'aventura per bé i per mal...un periple de cotxe per carreteres de corbes perdudes al sud de França, un mapa de la zona pendent de comprar, el refugi Ledormeur, de 10 places en un lloc idílic però amb possibilitats que estigui ple (ull, meteofrance dóna dia radiant diumenge)...canal d'accés al cim incerta (pels llibres sembla més fàcil aquesta que la de la brecha latour...que ens ho confirmi algú que hagi fet les dues!!!), una corda de 60 m per quatre i un piolet per barba...ens deixem res?

Passem el coll de Pourtalet amb un dia que es va espatllant, comença a ploure i un cop baixat el port, coll de l'aubisque "fermée", o sigui que s'ha de donar la volta per "can collons de la roca". L'Edu aprofita per comprar formatge i la dona ens comenta amablement que hem d'anar fins a Lourdes...bé però hi ha una carretera entre mig que també ens hi portaria... Dubtes, però si ens quedaven tres quarts fins Arrens-Marsous, ara ens quedarà una hora i mitja. 45 minuts més, però endavant. Passem pel Coll de Soulor, quan ja comença a sortir el sol...els astres es van alineant. Arribem al poble, anem a l'oficina de Turisme, on un noi ben trempat ens informa del temps, de la ruta, la cota de neu, el gel de la canal i ens indica on comprar el mapa. Ens diu que sinó han canviat les condicons, la canal estava tota en gel fa dues setmanes... Quan ja hem acabat de tot i ens plantem a tres quarts de sis al pàrquing de la Mason du Parc, el blau ja esquinça el cel de la mateixa manera que ho fan les crestes i pics escarpats de la zona. Preparem trastos i comencem a veure masses cotxes...ai...una parella de francesos ja tenen gairebé fetes les motxilles amb els esquís. Ens hi acostem a saludar i ens ho confirem, van al Ledormeur...dues furgos més buides...i mentre fem les nostres motxilles arriba un grup de quatre, que pràcticament devein conduir amb les botes d'esquí posades, doncs només saltar del cotxe ja ho tenen tot fet. Ens venen a demanar si també anem al Ledormeur...sort que ens diuen que dormiran al refugi de quatre que hi ha just a sota...fent números veiem que les deu places seran justes i al final agafem la tenda.

Pugem fins a 1730 on calcem esquís, doncs les clapes de neu que hi ha abans no són continues. El refugi ja es veu penjat com un niu d'àligues. Els quatre francesos, tot i fer broma que ens pendran el lloc a Ledormeur, complexien la promesa i es queden a dormir al refugi de baix. Ara quedem sis "assedegats" de matalàs!!! Quan arribem el refugi, ja hi trobem ambient, fem números i serem 11. Just, molt just. De fet de la parella francesa el noi dorm a terra...doncs els altres 5 ocupen força espai, en canvi nosaltres quatre semblem anxoves. Sopem, grans vistes i lloc espectacular. L'endemà la intenció és llevar-nos a tres de sis, però ja se sap, el refugi es diu "le dormeur".

Fent cas al nom del refugi, al final ens llevem a un quart de set, es veu que tothom tenia molta son...Mengem una mica, deixem el sac i agafem trastos. Sortim amb ganivetes, doncs la neu està bastant dura, però fins el replà a 2100 es deixa fer. Davant nostre ja hi ha un parell pujant a tot gas, deuen haver sortit des de baix...i molta altra gent que ja calça esquís a 1730...avui serem colla!!! Més amunt anem seguint els lloms de la vall i en comptes de tallar directe per les pales dretes, resseguim tot el traçat del glaciar. Aquí trobem un tram de neu dura-dura...tot i dur una ganiveta acabo pujant com qui ho fa amb xancles, a força de braços i clavant puntes de pals... En Dani, l'Edu i en Jow ho fan sense cap ganiveta, seguint la mateixa tècnica i apretant les dents...tot és molt planer però faria força mandra acabar com les bitlles...un tros més avall, al replà.

