Em truca en Jow i em confirma que amb l'Edu sortirant de Núria un dia abans. Jo no puc fer festa i intentem quadrar un itinerari. Quedem en principi per l'endemà a la portell de Mentet al matí. Ells aniran direcció Carançà, dormiran on podran i l'endemà remuntaran direcció Vallter. M'afanyo i truco en Maso. No acaba d'estar fi, no li va massa bé, però se'n mor de ganes. Diu que si demà al matí no ha dit res que faci tot sol. La intenció és fer el Canigó des de Vallter, dormir dos dies a Pla Guillem i tornar. Em llevo a les 6 amb un missatge al mòbil "passa'm a buscar sami". En Maso vindrà. Sortim del pàrquing superior de Vallter sense masses presses. No hem pogut contactar per mòbil amb ells. Sabem que han de passar per la portella i més o menys vam quedar entesos, així que ja ens imaginem que ens tocarà fer guàrdia a la portella. La remuntem xino-xano. Arribem dalt i fem un mos. Al cap d'una hora apareix l'Edu i en Jow. Baixen pel pic de la Dona direcció nord, o sigui que hauran de remuntar un tros de la portella pel vessant nord. No n'estem segurs si són ells, així que no aixequem pas el cul de les pedres. Al cap de mitja hora arriben, morts. Venen de la cabanya de plàstic de carançà, carregats. El dia anterior van quedar també morts. Amb boira van aconseguir baixar des del coll del Noucreus fins a Carançà i remuntar direcció a la vall que dóna al Bassiver. Nosaltres portem totes les provisions, així que els ha anat bé trobar-nos!!!.
Els deixem descansar 10 minuts, però de seguida enfilem la marxa direcció Pla Guillem. Davant nostre ens espera un pla inmens i estaria bé no arribar tarda a Pla Guillem. Planegem fins que veiem les esquerdes de Rotja i el Pic de la Mort de l'Escolà. D'allà fem una baixada pel dret, per tornar a enllaçar i flanquejar així les esquerdes, amb un sol de justícia però amb unes vistes especteculars. Continuem fins a Pla Guillem. El dia s'ha portat molt bé. Sabem però que l'endemà amenaça vent...
Hem passat una nit molt freda. El refugi de Pla Guillem té aquestes coses. Fa un parell d'anys ja m'hi vaig trobar que feia més fred dins que fora!!! Preparem l'esmorzar però ja sentim xiular el vent i de valent. Calcem esquís i ens dirigim direcció al Pic de l'Home Mort. La intenció es carenejar fins els tretze vents i d'allà davallar a la vall per després remuntar fins al Pic del Canigó. Per mi és el segon intent des d'aquesta vessant. L'últim cop vaig arribar a la Pica Roja i els Tretze vents, però no vaig gosar baixar cap a la vall, dons feia un vent espantós que proutes feines vaig tenir per tornar fins a Pla Guillem. El vent em tirava terra i m'havia d'arrossegar de quatre grapes per la carena contra el vent. Fins que no vaig arribar a la carena del Pic de l'Home mort no vaig estar tranquil... Avui no se que em fa pensar que serà igual...
Aquest cop el vent no ens deixa arribar ni fins el Pic de l'Home Mort. El dia es serè, però el vent que fa no ens permet avançar i hem de renunciar. Grr. Està clar que per fer aquesta ruta és més recomenable l'abril. Els mesos de gener i febrer són molt ventosos al pirineu oriental...però el que passa és que a l'abril sovint ja no hi ha neu...Traiem pells i decidim aprofitar una bona baixada fins al refugi dels Estables, amb una neu canviant. Arribem, mengem una mica i tornem a calçar pells per tornar a Pla Guillem. El vent ens empeny, però aquí estem a cota més baixa i no és tan espantós com a dalt. Trobem un tram amb bona neu i amb l'Edu ens animem a tornar a baixar cap els estables. Tornem a calçar pells i aquest cop si, cap al refugi, sopar i a dormir!
Ens llevem amb molt bon dia. El vent ha encalmat, el cel està una mica entaranyinat, preludi d'un front previst per l'endemà. No ens queden dies, així que hem de tornar. Hagués estat bon dia per fer cim, ja que tot i no fer un sol de justícia, el dia no era gris gris. Calcem pells i comencem el trajecte de tornada. A l'alçada de les esquerdes de Rotjà, un pel abans, davallem pel dret, per un bosc de neu pols fins a arribar a un refugi molt ben conservat (refugi da Silva ou des Clots). Entrem dins i pensem que és una bona base per trencar l'etapa de retorn si s'ha combinat amb l'ascens al Canigó. Tornem a calçar pells i remuntem per la carena de la dreta fins arribar al cim de Pomarola. D'allà enllaçem direcció a la portell de Mentet. En Jow ho retalla tot, maca una línia recta i pujada i baixada però recte. La resta resseguim una mica les entrades i sortides de la vall, sense anar buscar la carena pura, però tampoc baixant i remuntant carenes.
Arribem a Vallter molt satisfets. Per acabar en comptes de baixar per la portella de Mentet baixem per la canal est que mena directament a l'aparcament. Està carregada de neu pols i disfrutem com camells!!! Ara ja només toca baixar i anar a Ribes a recuperar el cotxe d'en Jow. No hem pogut completar la travessa però ens ho hem passat molt bé. La repetirem, de ben segur!
Edu, Joel, Maso i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada