Finalment ha caigut una bona nevada al Pirineu Oriental i des de casa cada dia veig des de Vallter fins a la Molina, passant pel Puigmal una gran catifa blanca com feia temps que no es veia. De cop em dono compte que no cal somiar viure als Alps, quan neva, ja visc als Alps! A la plana tenim la neu a 1 hora en cotxe, falta només despertar-se, fregar-se els ulls i carregar els esquís per marxar. Li passo whats amb en Pito per tenir informació de primera mà, ja que, si jo veig la neu des de casa, ell la toca des del jardí. Dubtava si fer alguna ruta inèdita pels cims de sobre Nevà, baixant cap a Castellar de N'hug, o un Puigmal per la font de l'home mort, però em comenta que dilluns han fet la integral Molina-Masella tota amb esquís als peus. En Xevi també hi va ser diumenge, que ventava una mica, però segons em diuen dilluns encara es feia tot amb esquís. Dit i fet, també serà inèdit perquè hi ha un tram des del Serrat Gran fins a pistes que no l'he esquiat mai.
Surto d'hora que a la tarda haig de treballar, així que a les 8 del matí ja tinc els esquís als peus. Més o menys compto ser a casa a l'hora de dinar, ja allargaré o escurçaré la ruta en funció del temps. La neu està ràpida, així que m'estalvio d'obrir traça, no com a l'Ariège fa 15 dies que vaig suar de valent. Amb una horeta ja sóc dalt del Puigllançada sense haver tret esquís en cap tram, està ben carregat com feia temps. Menjo alguna cosa, trec pells i baixada cap a coll de Pal. Aquí la neu ha quedat ventada i irregular, esquio però no és la baixada espeterrant que vam fer amb en Joel fa una colla d'anys. Fa bon dia i un cop a la carretera torno a posar pells per pujar per Comaflorida, com aquella vegada que érem una bona colla i ens vam tirar per la pala del Serrat Gran. Avui també s'hauria pogut fer, tot i algun roc que treu el nas. Segueixo amb pells la petita baixada i remunto fins dalt la Tossa, gran mirador d'aquest racó meravallós que és el Pirineu. Pedraforca ben nevat, Cadí també. Porto dues hores i mitja, dubto uns instants si baixar o no a Comaoriola, doncs la tornada pot ser que em toqui fer el llimac una bona estona. Tot i això faig el pensament que ja m'ho trobaré, que avui és un dia d'aquells que no s'acaben mai, avall que fa baixada! Bona baixada per pistes fins a Comaoriola, on torno a calçar pells per pujar per les pistes negres de l'oest que avui estan tancades. Em toca bufar una mica i fer quatre-centes voltes maria, a part d'esquivar alguna zona carregada, per tal d'arribar altre cop dalt la Tossa d'Alp per la carena oest, una pujada que no havia fet mai, pecat, tenint en compte el fotímer de vegades que dec haver fet la Tossa. Pells fora i ara si baixada cap a la Molina, per la pista Barelona que està tancada. És ben sud i aquí ja corre algun llobarro, de fet el sol ja alt de Març transforma les pendents, així que esquio millor la part de baix. Torno a calçar pells per Torrent Roig a mig flanqueig, tot i que aquest torrent no m'ha agradat mai massa ni pel fons ni per mitja alçada...pins petits i joves, de tant en tant aquí baixen allaus. Arribo a dalt amb les últimes forces però acabo de fer fins el vèrtex per arrodonir els 2000 positius al gps, una efemèride com qualsevol altra.
Ara sí només queda baixada directe als Alabaus, on arribo després de 5 hores i mitja, poc més de 23 km. Bon dia, bona jornada, bona neu, avui sense companyia, però l'esquí de muntanya en solitari, salvant les distàncies, té una part de l'escalada sense corda, l'absoluta llibertat i el ple compromís. No ho dic per avui, en un entorn urbanitzat com són les pistes de la Molina i la Masella, però si que mentalment em traslladava a altres sortides realtizades en solitari, potser barreja d'inconsciència i d'anhel.
Al final ha sortit una travessa maca, d'aparcament (Alabaus) a aparcament (Coma Oriola) i tornada.
Samuel
