La mare no ha pujat mai al Puigsacalam. Així que aprofitem aquest dia de festa per anar-hi. No és una ascensió ni llarga ni dura, però si que va pujant. A poc a poc estic segur que arribarem a dalt, per més que bufi quan fa pujada. Sortim d'hora al matí. Arribem que ja hi ha cotxes. Nosaltres anem pujant xino-xano, sense presses. De totes maneres anem amb un ritme constant que fa que arribem a dalt amb un temps ben bo d'1 hora i 27 minuts, que està molt bé!!! Pel camí hem parat a la font i l'últim tram l'hem fet gaudint de molt bon dia i bones vistes. La meva mare que xerra amb tothom, coneix a una dona de Vic, que resulta que avui ha pujat amb la seva filla, la Fina. Com que també van al nostre ritme fem tot el camí de baixada amb elles. Resulta que té dues filles ben muntanyeres i que els hi agrada l'esquí de muntanya, la Fina i la seva germana.
Tot xerrant la baixada se'ns fa curta. La meva mare i la dona de Vic han xerrat tot el camí i quan arribem a baix ja penso que segur que es tornaran a trobar, potser a la "botiga de les llanes de Vic", em sembla que totes dues hi van!
Mare i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada