Refugi del Pla de Prats - 1.562 metres
Refugi de la Covil - 1.779 metres - 30'
La Covil - 2.001 metres - 58'
Coll de Coma Ermada - 1.875 metres - 1h 10'
Costa Pubilla - 2.053 metres - 1h 26'
Roc dels Llamps - 2.049 metres - 2h
Puig de Coma Ermada - 1.996 metres - 2h 18'
Coll de Coma Ermada - 1.875 metres - 2h 36'
Refugi de la Covil - 1.779 metres - 3h 08'
Refugi del Pla de Prats - 1.562 metres - 3h 28'
Desnivell: 800 metres
Distància: 11 km
La serra de Montgrony es bastant desconeguda, situada al Prepirineu queda sovint eclipsada pel Pedraforca, el Taga, i evidentment el Pirineu oriental amb el Puigmal i la Vall de Núria.
A Ribes de Freser creuar l'estació de tren i pujar cap al poble de Campelles, un cop a Campelles agafar una pista forestal en bon estat que ens deixarà al Refugi no guardat de Pla de Prats.
El Pla de Prats és un lloc molt bonic, ideal per fer un bon dinar a l'aire lliure. Amb un refugi que de lluny sembla molt bonic i gran, però una vegada t'hi apropes descobreixes que és un niu de porqueria i deixalles. On a més a mes les vaques l'han conquerit i l'han convertit en el seu servei públic.
Comencem sense un objectiu clar, anem a descobrir, sabem només que volem fer el Costa Pubilla, però no ens plantegem cap fita mes. Del darrere del refugi surt una pista pel mig del bosc que mica a mica va guanyant alçada i que, primer en direcció oest i finalment nord-oest, et condueix fins al refugi de la Covil. Més aviat és una cabanya de pastors, també totalment inservible, ja que la porta és oberta i els amos i senyors de la casa son les vaques.
Fins aquí el camí planeja bastant i es sempre per dins del bosc, molt bonic, i com he dit, les vaques son per tot arreu. A partir de la cabana de la Covil, la cosa canvia, abandonem la pista i girem cap a l'esquerra i comencem a pujar per darrera el refugi en línia recta cap a buscar ja la carena. Es remunten poc mes de 200 metres de desnivell fins a sortir a la carena ja a tocar els 2.000 metres d'alçada.
Una gran fita, amb una creu ens assenyala el primer cim del dia, La Covil, de 2.001 metres d'altitud. Seguint la carena ja es pot veure el Costa Pubilla, cim més alt del dia. Tota la ruta és pràcticament sobra herba i no presenta dificultats. Deixem la Covil i comencem la baixada, tot esquivant el descans d'algun Bou gegant, cap al coll de Coma Ermada. Un cop al coll comença la curta però intensa pujada cap al Costa Pubilla, altrament dit Cim del Pla de Pujalts.
Pel vessant del Ripollès bona vista del Puigmal i del Pirineu oriental des de el cim. El Taga també es veu amb claredat, per cert, més baix que el Costa Pubilla. Per la vessant del Berguedà bona vista del Pedraforca i del Penyes Altes. Castellar de n'Hug ens queda als peus, així com el santuari de la Mare de Déu de Montgrony.
Després d'esmorzar continuem carenejant i després de baixar fins a uns 2.020 metres assolim el cim del Roc dels Llamps, el tercer del dia. Un cop aquí decidim que ja es hora de deixar la carena i començar a tornar ja que es comença a fer tard i cada cop ens allunyem més del punt de sortida. Continuem la carena direcció al Coll de la Bona però abans d'arribar-hi sortim del camí i girem cap a l'esquerra i flanquegem el Roc dels Llamps per sota, per la vessant del Berguedà. De cop el flanqueig ens queda tallat pel Puig de Coma Ermada, pel que hem de remuntar un tram del Clot de Cerdans fins a sortir en un punt entre el Costa Pubilla i el Puig de Coma Ermada. No perdem ocasió per anar a fer una visita a aquest pic que per poc no arriba als 2.000 metres.
Des d'aquí divisem un grup molt nombrós de voltors que molt pacientment estan vigilant el remat de vaques. Vàries notícies publicades a la premsa els últims dies sobre atacs de voltors a bestiar viu ens inquieten un pèl i inconscientment ens fan augmentar la marxa.
Des del Puig de Coma Ermada agafem direcció nord-est fins anar a trobar de nou el Coll de Coma Ermada per on ja havíem passat abans. Ara no tornarem pas per on hem vingut, per tan no pujarem de nou cap al cim de la Covil sinó baixarem de dret cap al refugi de la Covil tot flanquejant la Covil pel seu vessant nord. Anem baixant fins anar a trobar la pista que ve del Coll de Prat de Jou. Nosaltres ens emboliquem un pèl pel dins del bosc desviant-nos del camí. Tot queda en anècdota.
Un cop a la pista ve un tram curt de pujada que ens deixa a la cabana de la Covil, i d'aquí ja pel mateix camí de pujada acabem d'arribar tot corrent fins al Refugi del Pla de Prats.
Jordi i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada