diumenge, 17 de juliol de 2005

TUC DE MULLERES

Escrit per Jordi Juvanteny

Tuc de Mulleres (3010 metros)

Últimes pales fins el coll Ascenció al Tuc de Molières (o Tuc de Mulleres) sortint des de la boca sud del túnel de Vielha i fent un vivac al magnífic hotel de 1000 estrelles dels Estanhòts de Molières. Ruta molt recomenable per la vall de Molières que no presenta cap dificultat tècnica excepte una grimpada per arribar al Coret de Molières, com sempre més incòmode de baixar que de pujar.

Primer dia:
Boca Sud del Túnel de Vielha - 1.609 metres
Refugi de Molières - 2.360 metres - 2h 15'

Segon dia:
Refugi de Molières - 2.360 metres
Coret de Molières - 2.935 metres - 2h
Tuc de Molières - 3.010 metres - 2h 10'
Coret de Molières - 2.935 metres - 2h 20'
Refugi de Molières - 2.360 metres - 3h 20'
Boca Sud del Túnel de Vielha - 1.609 metres - 5h

Desnivell: 1.400 metres
Distància: 12,78 km

Un cop arribem a la boca sud del Túnel de Vielha deixem el cotxe a l'aparcament que queda la dreta sota l'Hostal-Refugi de Sant Nicolau. Des de l'aparcament ja es pot veure el Tuc de Molières i realment es pot observar clarament tot el desnivell que ens separa.






Un cop al coll ja només queda fer el tros de cresta fins el cim, molt fàcila i amb 10, 15 minuts ja ets al cim del Tuc de Molières. La vista és impressionant, a l'oest s'alça el Massís de la Maladeta amb l'Aneto al centre. Es un mirador excel.lent de la cresta de Salenques i de la glacera de l'Aneto, fins i tot es veu el pas de Mahoma. A l'est tenim la cresta dels Besiberri amb la Punta Alta que treu el nas entre el Besiberri Sud i els Besiberri del mig. I més al fons es pot observar la Pica d'Estats ja a l'horitzó.

El descens el fem pel mateix camí parant atenció a la desgrimpada del coll, aquí cal seguir unes fites que et guien fins al pas més fàcil per baixar, i al flanquieg de la congesta de neu, ara ja mes tova i mes trepitjada un cop l'expedició taronja del centenari ha passat per allà.

En resum, ascenció molr recomenable per pujar un dels 10 tres mils catalans, on deixant de banda el gran desnivell que té no presenta dificultats tècniques i on el camí no té pèrdua i on en tot moment tens aigua per omplir els bidons.

Pedro, Marc, Jordi, Arnaus i Samuel
Un cop som sota el coll arriba el pas clau de l'ascenció, em de fer una grimpada fins arribar al coll, hi ha vàries possibilitats, la més fàcila va per la dreta. De totes maneres la grimpada és més impressionant que difícila i com he dit abans només pot presentar dificultats de baixada si agafes la variant de l'esquerra. En tot moment tens bones preses i els moviments són del tot naturals. Pot resultar impactant si no estàs habituat a grimpar.
L'endemà al matí a primera hora enfilem el camí cap al cim del Tuc de Molières. El camí flanqueja tots els estanhòts i a l'alçada del tercer es desvia cap a la dreta i ja comences l'ascenció cap al coll. Ara si que ja es tot cara amunt fins adalt. El camí tot i no se massa evident no té pèrdua, ja que tens el coll com a referència que és a on has d'anar i de tant en tant trobes alguna fita. A poc es poc es va guanyant alçada sense gaires complicacions. Atenció amb les últimes pales de neu que queden si es troben dures a primera hora del matí, sobretot les congestes més pròximes al coll. Hi ha un flanqueig just fins al peu de la grimpada del coll que amb neu dura s'ha d'anar amb compte.
Tornem a baixar fins al peu del primer estany i ens preparem pel vivac. Per matar el temps pots desafiar les baixes temperatures de l'aigua de l'estany i fer una remullada, crec que el récord de permanència a l'aigua està homologat en 10 segons :)
Un cop deixem el bosc sortim a una clariana, Eth plan dera Rasa. Aqui el camí torna a planejar i sempre va per la dreta de la riera. Davant nostre tenim el barranc de Molièries, els 400 metres de desnivell que ens separen fins als Estanhòts. Aquí es guanya alçada molt rapìdament, la pendent és molt pronunciada i la pujada es fa tot fent zigazagues. Un cop adalt del barranc ja podem observa el primer estany. Per arribar fins al refugi no guardat de Molières ens em de desviar del camí cap a la dreta i pujar en línia recta des de el primer estany. Amb uns 5 minuts arribem al refugi metàl.lic de color taronja. És habitual que el refugi ja estigui ple, pel que tocarà fer vivac, per tan es important anar preparat per si toca dormir a fora. Aquest cap de setmana coincideix amb el centenari del centre excursionista del Bages i amb el repte d'assolir 100 tres mils en un dia. El Tuc de Molières és un del 100 tres mils escollits i un grup molt nombrós amb camisetes taronjes poblen ems voltants del refugi.
Creuem la carretera per davant del túnel i ens endinsem cap a la vall de Molières sempre pel cantó dret de la riera. Aquest primer tros planeja fins a entrar dins del bosc. Es realment molt bonic, la riera té uns quants racons on l'aigua queda embassada, ideal per banyar-se. Un cop entrem al bosc el camí comença a enfilar-se i passem pel costat de dues cascades molt maques. Per superar la segona cascada hi ha una petita grimpadeta molt fàcil.