diumenge, 13 de juliol del 2003

TORRENEULES

Escrit per Jordi Juvanteny

Torreneules (2711 metros)

Gran ascenció al Torreneules des de Queralbs. Ruta molt recomenable i poc freqüentada de la zona de vall de Núria que permet descobrir les valls del Freser i de Coma de Vaca. Un cop al cim del Torreneules descens fins la vall de Núria, final de la nostra ruta. En total 14 km, 1.550 metres de desnivell positius i 6 hores i mitja. De Núria dues opcions, tornar a Queralbs pel camí de Núria completant una travessa circular impressionant o agafar el cremellera per baixar fins a Queralbs que tampoc treu mèrit a l'excursió.

Central de Daió - 1.200 metres
Salt del grill - 1.320 metres - 20'
Pont sobre el riu Freser - 1.520 metres - 50'
Refugi de Coma de Vaca - 1.995 metres - 2h 45'
Jaça de Dalt - 2.200 metres - 3h 30'
Coll de Torreneules - 2.563 metres - 4h 30'
Torreneules - 2.711 metres - 5h
Coll de Torreneules - 2.563 metres - 5h 10'
Font Negre - 2.200 metres - 6h
Núria - 1.960 metres - 6h 30'

Desnivell: 1.550 metres
Distància: 14 km

Just abans de fer una paella a l'esquerra que et porta a Queralbs trenquem a la dreta cap a la central elèctrica de Daió, lloc on deixerem el cotxe. El pont de Daió que creua el Freser serà el punt de sortida per pujar el Torreneules, el qual ja és ben visible des de el cotxe i realment es veuen els 1.550 metres de desnivell que ens separen.

Comencem a caminar per l'esquerra del Freser i ens endinsem a poc a poc a les gorgues del Freser, espectacular. Al cap de poca estona si es vol es pot anar a veure el salt del grill sortint un moment del camí a l'esquerra. El camí va guanyant alçada a través del bosc fins arribar a una gran clariana, lloc on atravesserem el Freser per un pont per continuar cap a Coma de Vaca per la banda dreta del riu. Aquí el camí s'enfila de cop i mitjançant una sèrie de "esses" guanyem alçada fàcilment, estem ben bé a sota del Balandrau i es pot observar que a l'hivern i baixen unes allaus molt temibles per aquestes pendents. Per tan a l'hivern s'ha d'anar en compte en aquest punt. Al cap d'una estona el camí comença a planejar ja fins que comences a descendir una mica cap al Refugi de Coma de Vaca, el qual unes plaques solars ens indiquen que ja ens hi acostem. Tornem a atrevessar el Freser ja al davant del refugi guardat de Coma de Vaca. En aquerst punt ja tenim feta la meitat del desnivell, és un bon lloc per recuperar forces i esmorzar una mica.

Des de el refugi de Coma de Vaca apart de pujar el Torreneules tens vàries opcions de rutes. Per una banda es pot anar a Núria pel camí dels enginyers, per una altra es pot pujar el Balandrau per la coma del Mantinell fins al coll dels tres pics i després girar en direcció sud-oest fins al cim. La tercera opció és anar fins al coll de la marrana seguint el GR 11 a través de la coma del Freser. I una quarta opció es dirigir-se cap al coll de Carançà per passar cap al circ de Carançà. De fet hi ha una travessa anomenada la travessa dels 3 refugis que uneix els refugis de Ull de Ter, Coma de Vaca i Carançà ja a la Catalunya Nord.

Bé nosaltres continuem el nostre camí cap al Torreneules a través de la jaça gran, direcció nord-oest, seguint el torrent de Coma de Vaca, es recomenable pujar uns 20, 30 metres per sobre del torrent per evitar totes les reconades i sigasagues del torrent. Es un camí amb molta aigua, ja que agrupa l'aigua de molts torrents. A l'alçada de la Jaça de Dalt, canviem de direcció, creuem el torrent i ens dirigime direcció oest, sud-oest, cap al coll del Torreneules. Aquesta és la part més dura, aquí paciència ja que la pendent és dura i no hi ha cap descans fins al coll. Un cop al coll la vista és molt bona, a l'esquerra ens queda el Torreneules (2.711 metres) i a la dreta la Coma del Clot (2.726 metres). Ara ja fem els últims metres per l'aresta pedregosa del Torreneules fins al cim. Des de dalt bones vistes de gran part de l'ascenció, del Puigmal, del Balandrau, de la Coma del Clot, del Bastiments, del Gra de Fajol gran, etc, etc. Un cop baixem cap al coll hi ha l'opcío de fer la Coma del Clot, la muntanya bessona del Torreneules, a tocar a tocar i més alta que el Torreneules però potser menys famosa.

Des de el coll de Torreneules continuem el descencs cap a Núria, camí molt fresat i sense bifurcacions que ens porta cap a l'alberg del Pic de l'Àguila i de l'Alberg baixada final cap al santuari de Núria.

Com deiem abans, aquesta és una sortida poc concorreguda en la massificada vall de Núria. El seu aïllament i gran desnivell la converteixen en una ruta molt recomenable, ja que ho té tot, duresa i facilitat. Duresa pel que fa al desnivell i fàcil perquè tècnicament no presenta la més mínima dificultat.

Francesc, Edu, Pep, Iris, Cesc Gordillo, Jordi, Marc, Arnau i Samuel