Girem i ens comença a tocar el sol, al mateix temps que aixecant el cap veiem per primer cop la canal d'accés al cim. Des d'aquí es veu bastant dreta, tot i que la veiem frontal, esperem que més endavant s'aixegui una mica... De les crestes que tenim al sud, van caient petits míssils, són pilotes de glaç i neu que es fonen de dalt les crestes, la de Diables segurament, que prous records li porta a en Dani. Anem seguint a ritme constant i ens plantem sota la canal just després que la primera cordada de dos s'hi hagi ficat. L'Edu i jo preparem corda i ferros mentre esperem en Jow i en Dani que ja arriben. Darrera seu però ve la continuació de la massa d'abduïts per fer cim i semblen imparables. Total, que amb qüestió de 10 minuts es comença a acumular gent. De la canal baixa sovint boles de neu i glaç. Sembla que ho tiren els primers que pugen, però realment és el sol, que peta forç a dalt les crestes i fon la neu i el gel que s'hi havia agafat ahir amb la ventada. Costa doncs entrar-hi...ho proven tres "màquines" franceses, amb dos piolets, sense corda i sense casc. Un aconsegueix passar el ressalt de gel-neu-roca i segueix amunt, els altres dos giren. Nosaltres no ho tenim clar. Ens ho mirem tots quatre, mentre l'Edu sembla que busqui el moment precís per entrar, ja amb els dos piolets. El que està clar és que amb un piolet el primer no passa ni de miracle i el segon hauria de treballar fort al ressalt. En Dani no ho veu malament del tot, però queda clar que falta material. Essent quatre com a mínim hauríem d'haver dut, dues cordes de 30m, dos piolets per barba i dos jocs de material per assegurar. En Jow no ho veu clar i diu que ja treu pells i en Dani dubta. Mentre l'Edu ja està assegurant el ressalt. En Dani i en Jow em deixen els dos piolets i segueixo darrera seu. Casum l'olla, no podrem pujar els quatre! Darrera nostre va arribant gent, tothom carregat de cordes i piolets, però ningú s'hi fica. Tots esperen que pari de caure neu i gel, pensant que ho tiren els de dalt, quan en realitat és el desglaç que hi ha a les roques assolellades, que no paren de despendre's de l'abric hivernal...

L'Edu m'assegura el resalt i després jo continuo dos llargs més, reservant-se l'Edu el d'accés a cim. En total crec recordar més o menys que hem fet 4 tirades de 60 fins el cim amb corda simple. Mirant la sortida del 2011 d'aquest gran bloc http://edunz.blogspot.com/2011/04/balaitus-3144m-bea-s2-hautes-pyrenees.html veig que tot i ser un any de molt abundància de neu, la canal té força menys neu a la base (glaciar que va disminuint), deixant a la vista un accés més bifurcat. Un cop al cim, grans vistes des del Vignemale, passant pel Taillón, Infiernos, Garmo Negro i girant el cap el Midi d'Ossau i la nostra ruta d'accés. Fem un parell de fotos, tira una mica d'aire i fa fred. Els companys ens esperen i tampoc volem anar tard. Baixem desgrimpan fins al pitó amb mailló que hi ha a la dreta (pujant) amagat sota una petit bauma. Allà preparem el primer ràpel que ens queda un parell de metres curt fins la reunió (30 m). Muntem un segona ràpel de 15 m fins la reunió del ressalt i allà l'últim ràpel fins a peu d'on hem començat, on també quedem un parell de metres curts. Recuperem corda, esquís i avall!!!

Neu primavera poc transformada, cremeta, que ens va disfrutar fort de la baixada. Arribem al refugi a dos de tres, carreguem trastos i avall ràpid. Descalcem a 1730, esquís a l'esquena i com bales cap al cotxe. Atrapem en Jow i en Dani just al pàrquing. Jornada llarga i completa. Llàstima que per la dificultat de la canal d'accés al cim i pel poc material que teníem no hem pogut celebrar cim junts els quatre. Al pàrguing mengem una mica, trastos a la furgo i cap a casa, per carreteres bucòliques amb vistes al Balaïtous i amb parada obligatòria al portalet per veure el Midi d'Ossau amb un dia encara radiant!

Dani, Joel, Edu i Samuel