Avui en Joel m'ha proposat el Pic de la Serrera. La veritat és que feia temps que me'l mirava, però entre que era lluny de cotxe i que no sempre està en condicions, el temps havia anat passant. En Joel troba el cap de setmana perfecte. Sortim per la Vall de Ransol amb neu ja a la carretera. Jo una mica beneït agafo bambes per si haig de caminar un tros. Bé res, acaben a la motxilla. Anem pujant amb bona neu fins al coll. Hi accedim per la canal de la dreta. Tot i que la neu és tova hi ha traça feta. Arribem a la carena on la neu canvia i és ben glaçada. Arribem al cim i veiem poca neu a la pala sud. L'hem encertada venint per Ransol.
Traiem pells i iniciem el descens. Primer tram dret, que potser em sembla més dret després d'una inoportuna entrebancada amb una pedra. Baixò el primer tros amb precaució, agafo confiança i a fer giros. Arribem a una canal estreta, dubtem, però ens hi fiquem. Neu dura que es deixa fer.
Bonica sortida, que guardes ben bé a la memòria!
Joel i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada